Calp conmemoró el pasado viernes 27 de junio el Día del Orgullo LGTBIQ+ con la edición 2025 del CalPride, una jornada festiva y reivindicativa que llenó las calles de color, diversidad y compromiso bajo el lema «La mar de lliure».
El acto central de la jornada fue el pregón desde el balcón del Ayuntamiento, a cargo del secretario municipal, Jordi Alfred Francés Conejero, quien pronunció un discurso cargado de mensaje social. Francés apeló al respeto mutuo como pilar esencial de una sociedad inclusiva: «Ser diversos implica ser iguales», afirmó, remarcando que «no hay libertad sin igualdad, ni igualdad sin respeto».
Durante su intervención, también advirtió sobre el auge de los discursos de odio entre la juventud, insistiendo en que la diversidad es una riqueza «social, cultural y humana». El pregonero finalizó su alocución con un mensaje de esperanza y unidad: «Gritemos al mundo: libertad, y más libertad, y diversidad, y respeto, y colores, y derechos… y más libertad para ser y para estar. La mar de lliures!».
A continuación, tuvo lugar la tradicional marcha reivindicativa desde la plaza Miguel Roselló hasta la plaza Colón, donde los asistentes disfrutaron de las actuaciones de la artista Alexia The Night y la discomòbil L’Askampà Live Show, en un ambiente festivo y reivindicativo.
Como novedad de esta edición, se instalaron los llamados puntos arco iris, espacios visibles de información, sensibilización y apoyo sobre los derechos del colectivo LGTBIQ+, que ofrecen recursos y mensajes de inclusión.
A continuación se reproduce el discurso del pregonero Jordi Alfred Francés Conejero:
Bona vesprada calpines, calpins i visitants.
Podría aprovechar hoy para simplemente agradecer al Ayuntamiento de Calp el haber confiado en mí para hacer este pregón, decir lo bonito que es todo en el mundo LGTBIQ+, contar dos chascarrillos sobre mis vivencias y no mojarme en nada.
Y, obviamente, agradezco mucho la oportunidad que me da el Ayuntamiento de ser hoy la voz que representa a tantas personas.
Però els que em coneixeu bé sabeu que m’agrada ser sincer, dir les coses a la cara i després, si es presenta, fer-se una cerveseta en bona companyia.
En estos moments els discursos de l’odi estan arribant a un sector de la població que ha crescut sempre en democràcia, que ha disfrutat d’unes lleis molt avançades en drets socials, i que han pogut expressar allò que han estimat oportú.
Uns discursos de l’odi que vénen alimentats per persones que no suporten la diversitat i que, no sé explicar el motiu, són uns discursos que estan sent comprats per gent molt jove.
Davant d’este odi hui voldria recordar l’última entrevista que va concedir Pau Donés i on deia coses tan meravelloses com estes:
Cuando la gente tiene miedo a la vida, a las cosas, a moverse, a decidir y a querer y a que le quieran, es terrible.
Me sabe mal que nos odien. No tengáis miedo, no odiéis.
La vida son cuatro días y tres pasaron ya.
No estemos aquí de mala leche, estemos aquí de buen humor, querámonos y si hay algo que no interesa, dejarlo de lado.
El odio no lleva a ninguna parte, no conduce a nada.
Esto lo dijo unas semanas antes de morir.
Ante los discursos de odio, quiero recordar en esta plaza de Miguel Rosselló una canción que se escribió hace casi 50 años, y que hoy, 27 de junio de 2025, continúa teniendo toda la actualidad.
Ante el odio, recordemos aquel himno de la transición española:
Libertad, libertad
Sin ira, libertad.
Guárdate tu miedo y tu ira
Porque hay libertad
Sin ira, libertad
Y si no la hay, sin duda, la habrá
I el que sí que reivindique hui per a tot el món en general, i per al col·lectiu LGTBIQ+ en particular, és RESPECTE, perquè som una societat diversa, plural, rica en matisos.
Però esta diversitat i pluralitat han de vindre acompanyades, necessàriament, del respecte mutu.
En la diversitat no hi ha imposició, sinó respecte, i el respecte no significa només tolerància, ja que la tolerància porta implícita una posició d’inferioritat de l’altre respecte a mi.
I la diversitat no és això, la diversitat és comprendre’s, pensar que igual jo no tinc la raó en tot i que l’altre pot tindre també la seua part de raó. Perquè no hi ha raons absolutes.
Ser diversos implica ser iguales: iguales en oportunidades, iguales en derechos, iguales en obligaciones, iguales en la asunción de responsabilidades… y no puede ejercerse la igualdad sin la libertad.
Ser libres para poder mostrar nuestras habilidades, para poder mostrarnos tal como somos, sin armarios, sin doble vida, sin miedo… para poder expresarnos dentro del respeto mutuo.
En definitiva, ser lliures i iguals. Amor i llibertat.
Està bé ser diferents, és bonic ser diferents i hem de qüestionar-nos nosaltres mateixos abans d’emetre un juí sobre algú que aparenta ser diferent, que es comporta diferent, parla diferent o és d’un color diferent…. i és que ningú és com un altre. Ni millor ni pitjor. És un altra persona.
Perquè com escrivia Eduardo Galeano:
Lo mejor que el mundo tiene está en los muchos mundos que el mundo contiene, las distintas músicas de la vida, sus dolores y colores; las mil y una maneras de vivir y decir, creer y crear, correr, trabajar, bailar, jugar, amar, sufrir y celebrar…
Les persones que formem part del col·lectiu LGTBIQ+ també som diverses, no som una massa uniforme, i cadascú viu la seua sexualitat, la seua manera d’estimar com millor creu, amb la seua manera de concebre el món i la vida.
Per això, hem de mostrar eixe mateix respecte entre nosaltres per poder demanar amb més força respecte cap a totes les persones LGTBIQ+.
Y a los que nos quieren odiar por ser como somos les decimos: «déjame tranquilo con mi vida, que sea lo que yo quiera, que yo no impongo, no obligo a nadie a vivir mi vida, pero déjame vivir esa vida, que estoy orgulloso»
Y tú que me odias, vive tu religión, tu cultura, tus creencias, tu ideología como mejor te apetezca, pero con un único límite, un gran límite: el respeto a la diversidad, a la diferencia, el respeto a los derechos sociales adquiridos, el respeto a los derechos humanos.
Yo no te obligo a ser como yo, pero déjame que viva mi vida. No vengas a decirme a quién tiene que querer mi corazón. Porque no tengo miedo a ser yo.
Qué bonita la diversidad, qué desahogo poder no tener tu cuerpo y tu cabeza en una jaula.
Per eixe i molts altres motius, la festa de l’Orgull del 28 de juny continua sent necessària: Orgull de ser i de sentir-nos.
I no oblidem en un dia com hui les persones que fa 50, 60…. molts anys, van ser pioneres per lluitar i reivindicar la igualtat en la diversitat.
Persones que van patir molt, que moltes d’elles inclús ni van poder viure la seua diversitat públicament i en llibertat. Persones que hui poden tindre 70 o 80 anys i a les que li devem un tribut d’agraïment extraordinari pel camí que ens van obrir.
Esta festa del 28 de juny és una festa per mostrar la diversitat, per reivindicar la diversitat, per demanar respecte, per lluitar per la igualtat.
Perquè no oblidem que hui, en 2025, encara hi ha molts llocs al món on les persones com jo i com tantes altres LGTBIQ+ són empresonades, són perseguides, són apartades socialment….
I per eixes persones i per les que ací patim els discursos de l’odi, hem de continuar celebrant este 28 de juny. I amb més força si cal.
Ni un paso atrás, que son nuestras vidas.
Y ya, para acabar, como hacían los antiguos pregoneros por los rincones de los pueblos al recitar un bando por orden de la Sra. alcaldesa o del Sr. alcalde, en esta fiesta reivindicativa y todos y cada uno de los días del año, os pido que seáis felices mientras viváis.
– Vos convide a viure en la diversitat, a disfrutar de la diversitat
– Ik nodig jullie uit om in diversiteit te leven, om van de diversiteit te genieten.
– Je vous invite á vivre dans la diversité, a jouir de la diversité.
– I invite you to live in diversity, to enjoy diversity.
– Vi invito a vivere nella diversità, a godere della diversità.
– Ich lade Sie ein, in der Vielfalt zu leben, die Vielfalt zu geniessen.
– Os invito a vivir en la diversidad, a disfrutar de la diversidad.
Gritemos al mundo: libertad, y más libertad, y diversidad, y respeto, y colores, y derechos…. y más libertad para ser y para estar.
La mar de lliures !!!







