«La Marina Alta s’ofega: el punt d’inflexió d’un model turístic insostenible»

OPINIÓN Joves PV - La Marina

Sí, la Marina Alta, la nostra comarca, s’ofega. Com tots sabem, des de la dècada dels 60, la Marina Alta s’ha endinsat en un model turístic que ha generat, fins ara, molts llocs de treball i amb el qual ha arribat a obtindre al reconeixement que hui tenen els nostres pobles.

Playa de la Marina Alta llena

Però des de fa uns anys, l’altra cara de la moneda ha deixat veure grans problemàtiques que patim els veïns i veïnes amb aquest model turístic desfasat, insostenible i depredador. I és que a la Marina Alta, igual que Bilbao, les Illes Canàries i les Illes Balears, també tenim un límit.

El problema d’habitatge més greu de l’última dècada

L’auge de turisme ha provocat, entre d’altres, una pujada generalitzada en els preus del lloguer i de venda de vivendes. Hem vist com en el últims anys, els lloguers s’han disparat, dificultant l’accés a la vivenda i, per tant, impossibilitant que els joves i no tan joves puguen independitzar-se.

La proliferació d’habitatges turístics ha reduït l’oferta de vivendes disponibles per a lloguers de llarga duració, inclús, augmentat el preu de compra en un 30% en algunes poblacions de la nostra comarca. Aquesta especulació beneficia a pocs, però perjudica a la majoria.

Els joves i les famílies amb ingressos mitjans i baixos són els més afectats, obligats a destinar una gran part dels seus ingressos a la vivenda, reduint la seua qualitat de vida i la seua capacitat d’estalvi.

Ara bé, no serem nosaltres qui qüestione el dret d’una persona a utilitzar la seua propietat com vulga – dins del marc de la llei -, però si el mercat no s’autoregula, com sembla ser el cas, han de ser les administracions les que implementen les mesures necessàries per a mitigar aquest problema.
Ja ho diu la frase: de fora vindran, i de casa ens tiraran. I quanta raó.

La depredació del nostre territori

Aquest és un dels aspectes que més ens preocupa del model turístic actual. L’expansió urbanística descontrolada ha transformat els paisatges de la nostra comarca en mars de formigó i rajoles. Ja no poden tornar arrere, però sí mirar cap a un futur més sostenible. És imperatiu protegir els nostres paratges naturals, i les administracions locals i autonòmiques juguen un paper important quant a la planificació urbanística i la protecció del medi ambient.

És essencial que s’implementen polítiques estrictes per controlar l’expansió d’edificis i urbanitzacions i preservar així els recursos naturals. La creació de noves àrees protegides i la promoció de plans de desenvolupament urbà han de ser prioritats absolutes, basant-se en la qualitat i no en la quantitat.
Platges que abans eren un paradís es troben ara rodejades de xalets de luxe i piscines infinites. No poden canviar el passat, però sí el nostre futur.

D’altra banda, però en la mateixa línia, la pressió sobre els recursos naturals a la Marina Alta és insostenible. La sobreexplotació d’aqüífers, la pèrdua de biodiversitat i l’erosió de la costa són sols algunes de les conseqüències d’un creixement desmesurat i poc planificat. Les molèsties per la saturació de serveis les patim nosaltres, les restriccions d’aigua – en un dels anys més secs – les patim nosaltres i la destrossa dels espais naturals, platges i cales, les patim nosaltres. Tot açò ens afecta a una ampla majoria al marge d’ideologies i símbols polítics.

Una comarca pobra i precària

La Marina Alta continua liderant les taxes de pobresa i exclusió social. La millora de les condicions laborals en el sector turístic han de ser una prioritat. I és que el treball generat pel turisme és precari. Els treballadors del sector hoteler, restaurants i serveis turístics solen enfrontar-se a condicions laborals inestables, salaris baixos i contractes temporals.

El model turístic actual, que aposta en gran part per l’estacionalitat, agreuja aquesta situació, deixant als treballadors en la incertesa durant els mesos d’hivern. La pressió per mantenir la competitivitat i els preus baixos porta moltes empreses a incomplir regulacions laborals bàsiques i, en alguns casos, l’explotació laboral dels seus treballadors.

Les administracions i les empreses han de treballar conjuntament amb els sindicats i associacions de treballadors per identificar la problemàtica actual: la manca de treballadors en el sector hostaler per les condicions laborals inadequades.

Les Illes Canàries, Bilbao i les Illes Balears ja han dit prou a aquest model que deteriora els seus pobles, els seus barris i els seus paisatges, i que afecta de manera negativa la qualitat de vida dels seus residents. La Marina Alta ha de plantejar-se quina versió futura volem per a les generacions del demà: una comarca empobrida al servei del foraster o una comarca on la qualitat de vida i el compromís amb la sostenibilitat siga referent?

I és que mentre altres ciutats com Barcelona o Mallorca proposen alternatives per lluitar contra la gentrificació, sembla que a la Marina Alta mirem cap a un altre costat. Amsterdam ja ha anunciat mesures que limiten l’activitat turística, entre elles, limitar el lloguer vocacional, restringir les visites en alguns espais, prohibir nous complexos hotelers així com reduir en nombre d’operacions aèries.

Molts aspectes del model turístic actual han de ser revisats. Hui som més pobres que fa dues dècades, tot i que els carrers dels nostres pobles i les nostres platges estiguen plens.

Hem de treballar – i queda molt per fer – per millorar la qualitat de la nostra comarca, fent-la més sostenible i generant serveis vinculats a la cultura, la gastronomia i el medi ambient. La planificació urbana ha de conservar els espais naturals i limitar l’expansió descontrolada.

Volem que tot el món puga conéixer i gaudir d’una comarca rica en cultura, història, patrimoni, gastronomia i paisatges. Però no ho volem a qualsevol preu.