Els pobles de la Marina Alta que més emigren a l'estranger

Fa poc coneixíem quin era el padró oficial de la Marina Alta el 2022 passat. La població de la comarca porta en tendència de creixement des del 2020, quan la xifra de població se situava en 178.203 persones censades, segons l'Institut Nacional d'Estadística. El darrer recompte situa aquesta xifra en 184.284 habitants. Però, encara que la comarca sumi habitants cada any, també n'hi ha una xicoteta fuita.

Gent passejant per Marqués de Campo a Dénia (arxiu)

Amb aquesta darrera actualització del padró, l'organisme també ha renovat les estadístiques que aclareixen la marxa de persones empadronades a la Marina Alta cap a altres països.

Evolució del padró de la Marina Alta de residents a l'estranger

Les dades del padró espanyols residents a l'estranger indiquen que la comarca pateix un degoteig d'emigrants. Tot i que no és gens escandalós, el nombre de persones de la comarca que en resideixen fora ha passat de 3.709 el 2012, a 7.188 persones el 2022. Aquestes són un total de 3.191 persones.

per municipis

El recompte total de persones de la comarca emigrades a altres països s'evidencia clarament comparant les xifres amb deu anys de diferència. La taula següent mostra el nombre de persones migrades des de la comarca a l'estranger a cadascun dels pobles que la componen.

Aquells que superen el llindar de les 40 persones emigrades en un període de temps de deu anys són dotze: Benissa, El Poble Nou de Benitatxell, Calp, Dénia, Gata de Gorgos, Xàbia, Ondara, Pedreguer, Pego, Teulada Moraira, la Vall de Laguar i Xaló. Únicament dos municipis han recuperat habitants migrats, l'Atzúbia un i la Vall d'Ebo quatre.

La majoria dels municipis que més migren a l'estranger es correspon amb els de més població. Tot i això, en destaquen dos que, tot i tindre menys habitants, registren un alt índex de migració. Són la Vall de Laguar, amb 41 persones a l'estranger des del 2012 al 2022, i Xaló, amb 181.