Fruit de la desamortització, el 1836, el convent de Jesús Pobre, que des de la seva construcció havia estat en mans d'una comunitat franciscana, va passar a ser de titularitat privada fins hui. El 2021, els actuals propietaris van manifestar la seva voluntat de vendre'l i, el setembre del 2022, es va anunciar que s'iniciava l'expedient perquè el Consell l'adquirís a través dels pressupostos participatius de la Generalitat al costat dels seus jardins adjacents. Per fi, esdevindria un bé d'ús públic.
El fet constituiria tota una fita per a l'entitat menor de Dénia, Jesús Pobre, per a la pròpia capital de la comarca, per a la Marina Alta en general i també per a la Generalitat Valenciana. Rescatar un edifici d'alt interès i valor històric i monumental després de tant de temps. Els informes ho avalen com un Bé de Rellevància Local i, actualment, se n'està tramitant la declaració com a Bé d'Interès Cultural.
Un intent, de moment, frustrat, ja que els cinc hereus d'Anna-Maria Onkenhout, darrera propietària de l'immoble, han presentat un recurs potestatiu de reposició a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic «entendre desestimades» les intencions de compra «per silenci administratiu». Sense haver rebut una resolució, ja han passat tres mesos de termini per resoldre l'expedient.
Fa dos anys, l'EATIM de Jesús Pobre i l'Ajuntament de Dénia van donar suport la proposta veïnal de convertir el convent en un bé públic. En aquest aspecte, la família propietària sempre ha estat col·laboradora amb la iniciativa. Però ara hi és disposada a emprendre accions legals contra la Generalitat, ja que, després d'haver fet tots els tràmits necessaris i iniciar el procés per part seva, la GVA no ha fet el següent pas.
Però el que més els desconcerta és la inclusió de l'adquisició als pressupostos participatius per 1,5 milions d'euros. Mentre que el que consta als documents, com l'informe jurídic de resolució per a l'adquisició, i el que la família havia demanat, eren 2.000.000 euros. Un preu fins i tot menor al valor de taxació, que és de 2.215.194,78 euros.
Segons l'advocat dels hereus d'Onkenhout, José Miguel González de la Fuente, amb aquesta vespradança, i si la Generalitat no pot pagar el preu de venda al complet, els propietaris podrien arribar a desentendre's i buscar una altra alternativa de compra, encara que no siga pública. I el preat convent continuaria en mans privades.
El convent, per dins i per fora, i per què és tan valuós
Ara bé, què és el que perdria ladministració pública de no arribar a un acord?
El catàleg integral del patrimoni cultural de Dénia i el seu terme municipal recull al llistat de béns immobles totes les característiques que fan del convent un edifici rellevant i únic per a la zona. Est especifica que el monestir junt al'Església conformen el nucli central de la població. És més, segons l'informe de l'arquitecte per declarar-ho Bé d'Interès Cultural, es vaticina que el convent i l'església adjacent podrien ser “l'embrió del xicotet nucli del voltant”.
El document especifica que l'edifici té l'origen a l'antiga ermita fundada pel beat franciscà Pare Pere, una figura de gran rellevància a l'imaginari popular de la comarca i, sobretot, de Dénia en particular. A l'entrada de l'edifici, l'escrit gravat a la part superior de la porta adverteix que la finalització de la construcció data del 1789.
De sobri aspecte exterior, un arc de pedra tosca envolta la porta principal i, sobre ell, s'observa un escut heràldic també a tosca. Un altre dels elements altament valuosos de l'edifici és la porta de fusta en dues fulles i el gran picaport de ferro posat sobre ella. A més a més del plafó ceràmic dedicat als misteris del Rosari ubicat a l'esquerra de l'entrada, pintat per Miquel Mollà, de principis del segle XIX.
Porta principal del convent amb picaport de ferro - Catàleg integral del patrimoni cultural de DéniaPel que fa a l'exterior de l'edificació, es posa de rellevància el caràcter rural que preserva i les privilegiades vistes al tossalet on es troben els tres molins de vent de Jesús Pobre.
Destaca per ser una construcció de poca alçada, amb dues plantes habitables i una tercera sense acabar de construir. A la primera planta, les tres finestres existents estan protegides amb reixes de ferro, que són de gran valor, segons els informes de l'Ajuntament. També ho són els arcs de mig punt de l'interior del tercer nivell, «lleugerament apuntats», els quals sostenen un sostre de canyissos.
A l´interior, el convent s´edifica al voltant d´un pati central quadrangular i un pou. Amb la Guerra Civil, la construcció va perdre una gran part del patrimoni mobiliari, que posteriorment es va substituir amb nou, encara que de menys valor artístic. El 1968, l'edifici es va adaptar com a habitatge i les reformes van ser intenses, havent de tombar alguns envans per fer habitacions noves.
Encara que probablement els tresors més coneguts que alberga són els retaules ceràmics ubicats al pati i el claustre inferior. Estan datats al segle XVIII i en destaquen dos. Un representa el Pare Pere de genolls davant d'una imatge de Jesús «Pobre». L'altre conté dues escenes: a la primera Fra Pere Esteve es troba al convent ia la segona a la cova del Montgó.
Amb tot això, el convent de Jesús Pobre «preserva atributs tangibles de singular rellevància d'ordre històric, artístic i paisatgístic, amb un grau elevat d'autenticitat i integritat, com a testimoni singular d'una arquitectura conventual vernacla», segons relata l'informe de valoració patrimonial emès pel Servei Territorial de Cultura i Esport d'Alacant de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. Un tresor d?ara calculat valor que podria perdre l?oportunitat de conservar-se com un espai cultural per a la ciutadania.
-
Vista sud de la part posterior del convent a Jesús Pobre
-
Mobiliari de l'interior del convent de Jesús Pobre
-
Passadís de l'interior del convent de Jesús Pobre
-
Refectori a una de les sales del convent de Jesús Pobre
-
Planta superior del convent de Jesús Pobre
-
Interior del convent de Jesús Pobre en un dels passadissos
Per descomptat la Generalitat disposa de milions per malgastar-los en xorrades, però quan es tracta d'adquirir un convent d'incalculable valor que ha estat durant dècades pacientment restaurat per, per més inri, una família holandesa -després de la nefasta desamortització de Mendizàbal i l'ominosa guerra civil, el pitjor període iconoclasta que es recordi-, de sobte la susdita Generalitat és més pobre que les rates i incapaç d'adquirir per sota del valor taxat aquest patrimoni.
De tindre els diners els compraria sense dubtar-los i em gastaria un altre milió d'euros per restaurar-los. A la meua mort el llegava de bòbilis als seus antics propietaris, els franciscans.
Als hereus d'Onkenhout el meu agraïment per haver cuidat allò que nosaltres no hem sabut valorar, començant per la nostra pròpia fe. Així ens va.
«..Segons l'advocat dels hereus d'Onkenhout, José Miguel González de la Fuente, amb aquesta vespradança, i si la Generalitat no pot pagar el preu de venda al complet, els propietaris podrien arribar a desentendre's i buscar una altra alternativa de compra, encara que no siga pública. I el preat convent continuaria en mans privades…»
Que ho facin ja i deixin de perdre el temps en la desídia d'una administració tan maldestre. Si tinguera els diners que demanen amb gust pagava, la propietat és una meravella i gràcies a ells s'han mantingut en perfectes condicions.
Vam passar 50 anys en reconstrucció i manteniment. Ha estat casa nostra i ens encanta. Ara que la meua mare va morir (sóc un dels 5 hereus) hi ha l'oportunitat de complir els desitjos dels meus pares i tornar el patrimoni valencià a la seva gent. Demanem un preu per sota del valor de mercat. Vam passar tres anys parlant amb totes les autoritats. Tots els departaments de la Generalitat hi estan d'acord. Internament, el contracte legal està llest.
És llavors quan la Generalitat decideix fer jocs polítics preelectorals i el ministre d'Hisenda es nega a alliberar els fons.
Hola Maaike, gràcies per contestar i explicar de primera mà la situació. Una salutació.