L´Ajuntament de Benitatxell, a través de l´Oficina de Patrimoni Cultural, ha anunciat la posada en marxa d´un nou projecte destinat a revifar l´interès per la Cova de les Bruixes, un dels tresors arqueològics del municipi. En col·laboració amb la Universitat d'Alacant (UA), s'ha subscrit un conveni de col·laboració tecnicocientífic que permetrà dur a terme una intervenció integral al jaciment.
La Cova de les Bruixes està catalogada com a Bé de Rellevància Local (Jaixement Arqueològic), per la qual cosa el Consistori, amb una ferma intenció de recuperar-lo i posar-lo en valor, va entrar en contacte amb l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH ) de la UA. Així, divendres passat van signar un acord de tres anys (prorrogable fins a dues anualitats més) amb què l'entitat local es compromet a aportar 8.000 euros anuals, a més de mitjans humans i tècnics per a l'adequació del terreny.
Sota la direcció de la catedràtica d'Arqueologia Feliciana Sala Sellés, l'Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA durà a terme un estudi arqueològic minuciós que pretén donar llum sobre el context històric del jaciment. Aquesta investigació inclourà la reconstrucció del paisatge antic i la cerca de respostes respecte a l'existència d'un hàbitat al Tossal de l'Abiar-Cova de les Bruixes.
Per fer-ho, s'han planificat una sèrie d'actuacions concretes, que començaran amb la neteja de l'àrea, l'estudi de les relacions estratigràfiques entre les construccions ja excavades i la revisió dels materials arqueològics de les excavacions antigues dipositats al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasc de Xàbia.
Després d'això, es plantejaran noves àrees d'excavació i de prospecció, s'obtindrà i documentarà la informació estratigràfica i es definiran les diferents fases o moments d'ocupació del jaciment. També es pretén realitzar models fotogramètrics i altres infografies digitals per documentar i continuar treballant amb les estructures un cop finalitzada l'excavació, així com rentar els sediments per detectar restes orgàniques i estudiar hipotètiques activitats econòmiques dutes a terme a l'entorn de la cova.
Tota aquesta informació es recollirà en informes i memòries científiques i es publicaran els resultats a revistes científiques i congressos especialitzats. A més, s'elaborarà un pla integral per a la consolidació de les estructures descobertes i la seva futura museïtzació, així com per a la divulgació i transferència del coneixement sobre el jaciment de la Cova de les Bruixes, tant a la població en general com en col·laboració amb escoles i institut del Poble Nou de Benitatxell per elaborar material didàctic sobre el jaciment i fomentar-ne el coneixement i les visites.
Què se sap ja de la Cova de les Bruixes?
L'àrea arqueològica de la Cova de les Bruixes era coneguda en la memòria col·lectiva local com a cau de bandolers i contrabandistes, que espantaven la gent fent-los creure que allí habitaven bruixes per dur a terme les seves activitats delictives sense cap testimoni. La llegenda local narra que vessaven sofre que produïa misterioses flames al voltant de la cavitat i de tot això devia sorgir el topònim de Cova de les Bruixes.
La zona va ser abancalada de forma intensiva almenys des del segle XIX, cosa que va afectar substancialment la fesomia de l'àrea arqueològica. L'últim canvi patit ha estat la construcció dels 106 habitatges de la urbanització Los Molinos al cim del Tossal de l'Abiar a partir dels anys 90, cosa que ha comportat la destrucció no només de l'entorn del jaciment, sinó també de bona part d'ell.
Es va catalogar com a jaciment arqueològic l'any 1987 gràcies a l'arqueòleg Joaquim Bolufer, encara que la primera intervenció arqueològica, dirigida per les arqueòlogues Mónica Claramonte, Victòria Domínguez i Joaquim Bolufer, no va tindre lloc fins al 2000-2001. Els treballs van treure a la llum ceràmiques ibèriques pintades, entre les quals destaca un got complet exposat al Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia, i una vaixella fina de vernís negre de la Campània.
Entre els anys 2015 i 2018 es va fer una nova fase d'intervencions arqueològiques promogudes per l'ajuntament sota la direcció dels arqueòlegs Miquel Sánchez i Josep Ahuir i la restauradora especialitzada en restauració arqueològica Anna Viciach.
En les seves conclusions els excavadors parlen d'un assentament d'època andalusí centrat en l'activitat agropecuària, que va començar a abandonar-se amb l'arribada dels conqueridors i colons cristians, a partir de la dècada de 1240. Quant al poblament anterior, defensen un assentament ibèric i iberorromà d'escassa entitat i importància, amb una activitat centrada també a l'explotació agropecuària.
Institut Universitari de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric
Una de les principals fortaleses d'aquest estudi és el gran equip de professionals que, sota el prestigiós segell de la Universitat d'Alacant, hi treballaran. Estarà dirigit per la catedràtica d´Arqueologia Feliciana Sala Sellés, que comptarà amb un equip consolidat d´investigadors doctors compost per Neus Antón Espí, José Luís Martínez Boix, Pascual Perdiguero Asensi i Patricia Rosell Garrido. Se sumen a més els dos arqueòlegs integrants de l'Oficina Municipal de Patrimoni, Humberto García Colomina i Alejandro Gomis García.
Així mateix, a la campanya de prospecció i excavació s'uniran eventualment estudiants del Grau d'Història de les Universitats d'Alacant i València, ja que precisament una de les raons principals de ser dels projectes arqueològics desenvolupats per les universitats és la de formar els futurs professionals del sector.
