Un club de fútbol con mucha historia: el Pego C.F. celebra sus 100 años de recorrido Un club de fútbol con mucha historia: el Pego C.F. celebra sus 100 años de recorrido
LaMarinaAlta.com
Buscador

Un club de fútbol con mucha historia: el Pego C.F. celebra sus 100 años de recorrido

Información
Fecha del evento: 20 de noviembre de 2022
Tipo de evento: Deporte
Lugar: Teatre Municipal de Pego
Horario: A partir de las 11:00 h
Entrada: Libre
Evento finalizado

El próximo año 2023 el Pego Club de Fútbol cumple 100 años y su centenario bien merece una programación especial. Nueva equipación, remasterización del himno, un libro, un documental y más sorpresas que la localidad está preparando para los aficionados del club. Un club que, en palabras del regidor de Deportes pegolí, Raúl Tamarit, es uno de los más antiguos de la comarca y de la Comunitat Valenciana.

Una de las novedades más importantes que dará la imagen oficial al centenario es el logotipo que reúne el escudo del club, la cronología histórica y el grito característico del equipo Ale rogets!. Diseñado por Germà Miralles, fueron presentadas varias propuestas a los socios del club en el mismo campo de fútbol Cervantes y ellos fueron los que votaron el más idóneo para celebrar la especial ocasión.

Esta mañana se han reunido el presidente del club, Juan Francisco Frau, el autor del logotipo oficial, Germà Miralles, el archivero municipal, Joan Miquel Almela, y el regidor de Deportes para presentar todos los actos y acciones que compondrán la celebración del club pegolí. Ellos, junto al alcalde de Pego, Enrique Moll, el miembro de la FFCV, Enrique Ortolà, el representante de los Veteranos, José Manuel Giménez, el corresponsal de prensa Emilio Ramírez y los expresidentes del Pego C.F., Eulogio Peiró y Joaquin Pastor, han compuesto la Comisión del centenario que llevará a cabo la celebración.

Historia y documentación

Pego empieza a contar la historia de su club de fútbol en 1923. Una foto con el primer chute oficial al balón por parte del alcalde de la época, Àngel Sendra Ortolà, se convierte en el documento original que posee el municipio para hacer tal afirmación. Sin embargo, como afirma el archivero municipal, Joan Miquel Almela Cots, es posible que su andadura se remonte algunos años atrás, en 1921.

Con el objetivo de preparar todo el homenaje para el querido club, Almela ha realizado una intensa labor de investigación y recopilación de material gráfico y escrito. Un trabajo que ha dado como fruto un libro especial del centenario con imágenes, muchas de ellas inéditas, que ha requerido la ayuda de vecinos y de artículos de prensa para procurar al experto una fiel cronología de la historia futbolística en Pego. El libro ha sido editado y será distribuido por la editorial gandiense Tivoli, por lo que no ha supuesto ningún tipo de coste para el Ayuntamiento.

Acto principal del centenario

La presentación del libro vendrá acompañada por la de un documental que recogerá la historia del club pegolí. Además, se aprovechará la ocasión para reconocer la trayectoria de varias figuras importantes para el Pego, como los presidentes que ha tenido y el mejor jugador de su historia, cuya identidad será revelada el mismo día de la presentación.

El acto tendrá lugar en el Teatro Municipal el domingo 20 de noviembre a partir de las 11:00 h. Para cerrar el acto, el grupo pegolí Smoking Souls también presentará su nueva versión del himno del Pego C.F. que ha sido recientemente anunciada por la banda en redes sociales. Casualmente, el mismo día por la tarde está programado un partido de Liga del grupo 6º de Primera Regional entre el Pego C.F. y el U.E. Oliva, un derbi de la Marjal en toda regla.

La celebración del centenario seguirá con más actos en abril del próximo año y en mayo, cuando se programarán una serie de conferencias entre profesionales del sector, como árbitros y jugadores de renombre. Además, durante la Fira i Festes patronals de 2023 se llevarán a cabo varios partidos de veteranos de los clubes de Pego, Oliva, Dénia y Gandia.

«Pego Club de Futbol. Una història centenaria (1923-2023)»

A continuación se presenta el extracto de la introducción del libro del centenario Pego Club de Futbol. Una història centenaria (1923-2023), escrita por el archivero municipal, Joan Miquel Almela Cots.

Encara a dia de hui, dissortadament, no disposem de l’acta fundacional del nostre club, dels papers que donen testimoni de la creació i constitució de l’entitat esportiva. Tampoc sabem si arribaren a fer-se de manera oficial. En algun lloc s’ha anotat que el club es fundà l’any 1918, el 1921 o el 1922, però nosaltres ens hem decidit pel 1923 per disposar d’una vella fotografia d’eixe any. Segurament, i ho acceptaríem amb esportivitat, després d’aquesta publicació aparega el document oficial de la fundació o qualsevol altre document que ens faça tirar enrere les manetes del rellotge del temps.

Escriure la història d’aquest club no ha estat gens fàcil perquè la mancança de documentació és considerable. Així com no disposem ni del document fundacional ni del reglament del club, tampoc disposem del llibre d’actes, ni de les actes federatives antigues, etc. Per tot això, aquesta història sols s’ha pogut fer a partir de les fotografies, dels retalls de premsa, dels escrits en els llibres de festes, i amb la memòria oral a través de les entrevistes que hem pogut realitzar en els darrers anys.

Des dels anys vint del segle passat, el futbol va esdevenir l’esport majoritari al poble desbancant al joc de la pilota -tot i tindre trinquet- que sembla s’arrelà més als pobles de les valls d’interior. No podia ser d’altra manera quan observem les fotografies del primer camp de futbol, de considerables dimensions i bona factura constructiva. Poc va durar allò perquè el terreny on s’ubicava es va dedicar després a la urbanització de cases, l’actual carrer Pere Sala i, amb això, sembla que va desaparèixer durant algun temps el futbol al poble.

Alguns anys després, coincidint amb la construcció del nou grup escolar, s’aconseguiren els terrenys adjacents per a dedicar-los a camp de futbol. La construcció va estar a càrrec dels mateixos futbolistes i s’inaugurà a finals de l’any 1931. Durant la Segona República podem afirmar, sens cap dubte, que el futbol va viure un temps de màxima esplendor, capitanejada per l’anomenat aleshores Pego Futbol Club. Tanmateix, l’ambient d’enfrontament polític i social que es vivia i es patia a Pego afectà de rebot al futbol, que quedà dividit així com ho estava també el poble. La Guerra Civil acabà amb moltes coses, massa i tot, però també amb el futbol local i regional.

En plena postguerra, el futbol torna amb força i, sota el nom d’Educación y Descanso Pego, s’inscriu en la Federació Valenciana de Futbol per a la temporada 1941-42. Des d’aleshores, l’equipament oficial va ser la del roig i blau, i desbancava així a la primitiva indumentària que era blanc i blava. Des d’aleshores també, llevat només de la temporada 1963-64, el nostre club sempre ha competit oficialment des de la tercera regional fins la tercera divisió. Un gran balanç per a un equip modest que va ser dels primers de la comarca en competir, junt al Dénia, només acabada la Guerra Civil.

La postguerra va ser difícil per a tot i per a tots, i per al futbol també. No obstant, al poble hi havien grans i bons futbolistes que, amb daltabaixos, pul·lularen dignament per la segona regional fins l’any 1958 en què s’ascendí a primera regional. La consolidació del club va collir èxits i l'any 1959 s’aconseguí l’ascens a tercera divisió, tota una fita històrica, i més encara en aquells temps, sent el primer equip de futbol de la comarca a jugar entercera. Amb l'ascens, l'ED Pego canvià el seu nom pel del Pego Club de Futbol, denominació que ha perdurat fins l'actualitat. Van ser només tres temporades, però gaudírem de grans jugadors en el nostre club i d’equips de renom en el nostre camp de futbol Cervantes.

La categoria era, però, un trage massa gran per a un poble com Pego, i es pagaren els excessos amb una crisi esportiva i econòmica important que no alçarà el cap, almenys, fins a finals dels anys setanta i principi dels vuitanta. Després dels anys de la misèria esportiva, en els darrers temps de la dictadura i primers de la democràcia, arribàrem a la recuperació i millora, sobretot amb el segon ascens a tercera divisió de l’any 1988. Només per una capritxosa reestructuració federativa es va descendir a preferent el 1993, però l’any 1996 poguérem celebrar el tercer ascens a tercera divisió en la història del club. Ens vam mantenir a tercera divisió, amb alguns èxits importants com la promoció d’ascens a segona divisió B, fins l’any 2009. El club va conservar la categoria de preferent, llevat d’una temporada, fins que l’any 2021 es va descendir a primera regional, coincidint amb la maleïda pandèmia de la Covid-19.

El nostre poble ha parit bons i grans jugadors que han jugat en equips importants, i el nostre club ha tingut l’honor de comptar amb jugadors forasters alguns dels quals van jugar en primera divisió. Ha estat molt positiu el fet que només hi ha hagut un únic club de futbol, això ha ajudat que no existira una rivalitat interna en el poble amb dos equips diferents, com ha passat per exemple a Gandia, Dénia o a altres llocs. Ací, a Pego, el filial en tercera o segona regional no ha suposat -quasi mai- una competència amb el primer equip. Cada equip tenia la seua filosofia i el principal sempre s’ha nodrit més dels juvenils que no pas dels filials.

El futbol, com a fenomen social, té una importància cabdal en la identitat dels pobles. Els presidents, els directius, els jugadors i els aficionats al futbol formen una col·lectivitat plenament identificada amb un club, amb un poble al cap i a la fi, i també un sentiment de pertinença i de solidaritat fruit dels interessos comuns que envolten aquest esport en particular. Sí, com en altres esports clar, però em permetreu que vos diga que encara hui el futbol segueix sent l’esport rei, i això que no s’entenga mai en detriment ni menyspreu de cap altre.

El futbol a nivell local no genera identitats polítiques com altres clubs, posem per cas el València, Barça o Madrid. L’esfera del futbol local no va més enllà de la comarca o la província i, per això, les rivalitats són més directes, sense política pel mig, entre els pobles veïns. Al llarg del temps, cent anys, hem vist les rivalitats eternes, algunes vegades desmesurades, amb altres pobles i equips com el Gandia, l’Oliva, el Dénia o el Xàbia. Rivalitats antigues que es remunten als orígens del club i que, vulguem o no, ens fan palesa la idea que el futbol és alguna cosa més que un esport. Rivalitats que no porten més foc ni munició que la de veure si l’equip de futbol d’un poble guanya a l’altre, com una espècie només de rivalitats tribals o com deia Sanchis Guarner allò de que «els pobles valencians parlen els uns dels altres».

El futbol, com a espectacle que és, no és res sense l’afició. El camp Cervantes, si poguera parlar, diria que està orgullós de l’afició rogeta perquè li ha fet companyia en els millors i en els pitjors moments. Una afició que ha sigut exigent però tolerant, crítica però constant, i que és tan centenària o més que el propi club. Cent anys d’èxits i fracassos, d’alegries i plors, però, al capdavall, cent anys d’història, i això no ho poden celebrar tots els pobles ni tots els clubs de futbol.

Deja un comentario

    5.430
    1.669