Salvador Carrió Rovira "el Zurdo", fill de Salvador Carrió i Maria Rosa Rovira, va néixer a Sagra (Alacant), l'1 d'agost de 1853. De família humil, des de molt jove va exercir l'ofici de pagès com la majoria dels seus veïns sagrantinos . Posteriorment, es dedicarà professionalment a l'peculiar ofici de l'transport en carros anomenat familiarment com "traginer o traginer". José Ignacio Uriol Salcedo va publicar a la "Revista d'Obres Públiques" de l'el any 1979 que la paraula "traginer" prové de l'expressió "arre" d'origen àrab.
Salvador Carrió Rovira "el Zurdo". Patriarca i fundador de l'actual empresa Autocars Carrió, moriria el 17 de gener de 1922.
Va contreure matrimoni a la veïna població de Tormos amb Generosa Camps Ripoll, filla de José Camps, natural de la Carroja (Vall de Gallinera), i Teresa Ripoll, natural de Tormos. Fruit d'aquest matrimoni van néixer tres fills: Salvador Carrió Camps, casat amb María Ferrándiz Carrió i veïns de Murla; Maria Teresa Carrió Camps, casada amb Carlos Llopis i veïns de Parcent i Maria Rosa Carrió Camps, casada amb José Estela Oliver i veïns de Sagra.
En els seus inicis com a professional de l'transport, Salvador Carrió Rovira va ser carreter i transportava en una carreta tirada per cavalleries la pedra i els materials necessaris per a la construcció d'el pont sobre la llera del riu Xaló o Gorgos, situat a la carretera de tercer ordre que a finals de segle XIX i principis de l'XX s'estava construint entre les poblacions de Pego a Benidorm, (actual CV-715).
A l'acabar les obres descrites, "El Zurdo" va continuar amb el seu ofici desplaçant-se amb el carro pels camins de la Marina Alta, i per on passava la gent solia demanar-li que els portés en el seu carro, percebent que la gent també tenia la necessitat de traslladar-se d'un lloc a un altre.
D'aquests precs i peticions li va sorgir la idea que, en comptes de portar mercaderies al carro, podria portar viatgers. Per això va transformar el seu carro en una diligència o tartana tirada per 3 cavalls amb una capacitat per a 7 o 8 passatgers i va començar el seu camí com a transportesta de viatgers amb direcció al Verger, població on s'ubicava l'estació del ferrocarril amb direcció a Gandia i València , fins que el 1911 s'ampliaria aquesta línia regular també a Dénia.
A la Marina Alta, comarca que posseeix una orografia extremadament complexa, la xarxa de camins en el seu interior a la fi de segle XIX era inexistent o molt dolenta amb camins molt deficients. Escrits històrics refereixen que els pobles de l'interior estaven habitats per una població predominantment rural de classe social mitjana i mitjana baixa amb una mobilitat escassa o nul·la, que al llarg de la seva vida viatjaven poc. Molts no van arribar a eixir gairebé mai de la població on havien nascut. Els pocs que ho feien solien desplaçar-se a peu, a lloms de cavalleries o en bicicleta. Si havien de viatjar el realitzaven en carros i / o tartanes tirades per cavalleries.
Relacionat amb la modalitat de transport i desplaçament a la Marina Alta, destacaven ja des dels anys 1894-95 diversos traginers o traginers que es van dedicar a el transport de mercaderies i viatgers conduint un carro o diligència tirada per cavalls o altres animals.
A Benissa destacaven diversos professionals conductors d'tartana com: Diegues el tartanero i els Pineda de Bellita. En Sagra, Murla, Parcent i Xaló, el Sagrantino Salvador Carrió Rovira "El Zurdo" ia Pego Carlos Peretó Rovira -el llinatge el cognom Peretó, va arribar a Pego després de l'any 1731 procedent de la veïna població de Tormos-.
Encara que aquesta forma de viatjar sobrellevaba què els desplaçaments es fessin llargs i interminables, podent durar diversos dies el recórrer la distància de a una població a una altra, el que feia inevitable que els viatgers i cavalleries necessitessin descansar i / o pernoctar durant el trajecte. Aquesta manera de viatjar, va provocar que proliferessin les vendes, posades i fondes pels camins i carreteres entre poblacions.
A conseqüència del descrit, Salvador Carrió va construir a la nostra comarca d'influència XNUMX vendes: la de Xaló, Parcent, la venda de Murla situada al port d'Orba amb l'encreuament de Murla i la de Sagra. Aquesta venda de Sagra, seria administrada per la seva filla Maria Rosa Carrió Camps i el seu marit José Estela Oliver.
Durant diversos anys es va estar realitzant les descrites expedicions, però amb el pas dels anys, els grans canvis econòmics i socials, units a la millora de les infraestructures viàries a la Marina Alta, van potenciar el creixement urbà, creant al mateix temps una major mobilitat dels seus pobladors, ia més, fruit de la revolució industrial en la qual sorgeix una màquina amb motor d'explosió anomenada automòbil, màquina que originaria grans canvis amb l'aparició de tota mena de vehicles, tant per a l'ús particular com l'industrial etc.
Però en el transport de viatgers, propiciaria que, la manera de transport amb carro o diligència tirada per cavalls o altres animals, així com les posades o vendes, fossin quedant gradualment pràcticament en desús i obsoletes per a aquest menester.
A més, les comunicacions per carretera fossin millorant, bon exemple d'això, podem referir-nos el publicat el 31 de maig de 1900 a la secció d'Obres Públiques amb el núm 122 de el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. En aquesta publicació, es notifica l'expropiació de terrenys necessaris per a la construcció de la carretera de tercer ordre entre les poblacions de Pego a Benidorm -actual CV-715-.
Cal ressenyar que en disseny i supervisió d'aquesta carretera, va correspondre a l'enginyer d'Obres Públiques Joan Miró Moltó, -pare de l'escriptor Gabriel Miró Ferrer- que per aquest motiu vivia a Polop i quan venia a la nostra comarca per motius del seu treball, solia allotjar- en les vendes anteriorment descrites.
Posteriorment constituiria la "Companyia de Cotxes d'Carrió, Mora i Monserrat", i durant diversos anys van estar realitzant les descrites expedicions fins a la població del Verger, tal com es descriu en un full de ruta de l'dia 17 de gener de 1912.
Les normes que regulaven aquesta classe de vehicles per al transport de viatgers, estaven recollides en les ordenances municipals i descrites en el Directori valencià "Guia especial de les províncies d'Alacant, Castelló i València de 1914".
Les principals poblacions a les quals els nostres avantpassats es traslladaven per qüestions administratives o per fer transaccions comercials o bé per motius de salut eren Pego, Oliva, Gandia, València, Dénia, Alcoi, Benissa i Alacant. Pel que fa a la nostra comarca, el descrit Directori valencià, també refereix, que des de Pego existia un servei de carruatges cap a les poblacions veïnes de Dénia:
"Servei diari a les 8 del matí pel preu d'1 pesseta per seient, a Oliva (diari, a les 5 ia les 15 hores), a Parcent per Sagra, Orba i Murla (servei diari)"
A més, la "Companyia de Cotxes d'Carrió, Mora i Monserrat" realitzava el servei entre Xaló, el Verger, Setla Miraflor i Mira-rosa (Els Poblets), ampliant-se posteriorment fins a Dénia amb servei diari a les 9 del matí ia les 9 del nit pel preu d'una pesseta, també realitzava el servei entre les poblacions de Sagra, Tormos, Orba, Murla, Parcent, Xaló, fins a l'estació de tren de Benissa. Aquest servei connectava les estacions de tren de Benissa i el Verger i viceversa.
El 1924, l'empresa va començar a constituir-se com una empresa de transport de viatgers, entrant a formar part com a fundadors de la Cambra de Transports Mecànics, hui citada com FENEBUS. I a la Contribució de vehicles a motor de l'any 1925, apareixen per primera vegada uns actuacions de lloguer per al transport que duien viatgers a Dénia. En el mateix s'esmenta a l'empresa El Zurdo, fundada per Salvador Carrió Rovira que treballava a Dénia, Setla i Mira-rosa, Benigembla, Parcent. A més, connectava Pego amb Sagra, Tormos, Orba, La Venda de l'Esquerrà, Xaló, fins arribar a l'estació de tren de Benissa.
El 1926, el govern es va veure obligat a donar una regulació a el transport regular de viatgers, concedint a aquesta empresa l'explotació de la línia regular de viatgers entre Xaló i el Verger, que després es va ampliar fins a Dénia. Encara que per motius de supervivència de l'empresa, Salvador Carrió Camps, fill de l'anterior i amb l'ajuda del seu cunyat José Estela Oliver van constituir la companyia regular col·lectiva Carrió-Estela. Aquesta companyia estaria funcionant fins a 1949, i durant aquests anys es creen pràcticament totes les línies regulars que explota l'empresa:
El 01 Xaló - El Verger; el 12 Beniarbeig - Dénia i el 1926 Castell de Castells - Dénia.
Però amb la finalitat de modernitzar la línia que es realitzava en diligències i carruatges tirats per cavalls i substituir-los pels nous vehicles amb motor d'explosió, tant per a l'ús particular com el transport de viatgers, el 1929 Salvador Carrió Camps visita el Saló Internacional de l' automòbil de Barcelona i adquireix un autobús marca Chevrolet i un cotxe de viatgers Fort model T.
Aquests vehicles estaven fabricats als Estats Units d'Amèrica del Nord. L'autobús Chevrolet portava un motor de gasolina de 6 cilindres de 20 HP de potència i una instal·lació elèctrica de 6 volts. La seva primera inspecció tècnica a Espanya data de febrer de 1931.
El 30 de novembre de 1942, es consolidaria una nova empresa arran de la signatura de l'escriptura de regulació de drets entre els dos socis anteriorment esmentats Salvador Carrió Camps i José Estela Oliver, coneguda com Autobusos "El Zurdo". Posteriorment, a l'actualitzar la flota de la companyia, aquest autobús va quedar en desús, romanent d'alta en trànsit i guardat en un garatge.
Durant la guerra civil, l'autobús va ser requisat per l'exèrcit republicà. A l'acabar la contesa es recupera i va ser carrossat de nou en Carrosseries Miro d'Alcoi, tornant novament a realitzar el servei entre Xaló-el Verger-Dénia. A la postguerra, a causa de l'escassetat de gasolina per als motors pel bloqueig de petroli imposat a Espanya per la venda de wolframi a l'estat alemany, el govern espanyol va promulgar una ordre limitant el seu consum, de manera que aquest autobús va estar circulant durant cert temps amb un motor alimentat amb gasogen fins a la seva normalització.
En els anys 90 de l'passat segle XX, de nou va ser restaurat per Carrosseries Cervera d'Albal (València). Actualment conserva el motor original i és propietat d'un col·leccionista de cotxes antics de Sant Vicenç de l'Raspeig. Aquest autobús Chevrolet és el que apareixia en la sèrie de televisió de Canal Nou "L'Alqueria Blanca".
L'automòbil Fort mod. TA-4356 també segueix circulant, i actualment és propietat de l'empresa Lloguer Cotxes Rent a Car Giner de Benissa.
En l'actualitat, l'empresa de transport de viatgers Autocars Carrió SL està regentada per la quarta generació, que va començar amb el Sagrantino Salvador Carrió Rovira "El Zurdo".
