La Marina Alta, terra de platges daurades, vinyes en terrasses i riuraus que expliquen històries d'antany, està en una cruïlla: acceptar la intel·ligència artificial com una aliada o veure-la com una amenaça a la seva essència? A mesura que la tecnologia avança a passos de gegant, molts es pregunten si la nostra comarca està preparada per abraçar aquest canvi sense perdre la seva ànima. La IA pot aportar realment a la construcció, al camp, a les tradicions d'aquesta comarca, o és una peça massa freda en un puzle que sempre s'ha armat amb mans humanes i sabers centenaris?
IA a la Construcció: Podrà aixecar un riurau amb 'ànima'?
D'altra banda, tenim el sector de la construcció. La IA podria ser el somni de qualsevol promotor: obres més ràpides, més precises i sense queixes per l'entrepà de sípia de mig matí. de veritat volem que la construcció a la Marina Alta quede en mans de màquines? Què serà d'aquells paletes que porten tota la vida aixecant murs de pedra seca, una tècnica que no s'aprèn en un curs en línia ni amb algoritmes d'última generació? Com us expliquem a un robot que, en aquesta comarca, les coses es fan 'com déu mana', sense presses, però amb art? Perquè una màquina pot construir més ràpid, sí, però ¿ sabrà construir amb 'ànima'?
I ja que estem, què passa si un dron a l'obra de sobte decideix que els riuraus són 'ineficients' i millor els substituïm per teulades planes ultramoderns? Caldrà anar amb compte, no fos cas que acabem amb edificis de disseny que no tinguin ni un raconet d'ombra!.
Val que és una frase de perogrull però no deixa de ser una actitud vital, és a dir, allò que hagi de venir vindrà i ho farà de la manera més inconscient possible. Em ve ara quan encara no érem 'esclaus' dels mòbils i jugàvem al parc sense cap més preocupació que córrer o xutar una pilota.
Agricultura amb drones: El futur és de la terra o dels circuits?
I què dir de la nostra agricultura. A la Marina Alta encara es valora el camp, el producte local, el raïm que es converteix en panses, la taronja que cau de l'arbre. Realment volem deixar en mans de drones i sensors la producció dels nostres cultius? És clar, la IA pot calcular el reg perfecte, però sabrà com se sent un agricultor quan veu que la seva collita està al punt just? Podrà un dron predir la lluna plena per a la millor poda?
Els pagesos locals han passat la seva vida aprenent els cicles de la natura, el clima i els secrets de la terra. Deixarem que aquests coneixements es perdin perquè un robot el pot fer més ràpid i eficient? I a més, qui ens assegura que el dron sàpiga la diferència entre una bona taronja de Gata i una que «ha sortit granota»? Això sí, ens ajudés i molt, però per això a prendre la decisió final sempre preferirem que la fruita sàpiga a fruita encara que no tingui ni la forma ni el color correcte. Ais, quant valor li donem a allò autèntic.
Ens quedem mirant o ens arremanguem?
Al final, el dilema de la IA a la Marina Alta ens obliga a mirar-nos al mirall i preguntar-nos què volem preservar i fins on estem disposats a canviar. trobant un equilibri on la innovació s'arremangue junt al'autenticitat. Perquè, en una terra on cada pedra seca i cada fruit tenen una història, el repte no és només adaptar-se al futur, sinó assegurar-se que aquest futur es construeixi amb el mateix respecte i cura que tant valorem.
El caràcter mediterrani i la bona vida no ajuden gaire a l'acció immediata, gairebé com va dir aquell savi: «Que n'inventin d'altres…». Però el que sí que tinc clar és que la Marina Alta es troba en una cruïlla. Podeu optar per liderar aquesta transformació digital, convertint-se en un referent en l'aplicació de la IA en sectors clau, o quedar-se endarrerida, perdent oportunitats de creixement. La decisió que prenguem hui marcarà el futur de la comarca. Ens quedem amb les ulleres de sol i el còctel o ens 'amangem' i prenem el control? Jo prefereixo 'amanir-me' per crear un demà millor per als nostres fills.
Raúl Escrivà
Expert en Noves Tecnologies i ADL Tecnològic de Creama Xàbia
“Deixar els altres inventar”, doncs, s'ha fet molt en la construcció per exemple …no és com si havíem respectat el nostre entorn fins ara, al contrari. Tenim molts exemples de decisions desastroses tant al nivell estètic, ecològic que d'enginyeria….hi ha a Xàbia per exemple construccions molt molt lletges que de Riu o traducions no s'han interessat a res, res més que el profit….així que potser la intel·ligència artificial tindràs «més ètica» si està manejada per gent amb més saviesa…..?