Durant aquests dies hem tornat a rebre la trista notícia que, per enèsima vegada, els projectes del segon institut d'educació secundària i el CEE Gargasindi han tornat a caure en sac foradat. De nou, el PP torna a estar en contra del costat bo de les coses i, com si es tractés d'una cosa personal, treu al poble de Calp els seus dos nous centres educatius.
En aquesta situació actual, no serveix de res pensar que un sobrecost de 3 milions d'euros, en menys d'un mes, no és motiu suficient de desconcert per a qualsevol administració. O fins i tot si mirem enrere, no podríem imaginar que tenint el pressupost aprovat de 12,7 milions d'euros el gener del 2022 per part de la Conselleria (en aquell moment liderada per Compromís) per a la construcció de l'institut; l'equip de govern de l'època (liderat pel PP) deixaria passar l'oportunitat, durant més d'un any i mig, d'exercir les competències adquirides.
Tampoc seria convenient fer esment que la mateixa Conselleria anunciés la construcció d'aules prefabricades per al present curs 23/24, veient com l'equip de govern, ara amb sigles polítiques variades, feia cas omís de la concessió del dit projecte i licitació del mateix . Sembla que els temps no importaven per a l'executiu local, que va aprovar el projecte al ple de desembre de 2023, sent ara un equip de govern entrellaçat amb Compromís i PSOE; encara que a la Conselleria ja imperava el PP.
Podrien ser conjectures meues però, fent un breu seguiment, les sigles polítiques sí que han importat en moments puntuals per a certes persones. Podria dir-se que la frase “TOT VA COM CALP” ens torna a venir com a anell al dit. Que ens construeixen un nou edifici davant de les salines? Sembla que ja no causa cap pànic mediàtic.
Què ens envaeixen els carrers des de fa mesos amb “contenidors escombraries” per a la recollida de residus? No passa res perquè ben aviat hi ha sarau per donar a conèixer i celebrar el nou servei.
Què la zona blava ocupa pràcticament tots els carrers del municipi? Ens queixem breument del turisme i paguem la multa si ens arriba al nostre domicili. I així, un llarg etcètera.
Però no. Això va més enllà. Es tracta que al nostre poble els projectes en matèria d'educació són una xacra avergonyint que arrossega govern rere govern. No és només el fet que el segon IES es construeixi o no; és que s'hagi consentit arribar a aquesta situació tan greu que ridiculitza qualsevol que es vulgui excusar amb comunicats, fotos i notícies i llençar pilotes fora.
Els centres educatius de Calp pateixen moltíssimes mancances que, dia rere dia, la comunitat educativa ha de suportar: no tindre calefacció a l'hivern, manca de paper i sabó als banys, patis deficients sense pressupost per a la seva remodelació, banys lúgubres pendents de reforma durant anys , conserges multifuncions que no donen abast… i així un llistat infinit que demostra la manca de preocupació del govern local, per una cosa tan important com és l'educació.
De fet, hi ha qui diu que és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat. Sí, però no per a Calp. Es poden convocar manifestacions multitudinàries (tant de bo), es poden organitzar assegudes davant de la Conselleria, fins i tot “alguna víctima de la política més bruta” podria fer una vaga de gana, vés-te'n a saber.
Només espero que cap membre d'aquest equip de govern no abanderi cap acte social mostrant el seu suport a la causa
educativa, perquè allò avergonyint passaria a ser miserable. Sí, és cert que aquest tema de summa importància per a qualsevol calpí o calpina és molt greu i cal actuar. Però que quede clara una cosa: si no hi ha un institut nou, si no tenim un nou centre d'educació especial, si no han construït un centre per al CEIP Oltà, si no hi ha una cinquena escola (se'ls omplia la boca publicitant el cinquè ), si no gaudim d'unes instal·lacions esporteves dignes per als nostres fills i filles; SÍ és per les sigles polítiques.
Des de temps immemorables va ser el PP qui NO ens va permetre tindre aquests centres, i actualment, Som Calp segueix pel mateix camí. Col·loquialment podria dir que «és el mateix gos, amb diferent collaret».
A més, sent aquest el meu article d'opinió (que si algú, arribat aquest moment no en té una, jo comparteixo la meua amablement) m'agradaria afegir: «Digues-me de què presumeixes i et diré de què no tens». Donades les circumstàncies fotogràfiques.
Paqui Pastor Gutiérrez- Defensem Calp
