La Serra de Bèrnia és un dels tresors naturals que comporta la Marina Alta i que marca la frontera amb la Marina Baixa. Forma part del conjunt de serres litorals i prelitorals, ubicades entre els municipis de Benissa, Xaló, Calp, Alcalalí, Tàrbena, Callosa d'en Sarrià i Altea, el nom complet de les quals són Serres de Bèrnia i Ferrer. Són un enclavament protegit que abasta 2843 hectàrees, principalment en els termes de Benissa i Xaló.
Amb la imponent Serra de Bèrnia com a protagonista, aquestes muntanyes s'estenen amb una orientació nord-oest-sud-est i altituds que superen els 1000 metres. Aquest disseny únic proporciona condicions bioclimàtiques especials, amb diferències notables entre àrees d'ombra i de sol. Actua com una transició entre les regions humides del nord i les més seques del sud. A més, la intervenció humana al llarg de la història ha contribuït a una diversitat paisatgística i d‟hàbitats extraordinària en aquesta àrea protegida.
El 2001, va ser inclosa entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana. Posteriorment, l'elevat valor paisatgístic del conjunt li va atorgar, des del 2006, el títol de Paisatge Protegit de la Comunitat Valenciana. Aquesta nomenclatura ha estat seleccionada com la més adequada per salvaguardar els valors naturals, culturals i paisatgístics de la serra.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 2.
- 2.1.
- 2.2.
- 2.3.1.
- 2.3.2.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.
- 3.3.
- 3.4.
- 4.
- 4.1.
- 4.2.
- 4.3.
- 4.4.
- 5.
on és
Des de la Marina Alta, la Serra de Bèrnia és al sud de Benissa i Xaló. Per visitar-la hi ha diverses rutes, però, la Unitat de Gestió de les Marines en destaca dues en concret, especificades més avall.
Rutes
Amb una xarxa de senders ben senyalitzats, la serra ofereix una varietat d´excursions per a tots els nivells d´habilitat, des de caminades relaxants fins a desafiants ascensos. Una de les rutes més destacades és el sender que va des de Pinos fins a Callosa, Xaló i Altea la Vella.
Seguint el camí d'Altea la Vella (PRV436), podràs submergir-te fàcilment a l'ombra de Bèrnia i admirar Berdiola, un dels paisatges de muntanya més ben conservats de la Marina. Des del Passet, gaudireu d'una vista panoràmica espectacular de la Marina Baixa abans de baixar cap a Altea la Vella pel camí de la Cova de la Serp.
PR-CV 7 Bèrnia
La ruta PR-CV 7 és la més coneguda de la Serra de Bèrnia. El recorregut és circular i un imprescindible per conèixer-la a fonfo. Connecta amb el camí d'Altea la Vella en dos punts. Aquesta ruta us porta a través del famós Forat, on podreu explorar l'antic Fort de Bèrnia i descobrir les pintures rupestres.
Per accedir a aquestes rutes, des del nucli urbà, dirigiu-vos cap a Alacant per la N-332 i preneu la carretera cap a Xaló CV-750. Després, seguiu cap a la carretera d'accés "Pinos-Bèrnia" CV-749 fins arribar a les Cases de Bèrnia, on començarà la vostra aventura a peu.
- km: 8,65 km
- Durada: 03 hores i 20 minuts.
- Dificultat: mitjana.
- Desnivell acumulat: +425 metres.
PR-CV 436 Ermita de Pins - Font del Garroferet
A la ruta de l'Ermita de Pins a la Font del Garroferet (PR-CV 436), s'hi accedeix des del nucli urbà de Pinos, terme de Benissa, cap a Alacant per la N-332 per després agafar el trencall cap a Xaló CV-750 . Després, cal seguir la carretera d'accés a Pinos C-749 fins trobar el camí que condueix a l'Ermita de Pinos.
- km: 12,50 km
- Durada: 05 hores i 15 minuts.
- Dificultat: mitjana.
- Desnivell acumulat: +785 metres.
Recomanacions
- Portar els gossos lligats.
- Seguir els senders.
- Respectar la fauna.
- Portar aigua.
- Respecteu la flora.
- Anar amb companyia.
prohibicions
- Fer foc.
- Acampar.
- Vehicles de motor.
- Llençar escombraries.
Punts d'interès
A més del seu notori valor natural, la Serra de Bèrnia i Ferrer és un altre dels testimonis de la longeva història viscuda a la Marina Alta. S'hi constata la presència humana entre els seus múltiples paratges amb pintures rupestres, abancalaments per a l'agricultura o la ramaderia, o amb construccions d'alt interès. A continuació es detallen els punts més destacats de la serra:
El forat
El forat de Bèrnia probablement siga el gran atractiu turístic de la serra. És un impressionant passadís natural esculpit a la roca que s'estén al llarg d'aproximadament 21 metres. També reconegut com el Comptador de les Cabres, aquest túnel permet travessar la majestuosa Serra de Bèrnia. El prodigi geològic travessa la carena de la serra, enllaçant les dues vessants i facilitant-hi l'accés.
Des de temps immemorials, el Forat de Bèrnia ha estat un camí vital utilitzat pels pastors de la zona, i ha proporcionat un pas estratègic a través de la muntanya. Aquest túnel icònic no només és una meravella natural, sinó també un testimoni històric de la connexió entre les dues comarques que separa.
Fort de Bèrnia
Un altre dels llocs més destacats del paisatge protegit de Benissa i Xaló és el Fort de Bèrnia. Va ser erigit el 1562, en plena cara sud ia uns imponents 800 metres d'altitud, a la part de Callosa d'en Sarrià. El seu propòsit era salvaguardar el litoral i l'interior de possibles revoltes dels moriscs, que anteriorment havien buscat refugi en aquestes muntanyes per escapar-se de la persecució religiosa.
El temor a incursions de corsaris otomans també en va motivar la construcció, proveint un refugi estratègic per a la població cristiana en cas de necessitat. Per això, Felip II va encomanar la tasca al renomeado arquitecte italià Juan Bautista Antonelli, resultant en la imponent estructura coneguda com el Fort de Bèrnia.
És un fortí rectangular, amb un pati central i habitacions distribuïdes en dues plantes adjacents. A més, hi havia una capella per a les necessitats espirituals dels seus ocupants. Les seves defenses es veien reforçades per baluards triangulars a cadascun dels quatre cantons, mentre que un fossat envoltava tot el perímetre, oferint una protecció addicional contra possibles invasors.
No obstant, la vida del Fort de Bèrnia va ser efímera. Després de l'expulsió dels moriscs, Felip III va ordenar la seva demolició el 1612. Hui dia encara perduren els vestigis d'aquesta imponent fortalesa. Per això l'Ajuntament de Callosa d'En Sarrià va treure a licitació les actuacions degudes per consolidar l'estructura i restaurar-la.
pintures rupestres
Al peu de les imponents crestes que defineixen el paisatge de Bèrnia, ubicat a uns 850 metres d'altitud, hi ha el jaciment de la Penya de l'Ermita del Vicari. Aquest acull un abric d'uns 15 metres de longitud adornat amb pintures rupestres. Aquestes obres pertanyen a l'art esquemàtic rupestre i daten de l'època neolítica, oferint una finestra única al passat de la humanitat en aquesta regió.
No gaire lluny, a l'obac de la Serra del Ferrer, hi ha la Cova de ses Lletres, un altre tresor arqueològic testimoni dels avantpassats neolítics. És possible trobar-ne d'altres prop de Pinos, al municipi de Benissa, dins del Paisatge Protegit de Bèrnia.
Abancallaments, cases i fonts de Bèrnia
Al llarg del paisatge de la serra es poden observar diversos abancalaments, testimoni tangible de la tasca dels moriscs, que van assolir el seu apogeu al segle XVIII. Aquestes terrasses s'estenen pels vessants i són fruit de l'enginy humà per aprofitar fins i tot els terrenys més escarpats. La majoria van ser dedicades al cultiu de vinyes fins que la temuda fil·loxera va forçar el seu abandonament.
També és comú trobar-se amb les ruïnes d'antics corrals, habitatges rurals i refugis per al bestiar, així com nombroses fonts que exercien un paper vital per al desenvolupament dels seus antics pobladors. Finalment, és possible visitar la nevera de neu al capdamunt de la obaga, probablement erigida al segle XVIII.
Característiques i medi natural
La Serra de Bèrnia i Ferrer destaca per la diversitat ecològica i la proximitat al mar. Aquestes muntanyes ofereixen un escenari únic on convergeixen una àmplia gamma d‟hàbitats i una biodiversitat extraordinària, incloent nombroses espècies endèmiques que fan d‟aquest lloc la seva llar.
Hi ha una varietat d'ecosistemes que van des dels cims més alts fins a les valls profundes, creant un entorn morfològic divers i fascinant. No és estrany que aquestes muntanyes hagen estat reconegudes i protegides pel seu valor excepcional. El 2001, el Consell va incloure la zona entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, en compliment de la Directiva 92/43/CEE del Consell de la Unió Europea sobre la Conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres.
Hàbitats
La Serra de Bèrnia i Ferrer ofereix un mosaic fascinant d'hàbitats i una rica biodiversitat. La seva distintiva geomorfologia, amb pendents pronunciats i cims rocosos, la converteix en una de les muntanyes més imponents. A més, la seva proximitat al mar i la seva orientació li atorguen un vessant assolellat i un altre ombrívol.
S'erigeix com un límit biogeogràfic entre ecosistemes semiàrids i sec-subhumits. Aquesta singularitat geogràfica es tradueix en una extraordinària varietat de flora i fauna.
Entre els hàbitats destacats hi ha les pendents rocoses calcícoles, llar d'espècies endèmiques com Chaenorhinum crassifolium subsp. Crassifolium i Biscutella montana, Saxifraga corsica subsp. Cossoniana, entre d'altres. Les pastures mediterrànies xerofítiques tenen espècies adaptades a climes secs, com Leucanthemum gracilicaule. La presència de microreserves de flora reflecteix la singularitat daquests hàbitats. Aquesta flora es reflecteix a les quatre microreserves de flora que existeixen.
D'altra banda, s'hi poden trobar els hàbitats següents:
- Matolls termomediterranis i preestèpics: s'adapten a climes secs i amb fort dèficit hídric, actuant com una etapa de substitució de formacions vegetals més grans. En aquest hàbitat es troben espècies com la Pistacia lentiscus, Chamaerops humilis i Euphorbia dendroides.
- Prats calcaris càrstics: Ssn hàbitats prioritaris formats per comunitats colonitzadores pioneres obertes i xerotermòfiles, que colonitzen sòls pedregosos calcaris poc desenvolupats. Estan dominats per xicotetes plantes, principalment de la família Crassulaceae, com ara Sedum sp.
- Zones subestèpiques de gramínies i anuals: són pastures xeròfiles, més o menys obertes, formades per diverses gramínies i xicotetes plantes anuals adaptades a ambients secs.
- Despreniments mediterranis occidentals i termòfils: són acúmuls de pedres pròpies de vessants muntanyosos amb vegetació dispersa que arrela entre els fragments rocosos. En aquest hàbitat es troben, per exemple, espècies endèmiques com Scrophularia tanacetifolia o Conopodium thalictrifolium.
- Fresnedes termòfiles: es troben exemplars dispersos de Fraxinus ornus, acompanyats sovint d'individus d'Acer opalus subsp. Granatenc i Ameliancher ovalis. Solen desenvolupar-se en ambients microclimàticament humits com obagues, fons de vall, peu de muntanyes o de penya-segats calcaris.
- Galeries i matolls riberencs termomediterranis: són formacions arbustives de rambles i riberes mediterrànies dominades pel baladre (Nerium oleander).
- Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia: es tracta de boscos escleròfils mediterranis dominats per l'alzina, que es presenten de forma dispersa a cotes mitges i altes de la serra de Bèrnia.
- Boscos mediterranis de Taxus baccata: aquestes formacions arbòries estan dominades pel teix i solen estar subordinades a altres espècies forestals o relegades a ambients topogràficament afavorits. La població ubicada a la serra de Bèrnia és actualment objecte de programes de recuperació i reforç poblacional.
vegetació
La Serra de Bèrnia i Ferrer és un tresor botànic amb una gran diversitat floral i espècies úniques. La seva orientació estratègica nord-oest-sud-est, la seva imponent geomorfologia i l'elevada altitud la converteixen en un santuari natural que acull una gran varietat de comunitats vegetals i hàbitats.
La peculiar disposició geogràfica de la Serra de Bèrnia i Ferrer actua com una barrera natural que canalitza la humitat provinent del nord, creant microclimes distintius als seus vessants obacs i solans. Aquest fenomen, acompanyat de la proximitat al mar i l'abundància de sòls calcaris, contribueix a enriquir encara més la diversitat paisatgística i ecològica.
Als vessants obacs, resguardats del sol, hi ha les quatre microreserves de flora, entre les quals destaquen el Forat de Bèrnia, Cases del Cantal, Arc de Bèrnia i Ombria de Bèrnia. Aquí, les pastures donen pas a la presència d'espècies bulboses, plantes anuals i exemplars de teix, alguns dels més meridionals del territori valencià. A més, espècies relictes com la corona de rei i nombrosos endemismes valencians, iberolevantins i iberonorteafricans s'entrellacen en un tapís botànic d'incomparable bellesa.
D'altra banda, als vessants solans, exposats al sol i la sequera, emergeix la màquia mediterrània, on espècies com el margalló, el romaní, el llentiscle, el coscoll i el bruc prosperen en harmonia. A cotes més elevades, una zona forestal de pi blanc s'estén, mentre que als penyals s'albiren exemplars aïllats de carrasca i espècies rupícoles d'excepcional valor.
És imprescindible entendre la relació històrica entre la vegetació de la Serra de Bèrnia i lhome. Al llarg dels segles, la intervenció humana ha deixat la seva empremta, des de l'intens aprofitament forestal fins a la rompuda de cultius. Tot i que aquestes activitats han disminuït actualment, els vestigis de terrasses de cultiu i les antigues feixes de pedra seca recorden el passat agrícola de la zona.
Fauna
La serra també és un santuari de vida salvatge que acull una biodiversitat excepcional. Aquest tresor natural s‟erigeix com un punt d‟interès comunitari LIC, gràcies a la seva riquesa ecològica i geomorfològica.
Allò que fa de Bèrnia un refugi per a una àmplia varietat d'espècies és la combinació única de la seva proximitat al mar, la diversitat d'hàbitats i microclimes, juntament amb la seva imponent altitud que supera els 1100 metres i la seva orografia abrupta, converteixen la Serra de Bèrnia en un imant per a la vida silvestre.
La Serra de Bèrnia forma part de la Zona d'Especial Protecció per a les Aus ZEPA Muntanyes de la Marina. La rica avifauna de la serra es pot classificar en diversos grups destacats:
- Aus forestals: entre les espècies presents, es troben el pit-roig europeu, el carboner comú, la ferrereta caputxina, el pinsà vulgar, el raspinell europeu, el carboner garrapinos, el mosquiter papialbo i el serí verdet, entre d'altres.
- Aus de vegetació arbustiva mediterrània: aquesta categoria inclou a xicotets passeriformes com diverses espècies de busqueretes (capitotada, capnegra, rabilarga, etc.), la tarabilla comú, el cua-roig tizón, la cadernera europea, la perdiu comuna, diverses espècies de tords, la collalba rossa, l'escrivà somiat i montesí, el passerell comú, entre d'altres.
- Aus rupícoles: aquestes aus habiten en roques, penya-segats, penyals o tallats. Entre les espècies destacades hi ha la covalla negra, el roquer solitari, l'avió roquer i l'accent alpí a l'hivern. A l'estiu, es poden observar el falciot reial, el falciot pàl·lid i comú, les orenetes comuna i dàurica, i l'avió comú.
- Aus rapinyaires: és llar de rapinyaires impressionants com l'àliga-azor cuabarrada, el falcó pelegrí, el xoriguer vulgar i la culebrera europea en els mesos estivals. També es poden escoltar rapinyaires nocturns com el carab i el mussol.
- Altres aus destacades: entre les espècies que es poden trobar a la serra s'inclouen els corbs, el rossinyol euroasiàtic, el chochín paleàrtic, la cadernera lugana, la puput comuna i el tudó, entre d'altres. A més, durant els períodes migratoris o dispersius, es poden albirar algunes rareses.
Però la vida salvatge del paisatge protegit no es limita a les aus. Els mamífers, com el porc senglar, la guineu roja, l'esquirol, el teixó, la geneta, l'eriçó o la fagina troben aquí una llar segura. I a les nits estavellades, una simfonia de ratpenats afegeix un toc màgic a l'ambient. Els mesos primaverals i estivals són testimonis del tràfec de la comunitat d'insectes pol·linitzadors i rèptils, que donen vida als camps i boscos de la serra.
Geologia
La Serra de Bèrnia i Ferrer és integrant del sistema bètic i específicament del sector prebètic a la regió nord d'Alacant. Sorgides fa milions d'anys a causa de la col·lisió de les plaques africana i euroasiàtica durant l'orogènia alpina, aquestes majestuoses muntanyes calcàries de la Marina es van formar a partir dels sediments dipositats a l'antic Mar de Tethys, emergint fa aproximadament 15 milions d'anys.
La Serra de Bèrnia es caracteritza per ser un anticlinal de base oligocena-aquitaniense que sustenta una estructura cretaci-eocena lliscada. Cap a l'oest, aquest anticlinal es fusiona amb la Serra del Ferrer. D'altra banda, a l'est de Bèrnia, hi ha un altre anticlinal compost per la Solana i la Lloma Llarga.
Aquestes unitats estructurals exhibeixen principalment dos tipus de materials: margues a la base dels anticlinals i calcàries de diverses èpoques als cims. Aquestes roques calcàries sedimentàries tenen origen orgànic, formades per l'acumulació de restes de closques d'animals marins.
El relleu calcari de la zona està subjecte a diversos agents erosius, com ara l'aigua, el gel i el vent. Aquests agents han esculpit les muntanyes, creant formacions càrstiques com coves i tarteres. La karstificació, procés fonamental en el modelatge de Bèrnia, passa quan l'aigua reacciona amb la calcària, dissolent-la i formant galeries subterrànies, coves i lapiaces.
A més, les fortes pluges, especialment durant la tardor, generen fluxos torrencials que arrosseguen materials, provocant acumulacions i erosionant el terreny. El Paisatge Protegit de les Serres de Bèrnia i Ferrer se situa en una de les zones de més torrencialitat de la península Ibèrica, cosa que dóna lloc a impressionants cascades i processos d'erosió destacables.
La vegetació també juga un paper important en la configuració del paisatge, amb certes espècies que creixen a les esquerdes de les roques, contribuint a la seva desintegració.
imatges
-
Voltants de la Serra de Bèrnia
-
Entorn de la Serra de Bèrnia
-
Excursionistes al Fort de Bèrnia
-
La vista des de dins del Forat de Bèrnia
-
Vessant i senyalització de la Serra de Bèrnia i Ferrer
-
Paisatge des de la Serra de Bèrnia
-
Planta de la Serra de Bèrnia i Ferrer
-
Plantes i arbres de la Serra de Bèrnia
-
Roques i entorn de la Serra de Bèrnia
-
Senda de la Serra de Bèrnia
-
Sender a la Serra de Bèrnia
-
Senyalització de la Serra de Bèrnia i Ferrer
-
Ubicació del Fort de Bèrnia
-
Un dels pics de la Serra de Bèrnia
