L'escriptor Jovi Lozano-Seser és un gran defensor dels relats com a llenguatge popular i comercial i encara que admet que la novel·la és l'eina més popular per fer lectores i lectors, “s'ha de reivindicar, tal com passa a altres països, la potencialitat del conte com a format comercial i massiu”.
Precisament, l'autor va guanyar amb compilacions de contes el Premi Ciutat de València el 2011 amb 'Últimes existències' i el Premi València de Narrativa de la Institució Alfons el Magnànim el 2019 amb 'Pedres que han de ser remogudes'.
El seu gènere preferit és el relat, perquè “crec que és un àmbit on pots aspirar a la perfecció, cosa molt més difícil quan parlem de novel·la: gènere més extens i amb estructures més complexes”, ha indicat.
Als i les estudiants que han participat a la Trobada d'Escriptors de la Biblioteca Valenciana els ha comentat que el teatre hauria de ser més present dins de l'ensenyament secundari, tal com passa a Europa, i que els textos teatrals haurien de ser lectures de referència a més centres. “Teatre, es llegeix poc, i és una pena perquè és un gènere molt profitós per a generacions com ara l'actual, els mil·lennis o els seus deixebles. De fet, per a la gent que necessita els diàlegs per pair millor les ficcions, el teatre és un format idoni”.
També considera que les lectures en valencià haurien de rebre més atenció dels mitjans de comunicació. "Autores i autors necessitem més plataformes per difondre la nostra feina, la nostra obra, i demostrar, així, que la qualitat i quantitat de la literatura en valencià és un fenomen innegable", ha assegurat.
Jovi Lozano-Seser va començar a publicar el 2010 amb l'obra Sis contes i una novel·la incerta, una antologia de relats, gènere que acapara la seva producció literària. També ha escrit obres de teatre com 'F (el llibre de les cares)', en què va participar en la direcció teatral.
La seva obra més recent, 'Després de maig, abans de l'estiu', que va ser Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant el 2021, està ambientada al seu poble, Ondara. "Dins de la literatura en valencià, el paisatge, el territori, són personatges absolutament orgànics que condicionen no només com parlem, sinó també com vivim", ha explicat.
Ha afegit que el fet que la seva última novel·la transcorregués al seu poble ha estat un repte per “literaturitzar llocs que no han estat mai narrats. Crec que és el missatge més valuós que ens va deixar Enric Valor a l'hora de recordar com la literatura ens ha de reflectir com a poble i, en conseqüència, homenatjar”.
