El Castell de l'Ocaive és una fortificació situada al terme municipal de Pedreguer. Els seus orígens marquen l'inici de la seva història a l'època andalusina, quan la Marina Alta era terra musulmana. Tot i això, les estructures arquitectòniques del castell que hui es poden visitar pertanyen a la construcció de l'època medieval datada entre els segles XIII i XIV.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
- 1.
- 2.
- 2.1.
- 3.
- 3.1.
- 3.2.1.
- 3.2.2.
- 3.2.3.
- 3.2.
- 3.3.
- 4.
- 5.
on és
El Castell de l'Ocaive de Pedreguer se situa a la Muntanya Gran que s'estén entre el riu Gorgos i Pedreguer. Corona el cim del penyal de l'Ocaive.
Com arribar
Hi ha diverses rutes que condueixen al castell, però l'Ajuntament de Pedreguer en destaca una en concret que porta fins a ell ia altres llocs d'interès històric. Es tracta de la ruta del castell de l'Ocaive i les alqueries medievals. Per fer-la, el punt de partida serà des del mateix poble de Pedreguer.
Des d'allà caldrà dirigir-se a la carretera que porta a la Llosa de Camatxo, arribant posteriorment a la zona de l'Ombrereta i la cova de les Miqueles. Fins aquest punt, és possible accedir-hi amb cotxe.
Un cop a la cova de les Miqueles, seguir per una senda que condueix a una bifurcació a uns 50 metres de distància. En aquest lloc, seleccioneu el camí que porta a una caseta rural i al cim del penyal de l'Ocaive. El camí continua pujant fins a un coll, des d'on es gira a l'esquerra per pujar al Castell de l'Ocaive.
El descens des del castell porta de tornada a la collada, on poden agafar un camí a l'esquerra per visitar una cisterna. Des d'aquesta ubicació, un corriol baixa fins a la cova de les Miqueles, per dirigir-se cap a la carretera de la Llosa (CV-720) i accedir a la urbanització de la Solana.
Per seguir la ruta, caldrà pujar pel carrer principal de la urbanització i agafar el segon carrer a la dreta, carrer Riu d'Alcoi, seguida del primer carrer a la dreta, Riu Girona. Al final d'aquest darrer carrer, continueu pel camí del Pantà fins arribar a la Torre de Benimarmut. Recórrer el camí del Pantà fins a la carretera de Benidoleig, travessant-la i seguint pel camí del Pou de l'Ovella.
Després de creuar la carretera de Beniarbeig, agafar el camí del Trapig per arribar a Matoses. Des d'allà, dirigiu-vos cap a la muntanyeta dels Molinets pel camí de Matoses i una senda que voreja el tossalet junt al'autopista. La ruta va finalitzant en creuar el barranc del Marx darrere del cementeri i, finalment, tornar al punt de partida per la carretera de Pedreguer.
Característiques de la ruta
- durada: 3 hores
- distància: 10 quilòmetres
- dificultat: mitjana-baixa
Història
El penyal de l'Ocaive
La Muntanya Gran acull preats paratges dignes d'una visita en profunditat. Un és el penyal de l'Ocaive, distingit pels seus grans penya-segats. La ubicació estratègica d'aquesta penya on hi ha el castell ha propiciat que fos ocupada des de la prehistòria.
Edat de bronze
De l'edat del bronze, es documenta al cim del penyal un poblat actiu sobre l'any 1000. De l'època destaca l'existència d'un forn metal·lúrgic associat a un motlle de fosa per fabricar puntes de fletxa.
Època ibera i romana
De l'època ibera, segles VII-VI ane, i romana només se n'han trobat materials ceràmics. Tot i no haver trobat estructures arquitectòniques, aquests elements constaten el seu ús en tots dos períodes.
època islàmica
És a l'època andalusina quan neix el castell medieval, al segle XII i primera meitat del XIII. La seva ubicació permetia dominar tot el territori que donà lloc a l'actual terme municipal de Pedreguer. Les alqueries que el formaven, els noms de les quals encara es conserven per definir algunes zones del municipi, són Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles, Gorgo i el rafal Abenaxoch.
Des de dalt del penyal resultava més fàcil controlar la vall de la Llosa. Una via molt important, ja que connectava la capital Daniya (Dénia) amb les terres del sud.
El castell abans de lèpoca feudal
Els assentaments esmentats, escampats per les valls i la plana del terme de Pedreguer, estaven poblats per famílies que dedicaven la vida a l'agricultura i la ramaderia. Les alqueries depenien del castell de l'Ocaive, que servia de centre administratiu i militar als pobles. La fortificació també va servir com a refugi en moments convulsos i de perill per a la població.
La conquesta cristiana: els senyors del castell de l'Ocaive
Amb la conquesta de Jaume I a València el 1238, l'arribada de les tropes cristianes a la comarca era qüestió de temps. El 1244 cau sota el seu comandament la important taifa de Daniya (Dénia), quedant la zona de la Marina Alta també sota el Regne de València.
Lo primièr senhor feudal del castèl e las siás tèrras foguèt l'almirall Pedro Ximénez Carrós, e mai se pendent las revòltas d'Al-Azraq passa de cristians a musulmanes. Un dels propietaris més destacats va ser la família Ruiz de Corella, que van edificar el castell tal com es coneix ara entre el 1271 i el 1284. Serà de la seva propietat fins al 1348.
Un altre dels senyors de què es té constància el Joan de Mompalau. La documentació existent de la seva presa de possessió assenyala que la fortalesa es trobava en ruïnes el 1447.
Estructura del castell
L'estructura que es conserva del castell de l'Ocaive està formada pel pati ia l'est, l'aljub superior, el cos de guàrdia i la torre major. Es tracta d'una part de la fortificació, ja que els plànols complets de la construcció assenyalen més estades perdudes actualment, com la quadra, els magatzems, la capella o la presó.
L'accés a la fortalesa es realitza des del pati i ala est. Era un espai obert que estava envoltat de diverses estances, actuant de distribuïdor. Accedint per les primeres escales que es troben, davant d'elles hi ha el cos de guàrdia. L'estada recau sobre els penya-segats del penyal i s'hi troba un pilar per sostindre el sostre, una xemeneia i un banc. La seva funció era la de caserna dels soldats.
Tornant al carrer o passadís central, en avançar cap a la torre es troba el aljub o cisterna superior. Se situa en una estança rectangular elaborada amb tapials de maçoneria i terra. Sobre l'aljub treia una volta de mig punt.
Finalment, al capdamunt del castell s'ubica la torre major. Servia de dependències de l'alcaide i s'envolta de penya-segats excepte per una banda. La torre havia de tindre dues plantes més i un terrat per controlar la regió.
Bé d'interès cultural i actualitat
La fortalesa ha estat en ruïnes un llarg període de temps. Va ser el 2016, quan el castell de l'Ocaive s'inscriu al Registre General de Béns d'Interès Cultural. Un any més tard, el 2017, es fa la planimetria topogràfica i l'estudi documental de l'edifici, part d'una excavació arqueològica. L'elaboració dels plànols va ser dirigida per l'arqueòleg Pasqual Costa i l'estudi el va fer el professor Josep Torró en un conveni amb l'Ajuntament de Pedreguer.
Un cop feta aquesta primera fase, l'Ajuntament va promoure les obres de consolidació arquitectònica que van donar com a resultat l'estat recuperat actual del castell de l'Ocaive. Els treballs han estat realitzats mitjançant una inversió de l'Ajuntament de Pedreguer i una subvenció del programa FEDER 2014-2020 de la Unió Europea. La resolució de l'ajuda europea va ser resolta favorablement l'agost del 2018, i va concedir al consistori el 40% del valor total de les obres que van pujar a 336.391,47 euros.
L'any 2023, es preveu reprendre les obres durant la tardor, després d'estar aturades més d'un any. L'Ajuntament de Pedreguer està esperant rebre els permisos de la Direcció General de Patrimoni.
