Amb motiu del Dia Internacional de Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, l'Ajuntament de Pedreguer fa una crida a la participació el dijous 25 de gener a les 19:00 a La Pista Espai Cultural per a la projecció del documental Estimat Granell, el valencià que va alliberar París que comptarà amb la presència del director del documental, Juli Esteve.
Aquesta peça audiovisual narra la vida d'Estimat Granell, un militar valencià exiliat el 1939 a l'Algèria francesa, on es va enrolar, com molts altres republicans com ell, a l'exèrcit de la França Lliure i van lluitar contra l'Alemanya nazi. Aquests homes van formar La Nou, la companyia que va ser precisament encarregada pel general Leclerc d'entrar a París el 24 d'agost del 1944, el dia de l'alliberament.
«D'aquesta manera, manifestem la nostra empatia col·lectiva i solidària amb les víctimes del passat, però també reconeixem les vulneracions actuals dels DDHH i proclamem la necessitat de garantir-los per a totes les persones i arreu del món», han declarat des de l'Ajuntment de Pedreguer mitjançant una nota de premsa.
El regidor de solidaritat de l'Ajuntament de Pedreguer, Ferran Lloret Morell, ha manifestat que “la Memòria de l'Holocaust ens obliga a continuar amb la defensa dels drets humans. Commemorar aquesta data a Memòria de les Víctimes de l'Holocaust és una manera eficaç d'anticipar-se al racisme, als genocidis i protegir la Democràcia i els Drets Humans. És essencial recordar que els crims contra la humanitat no tenen data de caducitat. Així, l'Ajuntament de Pedreguer fa pública la necessitat d'aprofundir en l'educació, la memòria i la recerca sobre l'holocaust, que, com reconeix la UNESCO, és una tasca essencial per fomentar l'observació dels drets humans, les llibertats fonamentals i els valors de tolerància i respecte mutu».
La Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), aprovada per l'Assemblea General de l'ONU el 10 de desembre del 1948, va ser una resposta internacional a les dramàtiques conseqüències de la Segona Guerra Mundial per a milions de persones a tot el món. Entre elles, "la barbàrie executada pel Tercer Reich violant els drets bàsics de milions de persones i cometent els crims més abjectes amb el propòsit d'exterminar la població jueva i la resta de col·lectius estigmatitzats", han indicat.
La Declaració s'inspira en els juraments de Buchenwald i Mauthausen, en què els supervivents dels camps nazis reafirmaven el seu compromís amb la construcció d'un món millor que el que deixaven enrere. «Eren conscients del preu que va pagar la seva generació per la seva postura crítica i el seu activisme contra els règims nazi-feixistes, i aquesta consciència els interpel·lava de nou per garantir un futur on la Justícia i la Pau estiguessin assegurades per a les generacions següents», manifesten a el comunicat.
El novembre del 2005, l'Assemblea General de l'ONU va establir el 27 de gener, aniversari de l'alliberament del camp d'Auschwitz, com el Dia Internacional a Memòria de les Víctimes de l'Holocaust (DIMVH). Totes dues resolucions tenen objectius que es complementen i retroalimenten any rere any.
El missatge proposat per a aquesta commemoració del DIMVH és el de la «Fragilitat de la Llibertat». Una fragilitat que «constatem dia a dia davant la terrible repercussió dels conflictes bèl·lics sobre la població civil (Palestina i Ucraïna com a exemples) o per la sistemàtica vulneració dels DDHH a diferents parts del món», afectant diversos col·lectius ja siga per raons de gènere, polítiques, religioses, econòmiques, mediambientals, entre d'altres.
«Davant aquest panorama desolador dels DDHH actualment, no podem permetre ni el silenci còmplice ni la malenconia contemplativa. El deure de memòria cap a totes les persones que van patir aquesta ignomínia, ja fa tantes dècades, és també per reivindicar els valors de justícia, solidaritat internacional i pau pels quals es van comprometre donant tot el que tenien, fins i tot les seves vides», han conclòs des de l'Ajuntament.
A més, a la nota informen de la suspensió de l'activitat que estava programada per al dimecres 24 de gener, la presentació del llibre de Fernando Rafael Mancebo Coloma, Bachmayer va enganyar la CIA? Cuidar un nazi nonagenari, per motius personals de l'autor.
