La Marina Alta fa anys que arrossega les pitjors dades de la taxa de risc de pobresa a tota la Comunitat Valenciana. Els dos darrers estudis publicats per l'Institut Valencià d'Estadística, el 2018 i el 2021, assenyalen la comarca com la més pobra del territori.
Un dels indicadors que utilitza l'organisme, la taxa AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusió), estandarditzada per la Unió Europea i que té en compte els ingressos del 2019 i la distribució dels ingressos de les llars de la Comunitat, apunta que el 27,1% de la població es trobava per sota del llindar de risc de pobresa a 2020, un 2,4% més que l'any anterior.
Segons l'indicador, les persones més malparades per la pobresa i l'exclusió social són els joves menors de 16 anys. És a dir, el sector de la població que pateix aquesta condició representa una taxa del 33,5% entre un total de 5.058.138 de valencians.
Per províncies, el focus s'instal·la a la d'Alacant. La taxa AROPE l'assenyala amb el 31,8% de població en risc de pobresa o exclusió, la de València amb el 24,5% i Castelló amb el 23,2%. I per això a la Marina Alta. Aquesta comarca concentra el valor més gran de pobresa, un 40,9%, seguida de la Marina Baixa (39,6%) i la Vega Baixa (34,8%).
Taxa de pobresa i exclusió social a la Comunitat Valenciana en xifres
| Comarca | Taxa AROPE |
|---|---|
| el Comtat | 25,0 |
| L'Alcoià | 22,6 |
| Alt Vinalopó | 25,8 |
| Vinalopó Mitjà | 25,6 |
| Marina Alta | 40,9 |
| Marina Baixa | 39,6 |
| L'Alacantí | 31,5 |
| Baix Vinalopó | 27,3 |
| Vega Baixa | 34,8 |
| Els Ports | 18,9 |
| L'Alt Maestrat | 19,0 |
| Baix Maestrat | 29,7 |
| L'Alcalatén | 22,0 |
| plana Alta | 22,1 |
| plana Baixa | 22,3 |
| L'Alt Palància | 22,4 |
| L'Alt Millars | 20,0 |
| El Racó d'Ademús | 24,0 |
| Els Serrans | 22,7 |
| Camp de Túria | 21,3 |
| Camp de Morvedre | 24,0 |
| L'Horta Nord | 23,9 |
| L'Horta Oest | 25,9 |
| València | 26,1 |
| L'Horta Sud | 21,6 |
| La Plana d'Utiel-Requena | 23,0 |
| Foia de Bunyol | 26,0 |
| Vall de Cofrents-Aiora | 24,6 |
| Ribera Alta | 23,9 |
| Ribera Baixa | 24,8 |
| Canal de Navarrés | 24,2 |
| la Costera | 24,2 |
| Vall d'Albaida | 20,9 |
| la Safor | 25,0 |
Nivell de renda a la Comunitat Valenciana
Els nivells de pobresa i d'exclusió es tradueixen, amb les dades de l'estudi de l'Institut d'Estadística, en una renda mitjana per unitat de consum igualment baixa. Aquest tipus de renda es calcula per observar els guanys d‟estalvi associats a la convivència per l‟ús compartit dels béns i equipaments de la llar i s‟obté de dividir els ingressos totals de la llar entre el nombre d‟unitats de consum. Els resultats de l'Enquesta de condicions de vida de la GVA per al 2020, obtinguts amb els ingressos de les llars el 2019, la situen en 16.518 euros.
La província amb més nivell de renda és Castelló (17.975 euros) seguida de València (17.398 euros) i, finalment, Alacant amb 14.888 euros. En aquesta, de nou les pitjors dades les acumula la Marina Alta, amb una renda mitjana per unitat de consum de 12.060 euros. La més baixa de la Comunitat, mentre que la més alta és a l'Alt Maestrat, amb 18.748 euros.
El cas de la Marina Alta per municipis
A continuació es presenta un mapa amb les xifres de renda mitjana per unitat de consum a la comarca a partir de les dades del 2019 de l'Observatori Marina Alta. Les dades revelen que la meitat nord té aquest nivell de renda superior als pobles del sud del territori comarcal.
Què passa a la comarca?
El fenomen ha estat estudiat per experts al llarg dels anys. De les conclusions se n'extreuen diversos factors que podrien afavorir el fet que la Marina Alta siga la regió valenciana amb més risc de pobresa i exclusió social. La majoria coincideixen en tres possibles explicacions:
En termes sociodemogràfics, la comarca reuneix certes condicions que atrauen un alt nombre de residents estrangers. Aquest perfil dhabitants, que incrementa el nivell de població, pot comportar dues conseqüències que agreugen la situació. D'una banda, l'estranger que resideix però declara la renda al país d'origen i, de l'altra, el jubilat que fa augmentar el procés d'envelliment de la comarca.
Pel que fa al factor econòmic, Alacant també és la província amb l?índex més elevat d?economia submergida respecte al PIB, segons el sindicat de tècnics d?Hisenda (Gestha). A més, tant la província com la comarca estan estretament lligades al sector serveis, concretament al turisme, al de la construcció i al de l'agricultura. Tres branques de producció altament precàries.
Per acabar, un altre dels factors més contemplats és el dels equipaments o infraestructures que cohesionen la comarca. La manca de transport públic dificulta l'accés tant a l'educació com a la salut. Una barrera a dos drets bàsics que minva la capacitat i l'oportunitat de les persones que resideixen en zones poc o gens comunicades.
Je suis étranger mais résident et paye mes impôts a Espagne. Ici il ja beaucoup de travail al noir.Tout en aquest pas déclaré! Avec uneix IVA à 21 % cel·la em paraît presqui normal. Beaucoup d'étrangers qui viu toute l'année a Espagne i no és résident. Dans mon pays, l'IVA est à 8 % mais tout li monde la paye et c'est contrôlé seriosament. És que l'administració espagnole est incapable de faire. Els fonctionnaires d'edat no són motivats car mal pagès. Mauvaise gestió de l'argent públic, certains routes mal entretenus i dangereuses, altre no du tout. Gaspillage dans des constructions mai terminées car projet mal ficelé ou mal étudié. Festa, platja, paela, mot d'ordre espagnol ! Dommage, c'est un beau pays mais malament géré per certains incapables. L'Espagne assetja pendant més d'un siècle, la primera puissance mundial. Qu'en est-il aujourd'hui? Heureusement, il ja le soleil et uneix certaine qualité de vie
Pocs estrangers he vist als serveis socials oa la Sanitat pública. La majoria tenen la seva assegurança privada i acudeixen al San Carlos o ara a l'HCB, així que millor buscar una altra excusa.
Bon dia. Si licita vostè a Orba, Parcent, Alcalali, Murla, Laguar… veurà a la cola dels ambulatoris tants o mes residents estrangers -britànics gairebé tots- que valencians.
Hola, jo sóc espanyol amb residència en aquesta localitat, encara que la meua declaració de la renda la faci fora, el temps k pas a Dénia, també pago impostos a través de les meues despeses quotidianes, truqui's iva, o impostos de l'ajuntament IBI taxa escombraries , llum ,aigua, combustibles etc.
Si els estrangers acabalats viuen però declaren als seus països, consumeixen bé però tiren en canvi d'alguns serveis socials (salut) i els estrangers pobres cotitzen poc els que cotitzen, consumeixen poc i llencen tots serveis socials (assistencials, salut, escoles bressol, escoles , ) … Anem, Això és el que es diu un negociàs ruïnós i diguin el que diguin insostenible. La immigració que treballi ha de venir exclusivament controlada, sempre amb contracte, salari digne equiparable, no com a mà d'obra barata, però exclusivament segons es necessiti a cada sector de producció i no en allau i amb agrupació familiar improductiva a saturar uns serveis socials que no han fet res per merèixer-los. És a dir, ni explotació laboral, ni manutenció gratuïta.
Manca un gràfic aclaridor al llarg d'uns anys per veure si al pas del temps i depenent els qui governen aquesta taxa ha anat millor o pitjor
Aleshores els diners del Turisme no reverteixen en la societat? Quines coses…..
Aquí gairebé tot és en negre no declares i reps ajuts negoci rodó.
Els estrangers viuen més de mig any, ningú controla res i es beneficien dels servucis però declaren al seu país.
Bé anem i el deute públic a la lluna.
Totalment dacord. Aquest és el paradís dels diners negres i dels estrangers que no declaren aquí però s'aprofiten de tot el nostre sistema.