En l'últim ple de l'any de la Corporació Municipal de Pedreguer, novament ha tornat a aflorar la sensació de desconcert, de decepció i impotència entre els grups municipals i especialment del PSPV-PSOE, davant la prepotència i falta de diàleg del Govern de Compromís. Un Govern que ha preferit prorrogar els pressupostos per a 2024 abans que negociar amb l'oposició, obviant la necessitat de rendició de comptes i posant de manifest una vegada més, la falta de respecte institucional de la qual fa gala des de l'inici de la legislatura.
Deixar expirar els terminis previstos en la normativa, sabent que si els Pressupostos Municipals no es presenten i s'aproven abans de l'1 de gener de l'exercici següent, de 2024, es consideren prorrogats els de l'any anterior, és una solució fàcil per a un Govern Local que se sap despullat de la seua anterior majoria absoluta i que no s'acostuma a haver de convindre i pactar amb la resta dels grups municipals i la supèrbia dels quals limita i perjudica greument la capacitat de maniobra de l'Ajuntament per a complir amb les necessitats dels veïns i veïnes.
No s'ha tingut coneixement algun sobre la previsió pressupostària per a l'exercici del 2024 perquè no l'han presentada i, per tant, no s'ha negociat res. L'únic intent d'entesa promoguda per part del Govern municipal de Compromís ha sigut per a pujar la taxa de fem i la pretensió d'augmentar l'IBI, i ja vam posar de manifest des del PSPV-PSOE nostre més absolut rebuig en considerar que eixos increments posarien en serioses dificultats a moltes llars i empreses locals del nostre municipi, donada la situació econòmica actual.
El Govern de Compromís s'ha limitat a presentar al Ple diversos reconeixements extrajudicials de crèdit sense més informació que “ací tenen el tràmit que m'obliga la Llei perquè donen la seua opinió”, sense concedir cap possibilitat d'esmenes, sabent que per a negociar les modificacions de crèdit i el pressupost, el correcte haguera sigut realitzar reunions entre tots els grups municipals per a detectar les necessitats que té el nostre poble i dissenyar i implantar els recursos necessaris per a obtindre els resultats desitjats.
En aquest context clarament desfavorable i deslleial, i només per sentit de la responsabilitat, el PSPV-PSOE ha votat a favor d'aquests reconeixements extrajudicials de crèdit i aquesta posició s'explica des d'una doble vessant:
- 1.- De no aprovar-se, perjudicarien greument proveïdors que han prestat un servei al Consistori i tenen dret a rebre el preu convingut per la prestació realitzada, ja que podria posar-se en risc la liquiditat de les seues empreses.
- 2.- De no abonar-se, aquests proveïdors podrien realitzar una reclamació administrativa per a sol·licitar el pagament d'eixes factures impagades i demandar la quantia del deute, els interessos de demora i la corresponent indemnització pels costos de cobrament, la qual cosa incidiria negativament sobre les arques públiques i posaria en qüestió el manteniment de l'equilibri financer de l'Ajuntament.
També convé explicar per què estem preocupats amb la pròrroga pressupostària per a l'exercici econòmic de l'any 2024. El Pressupost Públic Municipal és el gran instrument de programació econòmica, social i financera que possibilita a l'Ajuntament el compliment de les seues funcions. El pressupost ha de concebre's com un element de planificació estratègica, no sols de l'exercici pressupostat, sinó de l'assoliment d'objectius a mig-llarg
termini i les decisions adoptades per part del Govern de Compromís fan fallida aquests fins.
Els grans avantatges de fer un pressupost nou són les de facilitar la utilització adequada dels recursos, les de proporcionar eficiència en la distribució dels recursos assignats per a realitzar les inversions necessàries i les d'ajudar a aconseguir una bona planificació de les actuacions que es duran a terme en eixe any.
El pressupost prorrogat, no és de l'any 2024, els seus crèdits i previsions inicials, no s'han diagnosticat per a les actuacions econòmiques de l'exercici de 2024, sinó que ho van ser per a gestionar l'activitat econòmica de l'exercici de 2023, per tant no són reals, no són dialogats, no responen a les necessitats plantejades, ni poden donar resposta a projectes de futur, manquen de línies programàtiques i d'accions definides per a la millora
d'objectius i la seua estructura se sustenta sobre partides econòmiques construïdes a partir de miratges.
No són els Pressupostos que Pedreguer necessita perquè no responen als reptes i a les dificultats a les quals s'enfronta el nostre teixit productiu. No atallen els greus problemes que pateix el nostre mercat laboral, ni faciliten que les nostres empreses puguen competir millor i tinguen més facilitats per a generar riquesa i crear ocupació i tampoc es converteix en un instrument reequilibrador que preserve la qualitat de vida dels veïns i veïnes i que consolide la viabilitat i el benestar del nostre poble.
Parlem també de la pèssima gestió de la licitació pública de l'Ajuntament de Pedreguer, perquè li implicarà un important perjudici econòmic per a les arques municipals. Cal observar el Contracte de recollida de residus urbans que incrementarà el seu cost una enorme quantitat de diners en revisar-se amb l'IPC, que enguany és del 3,5%.
Resulta incomprensible que l'índex a aplicar a eixe Contracte siga l'IPC quan la Llei 22/2013, de 23 de desembre de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014, ja va introduir la prohibició de l'establiment de sistemes de revisió de preus basats en índexs generals com l'IPC per als contractes del sector públic, perquè gravaven de manera molt important les economies públiques.
També en la Llei de Contractes del Sector Públic es condicionava la revisió periòdica dels contractes al que es preveu en el desenvolupament reglamentari de la Llei de Desindexació de l'Economia Espanyola, que establia un nou règim d'actualització de preus vinculats als costos de producció dels béns i serveis, per a evitar els efectes
perversos d'índexs com l'IPC que elevaven de manera onerosa el preu dels contractes, podent aplicar-se altres valors de referència molt menors que se situaven en un màxim del 2% i que a més contribuïen a garantir el manteniment de la competitivitat de l¡economia.
Però la nostra Corporació Municipal ha decidit aplicar l'IPC per a revisar el preu d'aquest contracte, fent cas omís dels preceptes legals que el prohibeixen i ho desaconsellen, generant una despesa important a l'erari públic municipal. Els veïns i veïnes de Pedreguer contribuïm amb els nostres impostos a fer possible el finançament de les necessitats comunes, permetent que existisca una major igualtat de renda i riquesa entre nosaltres i no estem disposats a assumir que les conseqüències d'aquesta pràctica indolent de la política de fets consumats generen una despesa innecessària, ineficàcia i mala gestió en l'assignació i utilització dels recursos públics.
Tal com va exposar el filòsof Josep María Ruiz Simón en el seu article “La tàctica dels fets consumats”, aquests només serveixen per a imposar un guany unilateral en la creença que l'adversari acabarà optant per cedir. Però no serà així Sr. alcalde. El PSPV-PSOE sempre estarà atent i denunciarà persistentment totes aquelles actuacions del seu Govern en les quals s'observen irregularitats, o infraccions de la legalitat vigent, o un incorrecte funcionament dels serveis públics municipals. És la nostra obligació. Tota la corporació local és responsable dels danys i perjudicis que es causen als veïns i veïnes en els seus béns i drets, quan la lesió siga conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Finalment Sr. alcalde, li recordarem alguns consells que El Quixot donava al seu fidel escuder Sancho Panza abans que aquest es disposarà a governar la seua ínsula, fa 418 anys:
Ser “ben criat amb tots…, i procurar l'abundància dels manteniments, que no hi ha cosa que més fatigue el cor dels pobres que la fam i la carestia”, en clara al·lusió a la imparcialitat, integritat i justícia en el tracte a atorgar als veïns i veïnes, incorporant un aspecte clau del seu benestar com són les condicions econòmiques.
No fer moltes “pragmàtiques”, “i si les feres procura que siguen bones, i sobretot que es guarden i complisquen, que les pragmàtiques que no es guarden el mateix és que si no foren…”. Fent menció de dos principis primordials per al bon govern: el d'economicitat i el de qualitat de la regulació i l'eficàcia.
Aquests dos meravellosos consells haurien de presidir les qualitats d'un bon governant ja que des de sempre, han format part dels principis més bàsics del bon fer dels qui, amb vocació, es dediquen a la política pública.
