«Crònica d'un any històric de Moros i Cristians a Pego» «Crònica d'un any històric de Moros i Cristians a Pego»
LaMarinaAlta.com
Buscador

«Crònica d’un any històric de Moros i Cristians a Pego»

09 de julio de 2024 - 17:55

Junta Central de Moros i Cristians de Pego

Passades les festes de Moros i Cristians de Pego, la Coordinadora passa a fer la valoració d'un exercici que ha suposat la consecució i consolidació d'un projecte que veia la llum un Mig Any del 2020.

Un any fatídic en què començà la pandèmia de la Covid-19 i que va fer que l'inici i posada en marxa de la nova programació reestructurada es veiés endarrerit. Amb la represa l'any 2022, després de l'aturada, la Festa va haver de renunciar a poder gaudir de la capitania que es va veure també endarrerida pels mateixos motius. Així, no fou fins a 2023 quan el projecte de forma íntegra es va veure al carrer, amb tots els càrrecs ja configurats, incloent-hi la nova figura de filà Ambaixadora, amb Al-Hagamba Muza, i la Capitania dels Almogàvers que per fi eixia al carrer. Amb els deures fets i la llista de possibles millores per al 2024, la Coordinadora començava el repte de consolidar el projecte en la segona posada en escena al carrer.

Aquest any vertiginós en les que les reunions, tant amb la Coordinadora, com amb les filades de càrrecs dels 2024 -Inquisidors i Al-Hagamba Muza- s'anaven realitzant setmana a setmana, i altres també de coordinació amb els agents municipals implicats - Policia Local i Regidoria de Festes, principalment. Tot perquè els quatre dies de Moros i Cristians eixira tot perfecte, a almenys intentar aproximar-se a la perfecció tan desitjada. La sorpresa vingué amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el dia 12 de juny del 2024, en la qual aconseguíem per fi la declaració de Festa d'interés turístic autonòmic. Una denominació que ve de la mà d'un projecte que revisa des de l'origen la Festa, que la millora sobre la base del patrimoni musical de les Bandes de música, declarades Bé d'Interés Cultural, i que es reinventa des de la tradició clàssica de la Festa dels Moros i Cristians, basant-se en la documentació de l'Arxiu Municipal de finals del segle XIX i primers anys del s.XX. La Declaració no podia arribar en un millor moment per demostrar i reivindicar, que la feina ben feta té la seua recompensa.

Enguany, també com a novetat es posà en marxa la venda d'entrades online de forma numerada, en la que es posaven a disposició 1100 cadires distribuïdes entre la plaça del Mercat i el carrer sant Agustí i unes grades amb capacitat per a 877 persones. Facilitant així que un gran nombre de persones visitants pogueren accedir a comprar les entrades per vindre d'altres municipis, amb gent vinguda des d'Ontinyent, Cocentaina, Xàbia, Oliva, Dénia, Alcoi i un elevadíssim nombre de turistes europeus. L'expectació i mobilització online fou tal que en a penes deu dies la pàgina web dels Moros i Cristians de Pego va rebre un total de 6.185 visites.

L'organització ha realitzat els recomptes tant de les vendes com de públic assistent general i ha pogut comptabilitzar un total de 8.390 espectadors al llarg dels quatre dies de la Festa, però a més a més les reproduccions dels directes aquest any han superat els 27.000 espectadors, una xifra que deixa sense paraules i demostra una vegada més la superació i consolidació dels Moros i Cristians de Pego i del seu projecte.

Més enllà del públic assistent, i pel que respecta al món fester, al carrer s'han tret i mobilitzat més de 4.900 persones desfilant en les entrades i participant en els diferents actes realitzats, dels quals els músics i les músiques han participat en nombre de 2.120 músics, una claríssima aposta pel talent musical i el valor cultural que la música suposa en el món de la Festa en majúscula.

Pel que respecta al dia a dia de cada acte i fent un balanç de la programació ha sigut un any d'excel·lència absoluta en tots els seus àmbits.

La Festa de Moros i Cristians arrancava dijous, el dia de la Vespra, perquè com bé diu el refrany, sense vespra no hi ha festa, a migdia amb la cercavila informal que anunciava l'inici de tot i que va concloure a la càbila de la filà capitana Al-Hagamba Muza. Ja a la vesprada, a les 19.00 h era l'hora de l'entrada de Bandes que en arribar va interpretar de forma solemne i impecable el pasdoble del mestre Albero "Villa de Pego", i que es podria considerar ja com un himne fester de la població. En acabar es començaren les conegudes "Voltetes" en les que a ritme de pasdoble permeteren a les 13 filades gaudir dels pasdobles festers amb unes grades plenes tant de festers com de públic local.

L'endemà a les 7.00 h del matí amb les campanes marcant l'hora, començava la Diana, un acte senzill i elegant en què cada vegada hi ha més públic assistent, aquest any 500 persones van gaudir de l'espectacle musical i de color que oferiren de nou 4 filades pegolines: Al-Hagamba Muza, Feixucs, Ha-Ben Sahines i Coscolls. I de 7.00 h del matí a 19.00 h de la vesprada, tenia lloc l'entrada a l'Ambaixada, una idea original de la Junta Coordinadora que ha encertat de ple en format i horaris i dels que es van rebre nombroses felicitacions. L'Ambaixada fou musicada en directe per la banda de Beniatjar i consistia en una representació muda del pacte, revolta, presa dels castells i rendició definitiva d'al-Azraq a Jaume I, i que fou interpretada per tots els membres de les filades amb càrrec d'aquest any, qui com si s'ho hagueren parlat, van aparéixer al Pla de la Font de forma consecutiva alçats a muscles per la seua filada. Moments apoteòsics que feren la prèvia perfecta per a la representació de l'Ambaixada històrica, dividida en 3 actes musicals i de la que la veu in off de l'actor pegolí, Jordi Garcia Roldán, anava contextualitzant els esdeveniments històrics que des de 1238 amb la conquesta de València per part de Jaume I, fins a 1276 amb la mort d'al-Azraq a Alcoi, tingueren lloc en aquestes terres i per aquests castells. El moment final de l'Ambaixada es va veure rematat per l'ajuda de 10 membres de cada filà que eixiren per formar un batalló desfilant, que junt amb la filà capitana retia homenatge a la filà ambaixadora, ja ama i senyora del castell fester, 230 festeres i festers inundant el Pla de la Font, mentre sonava la marxa "Moments de festa" i es disparaven dos castells de focs artificials.

I si el divendres els carrers i el Pla de la Font s'ensorrava de públic, amb 2.100 persones, el dissabte va resultar també històric, amb una estimació a la baixa de 3.290 persones assistents, que ompliren tot el recorregut fins a arribar al Pla de la Font. Tot i ser una Entrada molt potent amb més de 2.400 participants entre festers, boatos i músics, l'entrada arrancava del partidor puntual com un rellotge a les 19.00 h de la vesprada i acabava l'última filada al Passeig a les 22.30 h, 3,5 hores vertiginoses en les quals l'organització va funcionar de forma compacta i sense fissures, gràcies al treball conjunt de la Coordinadora i als organitzadors de cada filà que van posar l'ànima per fer la millor Entrada de Moros i Cristians que ha tingut Pego al llarg de la seua història, tant pel que respecta a l'organització, com de públic assistent i qualitat en tot allò que en va formar part: vestuaris, músiques, maquillatges, boatos, càrrecs, etc. Festa en estat pur i que en paraules de la seua presidenta L'equip de la Coordinadora al complet ha manifestat la seua satisfacció amb el resultat, fruit de tot el suport de la gent i membres de les filades que han treballat braç a braç perquè aquest projecte i idea de Festa es convertira per fi en una realitat.

El colofó final arribà diumenge amb una Entrada Jove multitudinària en la qual participaren 280 xiquetes i xiquets, amb 60 festers i festeres que els acompanyaren i 200 músics. Amb 2.000 persones assistents com a públic i amb la novetat històrica també de la presència del capità Juanjo Bolufer Femenia, qui es tornà a vestir amb les seues millors gales i acudí al partidor com a càrrec a veure l'eixida dels menuts i de les menudes.

Enguany també com a novetat l'Escola de Música va traure vora 25 xiquets que amb percussió i sota la batuta de la seua mestra Laura, vestits de contrabandistes formaren part del seguici històric acompanyant als gegants i amb els que el públic no es va cansar d'aplaudir durant tot el recorregut.

En finalitzar, el capità tornava a esperar a tots i totes les menudes per entregar-los un regal molt especial, un lot de llibres de Paco Pascual i una baralla de cartes, tot relacionat amb la història passada i origen de les festes, i que guardava estreta relació amb la història i boato de la Capitania d'aquest any sota el lema "Unes festes diferents". Un colofó final a unes festes que han resultat magnífiques en tots els seus aspectes i un final que no està disposat així debades o perquè sí. Els xiquets i les xiquetes són part fonamental de tota aquesta història, són l'actiu més potent que tenim al col·lectiu fester i l'únic actiu capaç de mobilitzar 2.000 persones perquè el diumenge de festes, els carrers tornaren a estar plens de gom a gom. Perquè el futur és el tot i per això elles i ells foren la cirereta del pastís tancant les festes i contagiant al seu pas d'alegria i energia a tot el públic assistent com sols la infància i jovent sap fer.

RESUM DE LES XIFRES DE PARTICIPANTS:

Deja un comentario

    5.430
    1.669