El Poble Nou de Benitatxell ha publicado un reportaje sobre la elaboración de la pasa en la revista municipal ‘Al Corrent’ en el número de este otoño. La publicación se ha realizado en cuatro idiomas. En ésta emitimos el reportaje íntegro en valenciano:
Són les set de la vesprada d’un dimecres de principis de setembre. Gabriel Pascual Soler i Juanito Bolufer es troben asseguts conversant en un muret de pedra, fent temps per a començar a empilar els canyissos que contenen el raïm que prompte serà pansa. Més tard, apareix Vicenta, la mare de Gabriel, que l’ajuda a tapar amb un plàstic els canyissos empilats per guarir-los de la rosada. Gabriel i Juanito no són família, i a la vista està que pertanyen a generacions diferents.
Però els uneix una mateixa passió: l’estima per la tradició de l’elaboració de la pansa. Juanito era veí de caseta dels seus iaios, i acudeix a ajudar de forma desinteressada sempre que ho necessiten. “Quan no sabem alguna cosa, sempre acudim a ell”, comenta Gabriel.
Com de forma ben encertada cita Carlos V. Fuster a l’inici del seu llibre ‘Els riuraus. L’elaboració de la pansa’ la frase de Baba Dioum, «al final conservarem només el que estimem; i estimarem només el que entenguem; i entendrem només el que se'ns ensenye».
Per sort, al Poble Nou del Benitatxell encara hi ha gent que estima, entén i ensenya. Gabriel és un d’ells. Té 31 anys. Ell no va viure, ni de bon tros, l’època daurada de la pansa a la Marina Alta, però és una de les poques persones al poble, quasi segur la més jove, que manté viva esta tradició any rere any. Ell i, per descomptat, la seua família. Junt amb sa mare Vicenta, el seu germà Jose i altres familiars, amics i veïns que els ajuden en tot el procés, aconsegueixen elaborar este dolcíssim fruit.
Esta tradició familiar, que ha passat de pares a fills durant dècades, la mantenen encara per pura estima −no comercialitzen la pansa, sols la fabriquen per a ús propi i d’amics− i per honrar la memòria de son pare Francisco, qui l’elaborava des de ben menudet i va transmetre la passió als seus fills. “Hi va haver una època en la qual donava de menjar a la família, però ara ho seguim fent per tradició”, assegura Gabriel.
El procés és ben laboriós i necessita de gran dedicació durant tot l’any. En els assumptes de bancal, els ajuda el seu cosí Pep Esteve, qui llaura el terreny i poda els ceps. Un altre cosí, Víctor Buigues, els tira una mà amb la logística, la preparació de l’escaldà i el tall del raïm.
Sense dubte, l’elaboració de la pansa és una pràctica de col·lectivitat i de germanor a la família Pascual i Soler. En un món on prima la individualitat, es tracta quasi d’un acte revolucionari. En el procés, de principi a fi, participen familiars, amics i veïns. I eixa confraternització s’escenifica d’allò més bé el dia de l’escaldà, que és quasi una festa.
El caràcter propi de la pansa valenciana prové del seu procés d'elaboració, consistent en escaldar el raïm abans de posar-lo a assecar. En una caldera amb una solució bullent d'aigua, lleixiu o sosa càustica i herbes, se submergeix el raïm durant uns segons, fet que clavilla la pell per a afavorir l'evaporació de l'aigua i transformar el gra de raïm en pansa.
Els Pascual i Soler són una família reconeguda en el món valencià de l’elaboració de la pansa, ja que són dels únics que encara fabriquen el seu propi lleixiu artesanal amb una barreja de cendra humida, calç en pedra i herbes. Tota eixa mescla forma un conglomerat que, després de passar pel safareig, solta uns sucs que es transformen
en lleixiu.
Este any, l’escaldà l’han celebrada el 26 d’agost. Eixe mateix dia, escampen el raïm en els canyissos −una altra de les fases imprescindibles del procés− i el deixen assecar en una explanada front al riurau de la seua caseta, el sequer. En tot eixe procés, segons Gabriel, “els artistes són ma mare i el meu germà. Són els que tenen gràcia
per a saber quin percentatge d’aigua i lleixiu es necessita per a escaldar, quan el forn està en la seua temperatura òptima o com escampar i disposar el raïm perquè s’asseque abans”.
Després, els espera un laboriós ritual per a l’assecat que dura entre set i deu dies. Totes les vesprades, abans que caiga la nit, han d’empilar els canyissos amb el raïm i tapar-los amb una lona per a protegir-los de la humitat. Inclús algun dia de pluja els han hagut d’entrar al riurau. A més, cada dos o tres dies, han de realitzar el pas anomenat “la girada” perquè el fruit reba els rajos de sol per totes les bandes.
El 10 de setembre, finalment, la pansa de la collita de 2023 està bona per a degustar i gaudir-la després d’un any sencer de treball, cura i estima per la tradició. Una de les més boniques del Poble Nou de Benitatxell que encara té la seua continuïtat assegurada amb famílies com la dels Pascual i Soler.
