Durante el pasado fin de semana, la Vall d’Ebo fue el escenario de un Aplec Excursionista a nivel comarcal organizado por la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA) y la Mancomunitat de Turisme de Pego i les Valls. Esta actividad marcó el punto final de una serie de planes de dinamización turística y gobernanza llevados a cabo por ambas entidades en los últimos meses.
El fin de semana comenzó con diversas rutas de senderismo que partieron desde 5 puntos diferentes en las áreas afectadas por el incendio en la Vall d’Ebo en 2022 y convergieron en la localidad anfitriona del Aplec. Un total de 82 personas inscritas en esta actividad demostró el interés que generó la programación especial del fin de semana.
En la tarde, se llevaron a cabo varias charlas y presentaciones que mantuvieron lleno el Espai Polivalent de les Antigues Escoles durante toda la tarde. Se presentaron los Planes de Turismo Sostenible, los proyectos piloto de los Jardines Rebrotadores desarrollados en diferentes municipios, la presentación del libro De pastor a pastor de Joan Besalduch y la proyección de la galardonada película Las 8 montañas. La jornada concluyó con una cena popular y una verbena amenizada por la Unión Musical de la Vall d’Ebo.
El día siguiente, domingo, estuvo centrado en actividades de turismo activo, como rutas de senderismo, barranquismo, etnobotánica, espeleología y un mercado artesanal local que llenó la calle principal del Aplec.
También hubo un sarao popular donde bailarines de toda la Marina y otras regiones animaron la plaza Santa Margalida y la Avinguda Marina Alta. Finalmente, el evento concluyó con la lectura de un manifiesto por parte de 5 niños y niñas de Pego, la Vall d’Ebo, Sagra, l’Atzúbia y Orba, poniendo fin a un Aplec muy especial.
Desde ambas entidades se destacó la alta participación, con 500 personas inscritas en las diversas actividades programadas, sin contar a los visitantes del mercado. También se resaltó la participación de varios colectivos, ya que las asociaciones de la Vall d’Ebo se volcaron en el evento, especialmente en el servicio de comidas populares.
Por su parte, los tres políticos que dirigieron unas breves palabras: Sara Moll, alcaldesa de la Vall d’Ebo, Enrique Moll, presidente de Pego y las Valls, y Sergi Ferrús, presidente de la MACMA, destacaron la unión que se vivió durante el Aplec y coincidieron en señalar que esperaban que fuera el principio de muchas otras reuniones para reivindicar su territorio y municipios.
Manifiestos de los niños y niñas del Aplec
Amaia, la Vall d’Ebo
Bon dia.
Em dic Amaia, tinc 7 anys i sóc de la Vall d’Ebo.
L’agost de 2022 el meu poble es va cremar.
Aquell va ser el primer incendi de la meua vida i espere no viure’n més.
Van ser uns dies de molta por perquè la gent del meu poble va haver d’abandonar les cases sense saber si acabarien cremant-se.
Un foc tan i tan gran! que es va convertir en un mar de flames que corria i corria per les sendes i els camins.
Les muntanyes del meu poble van passar de ser verdes a ser de color negre com si fos un conte de por.
La cosa no va quedar ahí, perquè del meu poble s’estengué a 10 pobles de la Marina Alta i 7 pobles del Comtat. Em fa molta pena quan ho recorde!
Aquells dies d’agost la gent sols pensàvem: Què quedarà de les nostres muntanyes després del foc?
Carla, Pego
Em dic Carla, tinc 7 anys i sóc de Pego. Jo també recorde molt bé els dies del foc, perquè vaig estar preocupada pel meu poble i pel meu pare que és bomber.
El foc va baixar cap a la Verdala que és on nosaltres vivim i jo i el veïnat vam deixar les cases i vam baixar al poble, mentrestant mon pare amb altres companys treballaven per apagar el foc.
Van ser uns dies molt tristos per a tot el món. Eixa nit vaig dormir a casa de ma uela i ma uelo, que també estaven molt preocupats.
Però va haver altres persones que no podien anar a dormir a cap altra casa. la gent de les Valls van baixar a Pego i les vam acollir a l’antic institut. Tota la gent portava el que podia per ajudar, menjar i mantes. Va haver gent que va obrir les seues cases perquè pogueren dormir allí.
És bonic veure com si ens fa falta, les persones ens ajudem unes a les altres. Però el millor va vindre quan el foc es va apagar, vam poder tornar a les nostres cases i per fi vaig estar de nou amb el meu pare.
Miquel, l’Atzúbia
Jo sóc Miquel de l’Atzúbia i tinc 14 anys. Ja ha passat un any des d’aquell incendi, un dels més grans que recordaven les nostres persones majors.
Aquells dies els nostres pobles van ser protagonistes de periòdics, ràdios i televisions, van dir que s’havien cremat cent-trenta quilòmetres quadrats. Sabeu que suposa això? Quasi un desset per cent de tota la nostra comarca!
Els nostres paisatges, aquells que es van cremar, són molt més que simples espais, són els llocs on juguem, on creixem, on fem esport, on aprenem, on ens conten històries i on ens fem majors.
Un any després la Natura, com sempre, ha tornat a fer camí. Per sort comptem amb moltes espècies rebrotadores que han fet possible que ara haja tornat el verd al paisatge, però és qüestió de temps que un nou incendi torne a arrasar sinó es netegen les muntanyes.
Cal ajudar al Medi Ambient perquè la recuperació siga més ràpida i més efectiva. A la meua generació li ha tocat viure un temps on el Planeta cada vegada està més malalt, és treball de totes i de tots saber cuidar i mantindre la Natura, tant se val quina edat tinguem, no tenim excusa per cuidar el nostre territori i el món on vivim, la nostra terra.
David, Sagra
Jo sóc David, tinc 10 anys i sóc de Sagra, aquest curs hem tingut una visita especial, uns educadors ambientals ens van visitar per explicar-nos la importància de conéixer el nostre entorn, ens van ensenyar a plantar, vam aprendre a fer germinar llavors i vam ajudar a crear un jardí rebrotador al nostre poble.
Altres xiquets i xiquetes de la resta dels pobles també han fet més activitats. I als nostres pobles s’han fet moltes rutes, excursions i tallers per a les famílies del poble i altres que ens han visitat.
Les activitats s’han fet als pobles de la Marina afectats per aquell incendi: La Vall d’Ebo, La Vall d’Alcalà, Pego, L’Atzúbia, La Vall de Gallinera, Sagra, Orba, La Vall de Laguar i Castell de Castells. Tots ells estan hui presents a este Aplec.
Un Aplec que ha donat a conéixer els nostres entorns a la gent, perquè puguen estimar les nostres muntanyes, perquè sols així podem valorar el que tenim i ho podem cuidar per al futur.
Mireia, Orba
I jo em dic Mireia, tinc 11 anys i vinc d’Orba. Hui en aquest Aplec tan especial volem aprofitar per dir-li al món sencer que els nostres pobles i les nostres muntanyes són tresors per al Medi Ambient. Per les flors, arbres, plantes i animals que habiten ací, però sobretot també per les persones, totes elles: les més menudes i les no tan menudes també.
Per què… Què seria dels nostres pobles sense els bancals de tarongers, les terres d’arròs, els bancals de cirera o els cultius de perelló? Què serien de les nostres muntanyes sense els margallons, el romer, els corrals, els pastors i les ovelles? Seria un desert, sense vida.
Nosaltres volem vida als nostres pobles i a les nostres muntanyes, escoles als pobles, sendes per fer excursions, bancals on poder sembrar i pinars on anar a berenar la mona.
«D’aquelles cendres, aquestes pedres» és el títol d’aquest manifest tot esperant que les nostres veus siguen d’esperança i futur per al nostre territori. I que aquesta siga la primera pedra de moltes altres que vindran.
Salut i comarca!
