Halloween ha arribat a la Marina Alta per quedar-s'hi. La festa anglosaxona s'ha apoderat del calendari de tardor des de ja fa anys, omplint els carrers dels nostres pobles de zombis, vampirs, homes llops i altres monstres. Però val la pena recordar que abans de tots aquests éssers amb accents estrangers, als nostres carrers i muntanyes campaven a plaer que hem oblidat i terroritzaven a les nits veïns i veïnes de la comarca.
Molts municipis de la Marina Alta estan intentant apropar la celebració de Halloween a la tradició valenciana, encara que erròniament molts han decidit referir-s'hi com la Nit de les Ànimes o Festa de les Ànimes. Aquesta celebració es duia a terme durant la nit següent al dia de Tots Sants. És a dir, de l'1 al 2 de novembre, i no el 31, que és la data tradicional de Halloween.
Siga com siga, l'objectiu és tornar a les arrels, i quina millor manera de fer-ho que recordant allò que terroritzava els nostres avantpassats? A continuació, fem un repàs dels monstres que protagonitzaven els malsons dels veïns i veïnes de la Marina Alta gràcies a diferents converses amb els nostres grans i recolzats per la recomanable Guia inacabada de la fantasia valenciana, de Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado. Però aquests éssers de què parlem no són només valencians, sinó els nostres d'aquesta comarca.
Home del Sac
Segurament siga el més famós i internacional de la llista. Encara segueix viu hui, encara que ja no atemoreix tant les noves generacions.
D'aquesta figura misteriosa se n'explicava que arribava als pobles de la Marina Alta de no se sabia ben bé on. Tenia una aparença deixada i de caràcter introvertit. En definitiva, molt sospitós. Però el que més cridava l'atenció era el seu sac que sempre portava amb ell, de vegades engruixat, en el qual es percebia algun moviment i fins i tot sortia algun plor des del seu interior.
Sobre ell advertien els nens i nenes dels nostres municipis, però també aquells els pares dels quals deien que no havien crescut prou.
Mare dels Peixos
El nostre Monstre del Llac Ness, però més aviat el monstre de la Granadella. És una criatura que treia de polleguera els pescadors de Xàbia. Un peix amb forma de serp, però de tres caps i dues cues, i més gran que un home.
Encara que el seu aspecte òbviament causava por, es diu que el seu caràcter era més aviat simpàtic encara que molest, ja que contínuament s'enredava a les xarxes dels pescadors i entaulava converses amb aquests perquè li tallessin les cues i els caps, tornant-la al mar perquè li tornessin a créixer noves.
Més que un ésser maligne, s'hi refereixen com un ésser protector. Es va donar a conèixer gràcies a la rondalla homònima d'Enric Valor, on descriu la topada d'aquesta criatura amb un pescador de la Granadella.
Si t'has quedat amb ganes de saber-ne més, t'ho expliquem tot aquí: Mare dels Peixos.
Bubota
Els nostres fantasmes, a mig camí entre els esperits i els dimonis. Són molt mal intencionats, ja que ronden els vius amb no gaire bones intencions.
Potser per aquest nom no soni, ja que rep diferents depenent del poble. A Xàbia, Xaló i Sagra se'l coneix com a buberota o bumberots; bumberota o bumberoto si ets a Teulada o Alcalalí; i marmota a Parcent i Castell de Castells.
Encara que no hi ha gaires històries d'aparicions d'aquestes, sí que es coneix que era habitual disfressar-se'n per espantar els més xicotets. Per això es buidava una carbassa, usant l'interior per fer bunyols, i s'obrien orificis d'ulls i boca, exactament com les de Halloween. Després d'això, es cobria s'hi afegia una espelma al seu interior i es cobria tot amb un llençol, sent portades pels grans dels pobles per perseguir els nens.
La Joanaina
Parlant de bubotes, la més coneguda de la comarca es troba a Teulada i té nom propi: Joanaina. Es diu que apareix durant la Nit de Sant Joan als voltants de la font de la Jana.
Si aquesta nit passeges per la zona, pot ser que notis un pes a l'esquena. És la Joanaina que té la mania d'enganxar-se als despistats que s'hi acosten i, encara que no es deixa veure, la senten sobre ells. Però no ho posarà fàcil, has d'arribar amb aquest pes, que augmentarà d'acord amb avenços, a l'església Santa Caterina, al centre del poble, perquè es dissipi, ia més et deixarà formular un desig.
Encara que soni terrorífic, diuen que el seu aspecte és més amable del que es pugui imaginar. S'hi refereixen com una dona bella, misteriosa i seductora. De fet, vet aquí la principal tortura. Mentre es camina amb ella a l'esquena, et tempta constantment perquè miris enrere, xiuxiuejant-te a l'orella. D'aquesta manera, si es gira, perdria el desig promès.
La Reina Mora
La Reina Mora és un personatge mític molt lligat a diferents poblacions de la Marina Alta. A Calp tenim els Banys de la Reina, construïts pel seu estimat perquè ella es poguera banyar tranquil·la cada nit. Amb la conquesta cristiana va preferir endinsar-se des d'allà al mar per no tornar-hi.
Al Clot de la Reina de Xàbia, les llegendes afirmen que una dona encantada de gran bellesa es deixa veure algunes nits, que anomenen la Reina Mora. Serà la mateixa?
A Teulada-Moraira també s'han vist encantades en diferents paratges banyant-se, com al Clot de la Reina oa la cala de l'Andragó. Es diu que podria tractar-se igualment de la Reina Mora. La mateixa que, segons expliquen les llegendes, va preferir llançar-se pel barranc del Cavall Verd durant la conquesta cristiana abans que deixar-se capturar pels ocupants.
El més vistós és que hi ha registres reals de la seva aparició el 1897 a l'Alcúdia, però en forma de pedra i se li va donar un nom que ha transcendit tant com per fer-nos oblidar que realment es tracta de la Reina Mora: la Dama d' Elx. Si vols saber més d'aquesta història t'ho expliquem tota aquí.
Saginer
Com un Home del Sac, però més vil, el Saginer recorria els pobles amb un enorme sac on ficava els nens i nenes despistats que anava trobant al seu pas. No se sap ben bé què fa amb ells, però el seu ofici (en castellà se'l coneix com el sacamantecas) augura el pitjor.
Es diu que en ser la mantega tan valuosa durant l'època hi va haver persones que van intentar extreure-la d'humans, concretament de nens. I a ells se'ls espantava parlant-los del saginer. De fet, fins i tot s'han trobat registres de processos inquisitorials de casos de saginers.
