Vivim temps en què "el nou idioma" pel que ens comuniquem va de la mà d´una pantalla: xarxes socials, YouTube, plataformes de missatgeria tecnològica, etc. és a dir, sempre una pantalla davant nostre.
A això cal sumar-hi, que el temps de lleure també passa, per jugar, alternar, mirar o gaudir sempre del que ens brinda o transmet una pantalla. Aleshores, quant de temps dediquem o invertim davant de qualsevol tipus d'aparell o nova tecnologia? Quant de temps mirem una pantalla sense buscar res específicament? i al final hem lliscat el dit sense obtindre cap rèdit o benefici personal.
Aquesta és la realitat, passem moltes hores mirant imatges, missatges, vídeos, que després no repercuteixen en res que ens pugui millorar com a persones, o enriquir d'alguna manera el nostre món interior, familiar, social, laboral o professional. O per contra que el temps que invertim també pugui ajudar o beneficiar alguna altra persona, ja que l'ésser humà és eminentment social, i el contacte com els afectes ens tornarà grans alegries.
Per contra el que enfortim continuant amb això, serà una activitat buida, rexicotetiva, que es va consolidant com un hàbit que no necessitem per res; i que ens impedeix la possibilitat de fer qualsevol altra cosa com llegir en paper, posar-nos les sabates i eixir a caminar, quedar amb algú i prendre un cafè per conversar, arreglar alguna cosa dins de casa, fer alguna recepta o simplement respirar conscientment. Els proposo que pensin el temps que dediquen a "mirar una pantalla", i s'estableixin límits clars del que cal estar i del que ja no es pot, ja és massa.
No ens podem oblidar que els més xicotets de casa faran també allò que vegin que fan els adults, i això ens compromet a tindre una conducta madura i sana. Estem a temps de millorar costums que estem establint com a normals i que no ens ajuden a sentir-nos plens i satisfets amb cadascú.
Luisina Daives.
Psicòloga sanitària CV-10293
Màster en drogodependència
