El galardonado escritor de Ondara Jovi Lozano Seser ha hecho público un comunicado expresando su rechazo a asistir a la entrega del Premi Enric Valor de novel·la en valencià por su obra Després de maig, abans de l'estiu que se encarga de otorgar la Diputación de Alicante.
Varios han sido los motivos que Lozano ha expresado para comunicar su decisión, pero todos encaminados a calificar la organización y la entrega de premios como una falta de respeto:
Per la dignitat de la nostra llengua, per la dignitat d'Enric Valor, per la dignitat de la literatura en valencià
La dignitat no té preu. Quan algú comença a fer-hi petites concessions, al final la vida perd el seu sentit. La frase no és meua, sinó de l'escriptor José Saramago tot i que resumeix a la perfecció la síntesi d'aquest comunicat que signe i esbombe des d'una única versemblança. Soc periodista i escriptor i m'avala una trajectòria de huit publicacions i una quarantena de premis literaris i reconeixements tant al País Valencià com a les Illes Balears i al Principat, entre els quals es compten el Premi Ciutat de València, el Premi Alfons el Magnànim o, en el cas que ens ocupa, el Premi Enric Valor de novel·la en valencià organitzat per la Diputació d'Alacant des de 1995. L'atorgament del guardó se'm comunicà el passat mes de juny, molt més tard del que se suposa que hauria d'haver-se donat a conéixer el veredicte per part de la diputació alacantina. La novel·la guardonada es publicà el mes d'octubre, quan se suposava que l'organisme provincial realitzaria un acte de lliurament per donar a conéixer l'obra i el guanyador. En tot aquest període, cap persona del departament de Cultura alacantí em va respondre cap comunicació respecte a la data de lliurament. El súmmum va ser que, en una de les telefonades aleatòries, se'm dona la data del 5 de novembre confonent el meu guardó amb l'Evarist Garcia de Teatre en valencià. Surrealista. Patètic. Intolerable des d'un departament amb desenes de tècniques i tècnics, càrrecs de confiança i un pressupost tan onerós com el que ostenten. Amb tot, pacient i educat, vaig esperar un grapat de setmanes més sense rebre cap telefonada ni correu electrònic definitiu. Malgrat tot, divendres passat dia 16 de desembre em van telefonar des del departament de comunicació per informar-me que dimecres vinent, dia 21 de desembre, es faria una espècie de fals lliurament del guardó només amb foto al despatx de la senyora vice-presidenta de la Diputació d'Alacant i diputada de Cultura Julia Parra. 10 minuts de recepció, foto protocol·lària i al carrer. Senzill. Modest. Clar i ras. Com que estava mantenint en directe el magazine diari que presente a la ràdio pública municipal, no vaig entendre a què se'm convidava, ni la pressa a confirmar l'assistència. Tot i que en primera instància els vaig comentar que sí que podia, havent sospesat el marc de la convocatòria i la sobtada comunicació de la mateixa, vaig decidir que calia respondre'ls d'una manera més acurada. I, no: si hi acudia estava fent una concessió com la que comentava a l'inici d'aquest comunicat per veu de Saramago. I, d'altra banda, no: l'orgull d'haver-lo rebut no és un xec en blanc per acceptar amb resignació la pantomima amb què la Diputació vol despatxar el premi literari més important de la província i un dels més dotats de tot l'àmbit lingüístic. Per tot això, i per tots els arguments que esbossaré en aquest escrit, vull traslladar la meua indignació com a autor i com a valencianoparlant. Com a ciutadà de la província d'Alacant també, però sobretot pel que fa a la defensa de la figura d'Enric Valor i a la intolerable marginació, reducció i vulneració de la seua transcendència dins el nostre mapa cultural i literari.
Un dels arguments més ridículs esgrimits per la tècnica que em telefonà és que el lliurament d'emergència s'havia de fer a les 11.15 hores de l'esmentat dimecres “porque por la tarde no se podía hacer ya que por la tarde no se trabaja en la Diputación”. Em reiteraren que l'acte s'havia de fer en l'horari de l'excel·lentíssima instal·lació, és a dir de 9 a 15 hores, i aleshores jo vaig recordar que en tots els premis que he rebut al llarg de la meua carrera el lliurament s'ha realitzat en horari de vesprada i en un auditori, Casa de Cultura o similar. També vaig pensar que el simulacre de presentació se m'havia comunicat tard i malament ja que avisar tres dies hàbils abans és una falta de respecte al guardó i al guanyador, almenys des del punt de vista organitzatiu.
Cal subratllar que el Premi Enric Valor és el premi de narrativa més dotat del País Valencià junt al Joanot Martorell de Gandia, per la qual cosa crec que com a guanyador del premi en aquest exercici mereixia el mateix respecte i protagonisme que els guanyadors de les anteriors convocatòries. Així mateix, el llegat del gran Enric Valor no mereix la clandestinitat i poc ressò d'un acte burocràtic i tancat dins el palau de la Diputació. Si més no, el més greu de tot aquest procés és que el departament de Cultura ha tingut tot 2022 per coordinar i organitzar aquest acte i no ho ha fet, mostrant així una falta de voluntat absoluta per dignificar la figura de Valor. Cal recordar que des de fa uns anys i gràcies a les gestions i sensibilitat de valuoses personalitats implicades en el llegat valorià, l'acte se celebra a Castalla, localitat on va nàixer Enric Valor, amb el suport i coordinació de l'esmentat ajuntament. A més, essent jo un autor alacantí, també era molt fàcil fins i tot la possibilitat de presentar-lo al municipi d'Ondara, el meu poble i alhora escenari de la novel·la guardonada, tenint en compte, tal com em van comentar, que l'Ajuntament de Castalla no els havia donat dates disponibles: una altra mentida contrastada amb el consistori de Castalla, al qual no se li ha comunicat res de res en tot 2022. Més llenya: a més d'ineptes, mentiders. Rebre per tant la petició a dues setmanes d'acabar l'any és la prova fefaent del poc interés del departament i institució tant pel premi com per la literatura en valencià.
La gran discriminació i desvergonya de l'organisme provincial en clau lingüística i cultural, però, és la següent: heu quantificat el glamour i transcendència que se li dona al premi Azorín de novel·la en castellà que la Diputació organitza junt a l'editorial Planeta? El Premi Azorin s'atorga de manera estable (sempre a març de cada any) i amb tota mena de mitjans a l'ADDA (Auditori de la Diputació d'Alacant) amb tot luxe de presències públiques, orquestra simfònica i ressò mediàtic. Fins i tot Atresmedia hi acudeix per donar suport al grup empresarial de torn. Mónica Carrillo, presentadora del telenotícies d'Antena 3 i originària d'Elx, de fet, va ser una de les recents guanyadores. Així mateix, la dotació del premi de literatura en castellà és de 45.000€ mentre que la de l'Enric Valor és de 20.000€. Superigualitari! Partint de la mateixa administració i tenint en compte la cooficialitat del castellà i del valencià, el greuge comparatiu és evident i metafòric. No debades, tornant a la convocatòria furtiva que fonamenta aquest comunicat, supose que al guanyador o guanyadora de l'Azorín no se l'avisa a finals d'any per tal que vaja al despatx de vicepresidència per fer-se una foto i una nota de premsa. Des d'aquest desequilibrat desgreuge, la Diputació d'Alacant demostra la falta de respecte per la meua llengua i la de tots els valencians i valencianes. Organitzar un premi literari no hauria de ser un acte administratiu, ni tan sols anònim, però per a l'organisme provincial el valencià és una llengua de segona, així com els escriptors en valencià som escriptors de segona. El president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, de fet, només assisteix a l'acte de l'Azorín perquè és l'únic que considera digne i normatiu dins la seua agenda mentre que el Premi Enric Valor no mereix ni tan sols un lliurament digne, amb antelació, sinó que ha de conformar-se amb una mísera recepció al despatx de la senyora Julia Parra a les 11.15 hores. Sí: després de l'hora d'esmorzar, no siga que la visita express del lletraferit estranger els destorbe la torrada de mig matí.
És per tot això exposat anteriorment que reitere la meua negativa a assistir a una trobada que degrada el prestigi del premi aconseguit i que arrodoneix la decepció d'haver-lo rebut per part d'una institució que només prioritza l'agenda dels seus diputats per damunt de la contribució dels autors i autores que se suposa han de difondre i recolzar. Sent vergonya aliena com a escriptor i com a alacantí. I és que en tota la meua trajectòria artística, amb més de 40 premis i distincions literàries, no m'havia sentit mai tan humiliat i, evidentment, no vaig a contribuir a la pantomima, a la mediocritat i a la vacuïtat amb què vostés pretenen liquidar l'edició del Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2021: sense ressò, sense interés i, el que és pitjor, sense gana. Així no, gràcies. Senyors i senyores de la Diputació d'Alacant: amb vostés, la literatura en valencià i la cultura essencial de la meua llengua i del meu poble tenen molt a perdre. Per contra, els recorde que jo ja he guanyat.
Atentament,
Jovi Lozano Seser
Ondara, a 8 de desembre de 2022
