L'historiador i arxiver municipal d'Ontinyent i d'Albaida Vicent Terol, va intervenir dijous passat als Encontres a Beniarbeig, dedicats aquest any a la commemoració del 500è aniversari de la Guerra de les Germanies. L'acte va presentar l'escriptor beniarbegí, i membre de la comissió organitzadora, Tomàs Llopis, que després de repassar les principals fites del cicle, va agrair la participació del ponent i va destacar la seva tasca d'investigador, especialment pel que fa als estudis locals, un aspecte que ha vingut a canviar en les darreres dècades la concepció que la historiografia tradicional havia considerat com a definitiva.
El conferenciant va començar mostrant al públic un gravat ple d'anacronismes, molt al gust de la concepció romàntica del conflicte, cosa que li va servir primerament per destacar el fet que els agermanats s'expressaven exclusivament en valencià, i no en castellà com es desprèn de la imatge exhibida, i en segon lloc per distingir entre el relat històric i la mitificació, és a dir, la visió distorsionada que es pot fer dels esdeveniments històrics. La Germania, va afirmar el ponent, ha estat alhora temuda i reivindicada segons la ideologia i l'època dels diferents acostaments al període.
En una primera fase de l'exposició, Vicent Terol va plantejar alguns temes previs, per exemple va destacar el fet de l'esperança de vida d'aquells moments com un dels factors que poden explicar la revolta, més que no pas el concepte d'ideologia, inexistent a la mentalitat dels protagonistes dels fets. Segons va afirmar Terol, l'esperança de vida en aquells moments era de quaranta a quaranta-cinc anys, més o menys el que portarà el regnat de Ferran el Catòlic, tota una vida per als seus coetanis, que es van abocar a la lluita per pura necessitat de supervivència. També va destacar Terol, com un altre dels factors que van propiciar el conflicte, la mentalitat conservadora i religiosa d'aquella societat.
A la pregunta que va fer sorgir la idea de canviar les coses, el ponent va respondre des de diversos punts de vista. Per a ell, parlar de "Germania" és tindre en compte la relació de la ciutat de València amb la resta del territori, la "Ciutat i Regne de València", segons la terminologia del moment. Però una aproximació més detallada al país ens recorda, referint-se a les Comarques Centrals, que “la nostra ciutat era Xàtiva”, segons va dir textualment Vicent Terol, i va recordar per una banda que un any després d'acabada la guerra a València encara durava el conflicte a la capital de la Costa, però també cal no perdre de vista que la divisió històrica del país atorga a aquesta ciutat una capitalitat “dellà lo riu Xúquer”.
Dit des d'un altre vessant, la paraula "Germania", qualificada pel ponent de "poderosa, inspiradora i encoratjadora", va tindre la virtut de generar un sentiment de solidaritat que es va escampar per tot arreu i, en un context de controvèrsia, com aquell va tindre també la capacitat decantar a favor de la causa l'explicació contemporània dels fets.
La Germania, per a Vicent Terol va ser un moviment sociopolític únic i alhora divers perquè va ser capaç d'aglutinar diverses sensibilitats i reivindicacions en una sola causa de lluita. Més detalladament, Vicent Terol apunta la mateixa heterogeneïtat del moviment com una de les causes del seu fracàs. Una diversitat social, per banda, que Terol ha estudiat atentament des del punt de vista de la sociologia i dels canvis que s'operen en el comportament humà.
L'arxiver d'Ontinyent va dedicar la segona part de la seva exposició uns quants aspectes essencials, com ara la necessitat imperiosa d'acudir a les fonts per esbandir els dubtes que encara hi ha a l'estudi del tema, massa abocat tradicionalment als relats de cronistes com Viciana , un autor que escrivia sota l'influx de "l'ajuda de costa", un tipus de sou a càrrec dels vencedors que obligava l'autor a no ser sempre respectuós amb la veritat històrica. Teruel va anunciar properes publicacions, basades en la consulta de les fonts directes, que vindran a desmentir molts relats que fins ara havien estat considerats com a verídics.
Finalment, el fil de l'exposició va anar cap a la presentació dels fets a les Marines a partir dels tres aspectes que els determinen: un coneixement exacte del territori, l'organització i les limitacions que comportava; una relació dels fets a partir de la importància estratègica, militar i política del castell de Xàtiva i finalment una breu referència a les conseqüència que es van derivar d'aquella contesa, especialment la destrucció de pobles de moriscs, com ara Beniarbeig, i la brutal repressió posterior.
L'acte va acabar amb un dels col·loquis més vius i dilatats que es recorden. El proper 23 de març, el professor Rafael Roca tancarà el cicle parlant de La Germania vista pels escriptors de la Renaixença.
