Venim de lluny o com perfilar la identitat d'una comarca a través de les seves revoltes populars Venim de lluny o com perfilar la identitat d'una comarca a través de les seves revoltes populars
LamarinaAlta.com
Cercador

Venim de lluny o com perfilar la identitat d'una comarca a través de les seves revoltes populars

14 de maig de 2022 - 09: 00

«A una població en rebel·lia només la pots aplacar mitjançant una ocupació militar». És una de les afirmacions que fa José Gayà després d'escriure i dirigir, juntament amb Pau Soler, el documental Venim de lluny.

El director parla dels seus coneixements sobre la Marina Alta des del seu estudi a Pedreguer i descobreix un dels principals fils conductors del documental: les revoltes populars. No triga gaire a confirmar que la seva feina recent ofereix un «context crític de la història, no és l'oficial».

Cosa que veu com un impediment per presentar el documental a nivell nacional, per exemple, a la televisió pública. «Li donem una volta a la història i parlem de la gent de baix, no només de reis. No oferim una visió bona dels borbons, això sol molestar i incomodar molt».

A la societat de les comarques centrals valencianes se la va considerar un poble rebel per lluitar contra el feudalisme a la Segona Germania. Idea que es va prolongar fins a la Guerra de Successió. No és cap secret, com explica el director. «Quan el 1700 entren les tropes i arrasen Dénia, per exemple, aquesta es queda amb només 112 habitants», aventura Gayà.

«El coneixement dels joves sobre la nostra història és escàs»

Tot i això, és probable que a gran part de la societat valenciana actual se li escapin detalls de les seves arrels com aquest. Precisament per això, Venim de lluny neix amb una idea didàctica. Perquè la població de la Marina conegui els seus orígens i no se n'oblidi. Una tasca que Col·lectiu Mirades, la productora audiovisual independent promotora del documental, fa anys.

De la seva col·laboració amb diversos centres educatius de la Comunitat Valenciana va eixir a la llum que «el coneixement que tenen les persones joves de la nostra història és força escàs». Per aquest motiu, el projecte també compta amb una sèrie de capítols purament històrics sobre cadascuna de les èpoques tractades, que quedaran a disposició dels ensenyaments a instituts.

Tot i que Gayà no només se'n mostra orgullós. L'altra mirada que aconsegueix el clímax del documental és la de les dones grans que protagonitzen una part important la pel·lícula. Elles són les encarregades de mostrar la realitat que la comarca va viure durant la Guerra Civil i després.

«Les dones han estat invisibilitzades i apartades de la història»

Així és com el director aprofita per recordar un dels moments més commovedors de la presentació de la pel·lícula. «Es va omplir tot. Hi havia unes 300 persones o més i amb la primera escena, en què les dones es presentaven, van aplaudir tots de sobte i va ser molt emotiu. Elles eren les estrelles».

Explica l'anècdota viscuda amb Maria González (94 anys), la protagonista del Verger i de Dénia, que va estar al túnel de la capital comarcal durant els bombardejos. No era segur que poguera acudir a l'estrena, però es va presentar una hora i mitja abans.

«Quan va acabar la pel·lícula, al eixir els crèdits, em vaig girar per estrènyer-li la mà, però ella ja s?havia aixecat. Va venir el més ràpid que va poder cap a mi per abraçar-me. Va ser molt bonic», recorda. La visió femenina a Venim de lluny pretén posar en relleu una altra part de la història silenciada i que procurin destapar els seus creadors.

«El que intentem és dignificar els sectors de població menor, en aquest cas, a través de les rebel·lions populars i les dones, les quals han estat invisibilitzades i apartades de la història. Sempre ens han parlat de reis, però no ens han parlat de la gent de baix que som el 90% de les persones», assegura Gayà convençut.

Els pobles de la Marina

L'estrena a Dénia no serà l'única oportunitat del públic per amarar-se de la seva història. La productora ha pogut treure el documental endavant amb el suport, la participació i la col·laboració de diversos ajuntaments. Per aquest motiu, Dénia, Gata de Gorgos, Pedreguer, Benissa, Ondara, Teulada, Orba, Xaló, Poble Nou de Benitatxell, Els Poblets, El Verger i Parcent tindran el seu propi curt documental especialitzat i centrat en cadascun.

Narracions importants com la tradició terrissera i la història del fang a Orba; el cultiu de la taronja al Verger com un dels primers pobles a introduir-lo; les fàbriques de llata (full sec del palmell) a Gata de Gorgos o les de mobles a Teulada. Totes elles veuran la llum en xicotetes estrenes a les localitats cooperants.

1 Comentari
  1. javi diu:

    m agnific i instructiu treball enhorabona i makina avant


5.430
1.669