Davant un públic nombrós, Pablo Pérez Garcia, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de València, va pronunciar la conferència inaugural de l'Encontres a Beniarbeig dedicats en aquesta ocasió a commemorar el 500 aniversari de la Guerra de les Germanies, un fet cabdal en la història del País Valencià que, segons han lamentat l'escriptor beniarbegí i presentador de l'acte Tomàs Llopis i el mateix conferenciant, "no han merescut res d'atenció per part de les institucions valencianes i especialment del govern per causes difícils d'explicar".
Després de la presentació del conferenciant i d'un repàs sumari de les activitats docents i investigadores, sempre relacionades amb el tema que ocupava la nit, el professor Pérez Garcia va començar el seu parlament intitulat La Germània de València a la llum de la conflictivitat europea del Renaixement destacant la intenció de la paraula «llum» al títol de la conferència. «La llum il·lumina però no explica», va dir. I, a continuació, amb una gran capacitat comunicadora, que va atreure de seguida l'atenció del públic, el professor va afirmar que a Europa, en aquell final del segle XV i començament del XVI, hi va haver aproximadament una vintena d'episodis semblants a la Germania Valenciana, a algunes coses, això sí, i diferents en altres, va aclarir.
Aquesta conflictivitat va ser de tres tipus: el primer relacionat amb el canvi dinàstic i l'arribada al poder de l'emperador Carles V, que va començar a Castella i Aragó la dinastia dels Àustria, un cop desapareguda la dels Trastàmara. Un canvi que va cristal·litzar a la guerra dels Comuners de Castella i les Germanies de València i Mallorca. El segon tipus de conflicte va tindre com a escenari l'Europa central i va derivar de l'anomenada crisi de la baixa edat mitjana. En tercer lloc hi va haver una sèrie de conflictes motivats per la consciència popular de carència de justícia, i la necessitat de restaurar-la, tant pel que fa a la igualtat dels individus davant la llei com pel que fa al dret de tothom a participar al govern .
"És allò que l'historiador alemany Peter Blickle", va afirmar Pérez Garcia, "va denominar la revolta dels "homes comuns", és a dir d'aquells que independentment de la riquesa tenien vetada la capacitat de governar", en aquest sentit va citar els casos de Vicent Peris i Joan Caro que van saber entendre's en alguns punts i participar-hi activament, cadascun des de la seva condició i ideologia, en defensa de la Germania. Era, doncs, aquesta capacitat d'associar-se, de agermanar-se per uns interessos compartits, allò que feia possible aquests tipus de revoltes.
Encara va destacar el professor Pérez Garcia, la naturalesa religiosa d'aquestes revoltes perquè podia procedir ideològicament de la tradició mil·lenarista, que va provocar a València l'encobertisme o de la conflictivitat religiosa al voltant de la reforma luterana i de la consideració de la Bíblia com a única font de doctrina.
L'acte va concloure amb un col·loqui viu i suggeridor que va mostrar l'interès amb què el públic havia seguit aquesta conferència inaugural dels Encontres a Beniarbeig 2023.
La propera sessió tindrà lloc el dia 2 de febrer i intervindrà el professor Rafael Narbona, que parlarà de La Germània a la ciutat de València. Tots els actes comencen a les 19.
