El dissabte 21 d'octubre, la Casa de Cultura d'Ondara va reunir més de 60 lectors i lectores dels diferents grups de lectura de la Marina Alta. Com en edicions anteriors, el motiu de la trobada era escoltar de primera mà les explicacions de l'autor sobre el llibre que tothom havia llegit prèviament. En aquesta ocasió, la novel·la seleccionada havia estat La mirada de vidre (Bromera, 2019), per la qual Anna Moner (Vila-real, 1967) va rebre el Premi Ciutat d'Alzira 2018.
Mónica Palacios, reconeguda contacontes de la Marina Alta, va compartir un conte d'origen nigerià en aquesta ocasió, ressaltant la universalitat de les narracions tradicionals i la importància de compartir històries.
Després Moner va desitjar començar projectant algunes fotografies de la Barcelona de principis del segle XX. L'objectiu de l'autora era que els lectors poguessin relacionar imatges amb les descripcions de la novel·la. Es tractava d'una selecció de fotografies dels principals carrers de la capital catalana que, com va assenyalar Moner, permeten contextualitzar aspectes com ara la vestimenta o la manera com es relacionaven les diferents classes socials de l'època.
Per seguir analitzant La mirada de vidre, Víctor Mulet i Llúcia Boronat, bibliotecaris de Gata de Gorgos i Ondara, respectivament, van voler preguntar a Moner sobre alguns aspectes de l'obra, com la sinistra foscor i atrocitat presents a la història, que fins i tot, com van confessar alguns dels presents, va posar a prova la capacitat dels lectors per continuar amb el llibre. A partir d'aquestes i altres preguntes del públic, Moner va explicar que ella té plena confiança en els lectors i, per tant, els tracta com li agrada que la tractin com a lectora. Per això, la novel·la busca la incomoditat, transitant per l'abisme nietzscheà, a què cal mirar però intentar no caure. Aquesta foscor, que inclou la venjança i la maldat, és, segons l'autora, on hi ha la bellesa subliminal, és a dir, aquest horror que resulta agradable al lector. A més, reconeix que la seva intenció és posar a prova el lector, però la literatura té aquest gran potencial d'acostar-se de manera segura a situacions no desitjades, ja que en qualsevol moment, ia diferència de la realitat, tot s'acaba amb un simple tancament de pàgina . Com Moner confessa, primer va ser artista plàstica i després escriptora, per la qual cosa resulta inevitable relacionar aquesta formació artística amb el tractament estètic de la seva obra, on impera la dicotomia llum i ombra. Un tractament plàstic que també s'ha traslladat a la il·lustració de la portada del llibre, que n'ha estat una obra conjunta i el seu company Sebastià Carratalà.
