La província d'Alacant compta amb una important producció de cireres, destacant la zona protegida per la Indicació Geogràfica Protegida «Cereres de la Muntanya d'Alacant» a Alpatró, la Vall de Gallinera, creada el 1991. En aquest àmbit, les Valls de la Marina Alta (la Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalà, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar), Planes i Benimarfull ofereixen condicions agroclimàtiques ideals per al cultiu del cirerer gràcies al seu relleu muntanyós i proximitat a la costa. que permet obtindre cireres primerenques i de gran qualitat.
El cultiu de cireres és un dels més implantats i tradicionals en aquesta zona geogràfica del territori valencià, cultivat moltes vegades en explotacions familiars.
A més, cal tindre en compte que la producció agrícola de les Valls està marcada per minifundis i feixes de pedra seca situats en una orografia que dificulta el treball diari de tantes famílies que treballen aquest cultiu des de temps immemorials, en uns municipis marcats per l'increment els darrers anys d'un notable despoblament.
La producció mitjana anual de cirera a la Cooperativa Cireres Muntanya d'Alacant, per posar un exemple, oscil·lava en anys normals de producció entre els 500.000 kg i els 800.000 kg de varietats predominants com són Burlat, Early Lory, Prime Giant, Stark Hardy Giant , Picota Ambrunesa i Sweet Heart.
En els darrers cinc anys, la cirera ha estat afectada per la climatologia i això ha provocat un notable descens de la producció. L'any 2018 va ser una temporada de producció estàndard ia Cireres Muntanya d'Alacant COOP CV es van recollir un total de 700.000 kg, mentre que el 2019 es van recollir uns 200.000 kg i el 2020 van ser 28.000 kg, el 2021 se'n van recollir 107.000. 2022 es van recollir al voltant de 4000 kg.
Pel que fa al 2023 i com a cas excepcional, tancarà les portes al públic després de més de 40 anys de funcionament a causa de la nul·la producció de cirera al nord de la província d'Alacant.
L'escenari del canvi climàtic en aquest territori marca diferents condicionants:
- Períodes de pluja anormalment llargs, com és el cas del mes de març del 2022 a la Vall de Gallinera que va acumular 927 litres en 14 dies seguits de pluja.
- Acumulació d'hores fredes en períodes no favorables, com ara el trasllat de l'acumulació d'hores fredes als mesos de gener i febrer, quan realment s'hauria de concentrar al novembre i al desembre per a una viabilitat més gran del cultiu.
- Variacions brusques de temperatura que durant l'època de floració perjudiquen la pol·linització.
Pel que fa a l'escenari de la producció de la cirera en aquesta orografia de minifundis disposa d'aquests condicionants:
- Elevats costos de producció: s'estima que una hectàrea de cultiu de cirera, en aquest lloc del territori, té un cost anual de 8500€, que vindrien a ser 708€ per fanegada de cost anual.
- La no adaptació de la cobertura de l'assegurança de rendiments a aquest territori de minifundis: tot i tindre el mateix cost de l'assegurança, haver declarat durant 5 campanyes seguides sinistres per manca de collita comporta reduccions fins al 50% de la producció assegurada.
- L'aparició d'una nova plaga, com és la Drosophila suzukii que provoca grans danys a la collita, sent el principal problema el desconeixement de tractar-la per gran part dels productors i el poc suport tècnic dels serveis oficials de la Generalitat Valenciana.
- Inadaptació de les varietats actuals en aquest context de canvi climàtic.
- Problemes d'erosió per manca de manteniment dels marges de pedra seca que mantenen les terrasses de cultiu, la manca de la rendibilitat de les explotacions impedeix el manteniment d'aquestes infraestructures.
- Abandó de gran part de les parcel·les de cultiu que provoca la propagació i dificulta el control dels incendis forestals.
Aquestes problemàtiques, arrossegades des de fa més de 10 anys, se sumen al passat incendi dels municipis al voltant de la Vall d'Ebo de l'estiu passat, on es va arrasar gran part dels cultius, agreujant així la producció de cirera. I els quals possiblement no seran recuperats atès que aquest cultiu cada vegada és més inviable.
Amb aquests dos escenaris, entrellaçats entre si, el panorama agrari en aquests xicotets pobles en perill de despoblació del nord de la província d'Alacant, fan una crida desesperada a la Generalitat Valenciana perquè resolgui:
- Ajuts pertinents i adaptats a les persones productores d'aquesta zona geogràfica que puguen afavorir la sostenibilitat de la producció i la recuperació econòmica immediata d'aquest cultiu que ha estat sotmès a una contínua catàstrofe durant els darrers 5 anys, a més d'ajudes destinades a mantindre la pedra seca dels marges per evitar l'erosió del terreny i l'abandó del cultiu.
- Adaptació de les assegurances a les peculiaritats del territori.
- Investigació tècnica per part dels serveis oficials per adaptar les noves varietats al continu canvi climàtic.
- Recerca tècnica per part dels serveis oficials per controlar les noves plagues.
El patrimoni agrícola és clarament el principal pilar econòmic que sosté aquests municipis, i d'aquest sector en depenen altres factors socioeconòmics que afecten el món rural: el turisme sostenible, la densitat de població, el manteniment de serveis mínims... És una evidència que sí no es prenen mesures urgents i contundents a l'agricultura, aquesta està condemnada a desaparèixer i amb ella, els pobles de l'entorn rural.
Els diferents municipis afectats fan una crida a les Administracions Públiques de l'Estat perquè declari aquest punt del territori com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil, cosa que ve, zona catastròfica i que a més atorgui les ajudes pertinents per pal·liar l'abandonament del cultiu.
