CRÒNICA | Nàlia Arbona Larrosa. Concert de Pep de la Tona. Presentació àlbum El Temps de la Calor. Almàssera, l’Horta Nord. 22 de febrer a les 22:00 hores.
La nit del 22 de febrer al Rock City d’Almàssera va ser una d’aquelles en què la música no només s’escoltava, sinó que es vivia, es compartia i es transformava en un crit de resistència i amor. Pep de la Tona, alter ego de Josep Nadal, va portar a l’Horta Nord el seu àlbum El Temps de la Calor, immers ja en una gira que està deixant empremta. El concert va ser, com no podia ser d’altra manera, una explosió de ritme, intensitat i emoció.
Des de les 22:00 hores, el públic es va congregar amb l’expectativa d’una nit carregada d’emoció i memòria. Sense preàmbuls, Nadal va irrompre a l’escenari acompanyat per un potent conjunt de músics: guitarristes, bateria, instruments de vent, teclat i un mestre de la dolçaina, el llaüt i l’acordió. No calien presentacions; tothom sabia a què venia: a viure una història narrada a través de la música.
L’inici de la vetllada va estar marcat per la interpretació de Enlerta, el primer tema del disc, amb la col·laboració de JazzWoman, una de les veus més potents del panorama valencià i referent del feminisme musical en temps turbulents. A partir d’aquí, el repertori va teixir una fusió entre passat i present, on no van faltar himnes de La Gossa Sorda com Dona d’Aigua, Entre Canuts i Quina Calitja. Nadal va guiar el públic a través d’aquelles cançons que han marcat generacions i que, malgrat el pas del temps, continuen sent un far enmig de la foscor política i social del País Valencià.
Però aquesta nit tenia un component especial. La gira El Temps de la Calor no és només un recorregut musical; és un homenatge a la lluita, a la memòria històrica i a la defensa de la identitat. El fred i la pluja, que es filtrava fins al Rock City, evocava records de la tràgica nit del 29 d’octubre. Nadal va fer referència a la DANA, mentre entre el públic ressonaven càntics com Mazón dimissió i proclames a favor del valencià. La crisi climàtica, eix vertebrador del seu nou treball, va planar sobre cada acord.
Un dels moments més emotius va arribar amb la participació del cor infantil de Picanya, que va pujar a l’escenari per interpretar Més Bonica que la Lluna, afegint un toc de tendresa i esperança a la nit. La connexió entre públic i artistes era palpable; cada estrofa de Save l’Albufera es cantava amb la força d’aquells que han fet de la música una eina de resistència. Els rostres del públic reflectien passió i compromís, una reafirmació de la identitat col·lectiva que Pep de la Tona reivindica en cada cançó.
El moment culminant va arribar quan Jonatan Penalba va aparèixer per interpretar junts Picaina, enmig d’un mar d’estelades i pancartes amb el lema La llengua no es toca. Un instant carregat de simbolisme, on es fonien la tradició i la lluita d’avui. L’escenari es va convertir en un espai de complicitat, un diàleg entre generacions que han fet de la música un vehicle de reivindicació.
El concert no va ser només un viatge a la nostàlgia; va ser una celebració del present i una declaració d’intencions cap al futur. Com deia Raimon en Jo vinc d’un silenci, “qui perd els orígens, perd identitat”, i aquella nit al Rock City va ser una mostra clara que les arrels valencianes continuen intactes. La combinació d’intensitat i emoció va fer que el públic es deixés portar pel ritme i per l’esperança de temes com Dies de Cirera i Alegria. Amb un últim crit d’optimisme, Nadal va cloure la nit amb una peça que encarna la resistència en temps difícils.
Així, el 22 de febrer quedarà gravat en la memòria col·lectiva de l’Horta Nord com una nit de música, record, lluita i passió. Josep Nadal va deixar una empremta profunda, recordant que la música és molt més que entreteniment: és una eina de resistència, una bandera de llibertat i, sobretot, una declaració d’amor a la terra. El Temps de la Calor no és només un disc; és una veu col·lectiva que continua clamant per la dignitat d’un poble. Almàssera va ser testimoni d’una nit que difícilment s’esborrarà del record.
