La ruta vicentina es troba a la localitat de Teulada-Moraira, concretament al nucli teuladino. Aquest itinerari tracta de seguir els passos o, si més no, destacar els llocs més emblemàtics on Sant Vicent Ferrer, patró de la localitat, va deixar la seva empremta quan va visitar la vila a l'any 1410.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 2.
- 2.1.
- 2.2.
- 2.3.1.
- 2.3.
- 2.4.
- 2.5.
- 2.6.
- 2.7.
- 2.8.1.
- 2.8.
dades tècniques
Aquesta ruta està considerada com un passeig turístic i cultural pels carrers i el terme municipal de Teulada. La distància a recórrer és de 3,88 quilòmetres, amb una durada estimada de 1 hora. D'altra banda, el desnivell acumulat d'ascens és de 40 metres i el de descens de 175 metres, per això la dificultat del recorregut és baixa.
Traçat de la ruta
La ruta vicentina comença o acaba, segons la direcció de l'itinerari, a l'Ermita de la Font Santa, als afores del municipi de camí cap al nucli de Moraira. Com que no és una ruta circular, pot iniciar-se tant des de dins del municipi, a l'Església de Santa Caterina Màrtir, com des dels afores, on es troba l'esmentada ermita.
Església de Santa Caterina Màrtir
El temple més gran de Teulada, l´Església de Santa Caterina Màrtir, es troba dins del centre històric del municipi, a la plaça d´Espanya. El casc antic teuladino alberga tanta història i cultura que va ser denominat com Teulada Gòtica Emmurallada, declarant-ho Bé d'Interès Cultural com a Conjunt Històric.
L´església, d´estil renaixentista amb reminiscències gòtiques, data del segle XVI al XVII. Més tard es va ampliar amb diferents reformes i el 1895 se li va erigir un nou campanar de 30 metres d'altura. El temple es va construir de forma primigènia com una església-fortalesa per protegir els habitants d'atacs enemics.
En ella es troba la Capella de Sant Vicent, construïda entre els segles XIX i XX. Aquesta va ser restaurada amb motiu del VI Centenari de l'arribada de Sant Vicent Ferrer a Teulada, quan es va adequar per allotjar una relíquia del sant.
Casa de Constança Ferrer
Des de l´església, la ruta baixa fins a la plaça dels Porxes on hi ha la casa de Constança Ferrer, germana del sant. L'Ajuntament va adquirir la propietat al segle XVII on va edificar una escola, la qual es va mantindre fins al XX.
Més recentment, el 1975, es va construir l'edifici actual. A la façana hi ha un panell ceràmic que representa Sant Vicent predicant davant del poble des de la casa de Constança.
Sala de Jurats i Justícies
Es va construir el 1620 i reunia les funcions de casa de la Vila i Llotja de Contractació. De la Sala de Jurats i Justícies destaca el material amb què es va fabricar la façana, la pedra tosca, molt característic de la Marina Alta.
Junt a la casa de la germana de Ferrer ja reformada, va albergar la Casa Consistorial des del 1975 fins al 1991.
Ermita de Sant Vicent Ferrer
De camí a l'entrada del poble, sortint del nucli antic per l'avinguda de les Palmes, s'erigeix l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Aquest edifici neoclàssic data del segle XVIII. A la façana hi ha una peça ceràmica amb la imatge del sant.
Al seu interior hi ha l'altar major presidit per una imatge de Sant Vicent. D'ella, també en destaca la seva característica cúpula de teules blaves, verdes i blanques, els colors més representatius del protagonista.
Casilici
A la mateixa avinguda i junt al'ermita hi ha la glorieta de Sant Vicenç. Allí s'ubica el casilici, una xicoteta estructura amb coberta piramidal i rematada per una bola. Al seu interior hi ha una pintura sobre ceràmica que representa la història que narra que en aquest lloc va ser des d'on es va acomiadar Sant Vicent Ferrer de Teulada.
Pou de Sant Vicent
El següent punt a visitar es troba al principi del carrer Tàrbena. Allí s'ubica un panell ceràmic amb una altra escena de Sant Vicent. La imatge mostra els horts que envoltaven la zona i el pou que abastia aigua a la localitat. S'explica que el sant en va beure i després el va beneir.
Creueta de l'Ave Maria
La ruta segueix pel carrer Tàrbena fins a trobar el camí de Sant Miquel. Pel camí, a la cruïlla amb el camí del Pas, hi ha la Creueta de l'Ave Maria. Se situa en un xicotet marge o monticle envoltat del paisatge típic de la zona, amb vinyes, camps i riuraus.
La Creueta és un xicotet monument de pedra tosca erigit al punt on, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer es va aturar per beneir el terme municipal de Teulada per evitar la pesta i que els pirates barbarescos assolessin la població.
Font de la Jana
Per trobar el punt d'interès següent cal cercar la carretera Teulada-Moraira (CV-743). Seguint el camí del Pas i topant amb el camí de la Sisca, on aquest acaba, s'instal·la la Font de la Jana, una font popular. De la font ix el aigua subterrània del barranc de la Jana, on es va construir un abeurador de pedra picada. El lloc s'aprofitava per donar beure a les cavalleries i ramats en trànsit.
La llegenda de la Joanaina
D'aquest punt sorgeix una llegenda oral, la de la fada Joanaina, una dona d'aigua (dona d'aigua), que apareix la nit del 23 de juny, la nit de Sant Joan.
Aquest relat explica que la Joanaina és una fada encantada que durant la mitja nit d'aquell dia se li apareix als caminants solitaris. L'escrit que es troba a la Font de Jana narra:
Si una persona passa per aquest lloc i se li apareix la Joanaina, nota de cop i volta un pes a l'esquena, que a mesura que avança pel camí va augmentant. Si aconsegueix, sense girar-se, arribar-hi a la porta de l'església de Teulada, el pes desapareix i llavors la persona pot demanar que se li concedeixi un desig.
Ermita de la Font Santa
Sortint a la CV-743, just davant de la Jana hi ha el camí de la Font Santa, el qual condueix fins a la reconeguda ermita. Als voltants del xicotet temple s'hi ubica una zona d'estacionament de vehicles on aparcar. A l'altra banda, s'ubica una àrea recreativa amb diverses instal·lacions com a berenador.
L´Ermita de la Font Santa és un dels llocs més emblemàtics de la ruta. Es tracta d'un edifici del segle XIX, al cos central del qual es troba l'ermita. A la dreta, la casa de l'ermità i, a l'esquerra, la sala des d'on ix una xicoteta font.
Aquest darrer lloc és el més curiós o destacat de la ruta. El nom de Font Santa es deu al miracle que, segons la llegenda, allà va passar al segle XV. Un dia de passeig Sant Vicent Ferrer es trobava amb la seva germana Constança. Entre camps abancalats i vinyes la dona va tindre set i Sant Vicent va tocar una pedra al camí amb el seu bastó. Des d'aleshores, allí brolla aigua durant tots els dies de l'any.
