El passat 15 de novembre, la regidora de Cultura de Pego, Laura Castellàonfirmada a aquest diari que començava la primera fase per geolocalitzar dues fosses comunes de la Guerra Civil.
Hui, durant la visita aquest matí de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, l'Ajuntament de Pego ha confirmat que seguirà amb els treballs de localització de les fosses de la Guerra Civil al cementeri municipal.
Segons ha explicat Castellà, els arqueòlegs de l'empresa encarregats del projecte han recomanat iniciar les excavacions en dos punts del cementeri ja que la primera part de l'estudi, una exploració de la zona mitjançant georeferència (mitjançant un radar), no ha aconseguit determinar si a aquests punts investigats hi ha presència de restes humanes.
Segons ha matisat l'alcalde de Pego, Enrique Moll, "a la zona hi ha arrels d'arbres centenaris que es confonen moltes vegades amb les restes d'ossos, fet que dificulta aquest tipus d'investigacions".
La recerca de les fosses està dirigida per ArqueoAntro, l'empresa que va confeccionar per al Ministeri de Cultura el llistat de totes les fosses existents a tot el territori nacional. Aquell estudi indicava que a Pego hi havia constància que hi va haver afusellaments durant la repressió franquista i posteriorment es van cavar dues fosses al cementeri. Aquesta informació es basa "en la memòria oral recopilada amb una altra documentació durant els treballs de recuperació de la memòria històrica", ha comentat l'alcalde, Enrique Moll.
Segons ha matisat l'edil de Cultura, des de l'Ajuntament “no s'ha tingut mai la certesa que hi haguessin restes humanes, ja que ningú no ha reclamat mai res de forma oficial. No obstant això, tenim constància de la identitat d'algunes de les persones que podrien estar enterrades aquí. Hi ha la possibilitat que després de deixar els cossos a les fosses, posteriorment els familiars els retirés. Pel que fa a la identitat de les persones que podrien estar enterrades, de moment volem preservar el seu anonimat, per respecte a ells i als seus familiars”.
Tot i que els resultats de la primera fase de l'estudi no van ser concloents, l'Ajuntament, amb la recomanació del Ministeri de Cultura, va accedir a una subvenció, el 4 de març passat, per iniciar els treballs de cerca “basant-se en els informes del propi Ministeri”, ha aclarit Castellà.
Però els treballs de geolocalització a càrrec de l'empresa Geozone (que col·labora amb el projecte amb ArqueoAntro) no han aconseguit determinar l'existència de restes humanes. Per això, els arqueòlegs d'ArqueoAntro creuen convenient iniciar una segona fase de treballs basats en excavacions en els punts assenyalats per l'estudi del Ministeri.
Aquests treballs encara no tenen data d'inici, però des de l'Ajuntament s'espera que comencin “aviat. Primer es faran uns xicotets sondejos que guiaran les possibles excavacions posteriors”, ha remarcat la secretària.
Serna ha remarcat la importància de seguir endavant amb el projecte de recerca dels cossos, "perquè es tracta d´una obligació que adquirim amb aquestes persones i els seus familiars, així com amb els treballs de recuperació de la Memòria Històrica".
