El proper any 2023 el Pego Club de Futbol compleix 100 anys i el seu centenari bé mereix una programació especial. Nova equipació, remasterització de l'himne, un llibre, un documental i més sorpreses que la localitat està preparant per als aficionats del club. Un club que, en paraules del regidor d'Esports Pegolí, Raúl Tamarit, és un dels més antics de la comarca i la Comunitat Valenciana.
Una de les novetats més importants que donarà la imatge oficial al centenari és el logotip que aplega l'escut del club, la cronologia històrica i el crit característic de l'equip Ale rogets!. Dissenyat per Germà Miralles, van ser presentades diverses propostes als socis del club al mateix camp de futbol Cervantes i ells van ser els que van votar el més idoni per celebrar l'especial ocasió.
Aquest matí s´han reunit el president del club, Juan Francisco Frau, l´autor del logotip oficial, Germà Miralles, l´arxiver municipal, Joan Miquel Almela, i el regidor d´Esports per presentar tots els actes i accions que compondran la celebració del club pegolí . Ells, juntament amb l'alcalde de Pego, Enrique Moll, el membre de la FFCV, Enrique Ortolà, el representant dels Veterans, José Manuel Giménez, el corresponsal de premsa Emilio Ramírez i els expresidents del Pego CF, Eulogio Peiró i Joaquin Pastor, han compost la Comissió del centenari que durà a terme la celebració.
Història i documentació
Pego comença a explicar la història del seu club de futbol el 1923. Una foto amb el primer xut oficial a la pilota per part de l'alcalde de l'època, Àngel Sendra Ortolà, es converteix en el document original que té el municipi per fer aquesta afirmació. Tot i això, com afirma l'arxiver municipal, Joan Miquel Almela Cots, és possible que el seu camí es remunti alguns anys enrere, el 1921.
Amb l'objectiu de preparar tot l'homenatge per a l'estimat club, Almela ha realitzat una intensa tasca de recerca i recopilació de material gràfic i escrit. Un treball que ha donat com a fruit un llibre especial del centenari amb imatges, moltes d'elles inèdites, que ha requerit l'ajuda de veïns i articles de premsa per procurar a l'expert una fidel cronologia de la història futbolística a Pego. El llibre ha estat editat i serà distribuït per l'editorial gandienca Tivoli, per la qual cosa no ha suposat cap mena de cost per a l'Ajuntament.
Acte principal del centenari
La presentació del llibre vindrà acompanyada per un documental que recollirà la història del club pegolí. A més, s'aprofitarà l'ocasió per reconèixer la trajectòria de diverses figures importants per al Pego, com els presidents que ha tingut i el millor jugador de la seva història, la identitat de la qual serà revelada el mateix dia de la presentació.
L'acte tindrà lloc al Teatre Municipal el diumenge 20 de novembre a partir de les 11 h. Per tancar l'acte, el grup pegolí Smoking Souls també presentarà la nova versió de l'himne del Pego CF que ha estat anunciada recentment per la banda en xarxes socials. Casualment, el mateix dia a la vesprada està programat un partit de Lliga del grup 00è de Primera Regional entre el Pego CF i l'UE Oliva, un derbi de la Marjal en tota regla.
La celebració del centenari seguirà amb més actes l'abril del proper any i al maig, quan es programaran una sèrie de conferències entre professionals del sector, com ara àrbitres i jugadors de renom. A més, durant la Fira i Festes patronals de 2023 es duran a terme diversos partits de veterans dels clubs de Pego, Oliva, Dénia i Gandia.
«Pego Club de Futbol. Una història centenària (1923-2023)»
Tot seguit es presenta l'extracte de la introducció del llibre del centenari Pego Club de Futbol. Una història centenària (1923-2023), escrita per l'arxiver municipal, Joan Miquel Almela Cots.
Encara hui, dissortadament, no disposem de l'acta fundacional del nostre club, dels papers que donen testimoni de la creació i constitució de l'entitat esporteva. Tampoc no sabem si arribessin a fer-se de manera oficial. En algun lloc s'ha anotat que el club és fundat l'any 1918, el 1921 o el 1922, però nosaltres ens hem decidit pel 1923 per disposar d'una vella fotografia d'aquell any. Segurament, i ho acceptaríem amb esportevitat, després d'aquesta publicació aparegui el document oficial de la fundació o qualsevol altre document que ens faci tirar enrere les manetes del rellotge del temps.
Escriure la història d'aquest club no ha estat fàcil perquè la mancança de documentació és considerable. Així com no disposem ni del document fundacional ni del reglament del club, tampoc no disposem del llibre d'actes, ni de les actes federatives antigues, etc. Per tot això, aquesta història només s'ha pogut fer a partir de les fotografies, dels retalls de premsa, dels escrits als llibres de festes, i amb la memòria oral a través de les entrevistes que hem pogut realitzar els darrers anys.
Des dels anys vint del segle passat, el futbol esdevindrà l'esport majoritari al poble desbancant el joc de la pilota -tot i tindre trinquet- que sembla arrelar més als pobles dels valls d'interior. No podia ser d'altra manera quan observem les fotografies del primer camp de futbol, de dimensions considerables i bona factura constructiva. Poc va durar allò perquè el terreny on s'ubicava es va dedicar després a l'urbanització de cases, l'actual carrer de Pere Sala i, amb això, sembla que va desaparèixer durant algun temps el futbol al poble.
Alguns anys després, coincidint amb la construcció del nou grup escolar, s'aconseguiren els terrenys adjacents per dedicar-los a camp de futbol. La construcció va estar a càrrec dels mateixos futbolistes i s'inaugurà a finals de l'any 1931. Durant la Segona República podem afirmar, sens dubte, que el futbol va viure un temps de màxima esplendor, capitanejada per l'anomenat llavors Pego Futbol Club. Tanmateix, l'ambient d'enfrontament polític i social que es vivia i es patia a Pego afectà de rebot al futbol, que quedà dividit així com ho estava també el poble. La Guerra Civil va acabar amb moltes coses, massa i tot, però també amb el futbol local i regional.
En plena postguerra, el futbol torna amb força i, sota el nom d'Educació i Descans Pego, s'inscriu a la Federació Valenciana de Futbol per a la temporada 1941-42. Des d'aleshores, l'equipament oficial va ser el roig i blau, i desbancava així la primitiva indumentària que era blanc i blava. Des d'aleshores també, només de la temporada 1963-64, el nostre club sempre ha comxicotet oficialment des de la tercera regional fins a la tercera divisió. Un gran balance per a un equip modest que va ser dels primers de la comarca a competir, juntament amb el Dénia, només acabada la Guerra Civil.
La postguerra serà difícil per a tot i per a tots, i per al futbol també. No obstant això, al poble hi havia grans i bons futbolistes que, amb daltabaixos, pul·lularen dignament per la segona regional fins l'any 1958 en què s'ascendí a primera regional. La consolidació del club va assolir èxits i l'any 1959 s'aconseguí l'ascens a tercera divisió, tota una fita històrica, i més encara en aquells temps, sent el primer equip de futbol de la comarca a jugar entercera. Amb l'ascens, l'ED Pego canvià el seu nom pel Pego Club de Futbol, denominació que ha perdurat fins a l'actualitat. Van ser només tres temporades, però gaudirem de grans jugadors al nostre club i d'equips de renom al nostre camp de futbol Cervantes.
La categoria era, però, un trage massa gran per a un poble com Pego, i es pagaren els excessos amb una crisi esporteva i econòmica important que no alçarà el cap, al menys, fins a finals dels anys setanta i principi dels vuitanta. Després dels anys de la misèria esporteva, en els darrers temps de la dictadura i primers de la democràcia, arribàrem a la recuperació i millora, sobretot amb el segon ascens a tercera divisió de l'any 1988. Només per una capritxosa reestructuració federativa es va descendir a preferent el 1993, però l'any 1996 poguerasim celebrar el tercer ascens a tercera divisió a la història del club. Ens mantindrem a tercera divisió, amb alguns èxits importants com la promoció d'ascens a segona divisió B, fins l'any 2009. va baixar a primera regional, coincidint amb la maleïda pandèmia de la Covid-2021.
El nostre poble ha parit bons i grans jugadors que han jugat en equips importants, i el nostre club ha tingut l'honor de contar amb jugadors forasters alguns dels quals jugaran a primera divisió. Ha estat molt positiu el fet que només hi ha hagut un únic club de futbol, això ha ajudat que no existira una rivalitat interna al poble amb dos equips diferents, com ha passat per exemple a Gandia, Dénia oa altres llocs. Aquí, a Pego, el filial a tercera o segona regional no ha suposat -gairebé mai- una competència amb el primer equip. Cada equip tenia la seva filosofia i el principal sempre s'ha alimentat més dels juvenils que dels filials.
El futbol, com a fenomen social, té una importància cabdal en la identitat dels pobles. Els presidents, els directius, els jugadors i els aficionats al futbol formen una col·lectivitat plenament identificada amb un club, amb un poble al cap ia la fi, i també un sentiment de pertinença i solidaritat fruit dels interessos comuns que envolten aquest esport en particular. Sí, com en altres esports clar, però em permetreu que us digui que encara hui el futbol segueix sent l'esport rei, i això que no s'entengui mai en detriment ni menyspreu de cap altre.
El futbol a nivell local no genera identitats polítiques com altres clubs, posem per cas el València, el Barça o el Madrid. L´esfera del futbol local no va més enllà de la comarca o la província i, per això, les rivalitats són més directes, sense política pel mig, entre els pobles veïns. Al llarg del temps, cent anys, hem vist les rivalitats eternes, algunes vegades desmesurades, amb altres pobles i equips com el Gandia, l'Oliva, el Dénia o el Xàbia. Rivalitats antigues que es remonten als orígens del club i que, vulguem o no, ens fan palesa la idea que el futbol és alguna cosa més que un esport. Rivalitats que no porten més foc ni munició que veure si l'equip de futbol d'un poble guanya l'altre, com una espècie només de rivalitats tribals o com deia Sanchis Guarner allò que «els pobles valencians parlin els uns dels altres».
El futbol, com a espectacle que és, no és res sense l'afició. El camp Cervantes, si poguera parlar, diria que està orgullós de l'afició rogeta perquè li ha fet companyia en els millors i en els pitjors moments. Una afició que ha estat exigent però tolerant, crítica però constant, i que és tan centenaria o més que el propi club. Cent anys d'èxits i fracassos, d'alegries i plors, però, al capdavall, cent anys d'història, i això no ho poden celebrar tots els pobles ni tots els clubs de futbol.
