Com eren abans i com són ara les muntanyes dels altres PAI de la constructora després del de Llíber

La Marina Alta és carn de la construcció dècades. Des dels 70 que la xicoteta comarca ha anat veient el paisatge canviar, però els 90 van obrir una nova veda a l'edificació d'habitatges que es va intensificar els 2000 amb l'entrada del nou segle. Xalets, urbanitzacions, apartaments i bungalous van començar a tenyir espais cada cop de forma més intensiva.

Habitatges adossats abandonats a la Penya Rotja de Pego

El 2008 va suposar l'esclat de tota la bombolla immobiliària i les obres, les grues i els materials van desaparèixer de cop. I tots aquests espais, molts d'ells ja embolicats completament en formigó, van quedar-hi, alguns més i altres menys acabats. A través de les imatges següents, lliscant el cursor, es mostra com ha estat el radical canvi d'alguns dels paratges muntanyosos de Marina Alta després de ser urbanitzats. La fotografia més antiga correspon a la dècada dels 50, mentre que l'actual és del 2023.

Paratges diferents: el que ha substituït la vegetació

Un dels primers grans símbols de tota aquesta urbanització residencial a gran escala a la comarca sempre ha estat els Cims del Sol al Poble Nou de Benitatxell, des que es comencés a forjar el seu Pla Parcial el 1973. El complex, de «3,7 milions de metres quadrats de terreny en una costa verge, única a Espanya», tal com diu la descripció de la urbanització a la seva pàgina web, està compost per, concretament, tretze zones.

Irònicament, cadascun dels sectors als cims ha estat batejat amb el nom d'una planta o arbre diferent. Així es va canviar la vegetació autòctona del Puig de la Llorença i els seus abancalaments per innombrables viles i apartaments amb exòtiques i atractives nomenclatures.

Viatjant fins a Calp, una altra icona de l'època és la urbanització Maryvilla. Aquesta es troba al vessant nord de la Serra de Toix, que delimita de manera natural les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa. Va ser també a la dècada dels 70 quan els xalets allà van començar a florir per donar nom finalment a una extensió més del municipi amb el nom que bateja el complex.

Tant Les Cimeres del Sol com Maryvilla van ser impulsades a les dues muntanyes de la comarca per VAPF SA L'empresa, amb seu central a Benissa, anota en la seva història no gaire lluny d'aquestes altres moltes més, fins a un total de 14. Entre les primeres , Canuta, també a Calp, Buenavista i Montemar a Benissa, Balcó al Mar i Tossal a Xàbiay i Monteazul de nou a Benitatxell.

Un altre gran oblidat que va fer efecte en el paisatge més al nord de la comarca, i que el 2022 es va anunciar que seria rescatada per la constructora, és la urbanització al sector Penya Rotja de Pego. Aquesta no va ser iniciada per la VAPF, sinó per Martinsa Fadesa, encara que mai la va finalitzar després d'entrar en concurs de creditors dues vegades, el 2008 i el 2015. Uns 14 milions d'euros va costar a l'empresa de Benissa per aconseguir-la, i on en 170.000 metres quadrats d'edificabilitat podrà construir fins a 3.000 habitatges.

És ara a la Vall de Pop on es fixa la vista, i les protestes, contra un nou projecte urbanístic: el PAI Medina Llíber. El Pla d'Actuació Integrada contempla la construcció de 276 viles i 212 habitatges en una secció de la Muntanya Llarga orientada cap a l'esmentat municipi. Partits polítics i plataformes ciutadanes, com Salvem la Vall, s'han posicionat contra aquesta futura urbanització. El 18 de febrer passat una manifestació va reunir unes 3.000 persones en protesta pels avenços del pla.