El cicle de conferències Trobades a Beniarbeig «500 anys de les Germanies: memòria i transcendència» ha arribat al final. I ho va fer dijous passat de la mà del professor de la Universitat de València Rafael Roca sota una jornada titulada La Germania vista pels escriptors valencians de la Renaixença (1881-1935).
Durant l'acte, Tomás Llopis, membre de la comissió organitzadora, va parlar sobre la importància de revisar la història per entendre el present i va explicar que aquestes revisions es fan des dels paràmetres actuals, però sempre intentant entendre els fets des de la perspectiva del moment a que es van produir. Segons el presentador, la Germània és un filó inesgotable d'històries que podrien haver donat lloc a una abundant producció literària i fins i tot cinematogràfica en circumstàncies de normalitat que no existeixen a la Comunitat Valenciana.
El professor Roca va començar la seva intervenció reivindicant el coneixement del context social i polític que no es va produir en les anàlisis del Renaixement fetes al tardofranquisme. L'exposició de les imatges de Constantí Llombart i de Teodor Llorente, pintades per Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla respectivament, van servir per situar el moment històric i estètic en què es produeix el Renaixement, un moviment cultural que pretén, en harmonia amb la sensibilitat europea de l'època, revisar el passat històric i, en el cas valencià, especialment el canvi del segle XV al XVI. És a dir, del segle més brillant de la literatura clàssica en aquest país a l'impuls de la castellanització de l'aristocràcia valenciana.
Segons el ponent, és clau per entendre el moment del Renaixement i per explicar l'interès per la Germània dels intel·lectuals del moment. Cal tindre en compte la fundació de Lo Rat Penat el 1878, una entitat que va defensar en tot moment la catalanitat de la llengua, fins que un segle després, per interessos polítics, va expulsar Sanchis Guarner i altres personalitats del valencianisme i es va declarar secessionista i anticatalanista. Va ser al si de Lo Rat Penat que Llorente i Llombart, juntament amb Félix Pizcueta i Vicent W. Querol, van desaprovar les tesis del llibre de Danvila i Collado La Germania de València perquè intentava desmitificar la revolta agermanada. Negava que fos «un precedent de les lluites contemporànies» i atacava la història i la identitat valencianes.
Posteriorment, el ponent va repassar algunes obres reivindicatives de la Germània com el drama L'encobert de València d'Antoni García Gutiérrez, un andalús establert a València. Més tard encara va publicar Juan Lorenzo, un altre drama de tendència liberal. Durant l'exposició va quedar de manifest que va ser a la dècada dels anys quaranta del segle XIX quan va haver-hi una recuperació de la Germània com a tema literari.
L'obra de l'historiador Vicent Boix Història de la ciutat i Regne de València (1845-1847) atorga un punt de protagonisme a la Germània al llarg de les quaranta pàgines que hi dedica, i constitueix el punt de partida d'una revisió en clau federalista de la revolta menestral.
Pel que fa a aquestes reflexions, Rafael Roca va repassar el paper de Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Blasco Ibáñez, destacant la importància de recuperar els Jocs Florals, una tradició medieval que, segons el ponent, ajuda a dibuixar un panorama que explica les tensions , guanys i fracassos del Renaixement des d'una perspectiva moderna. El professor Roca va recordar que en el context d?una Espanya fortament centralitzada, que prohibia qualsevol llengua que no fos el castellà, els homes del Renaixement van contribuir a reivindicar la identitat valenciana, però sempre condicionats per la por de provocar qualsevol temor de secessionisme polític. «¿Podrien haver fet més? Podem fer més nosaltres?», es va preguntar Roca per evidenciar la necessitat de tindre en compte els condicionants de cada època.
Al final de l'exposició, es va suscitar un col·loqui viu i interessant amb intervencions del públic que van abordar el paper del blasquisme a la reivindicació de l'obra de Llorente i la comparació amb l'actualitat cultural valenciana. Aquests Encontres 2023, un cicle de conferències que més enllà de reivindicar un fet històric crucial del País Valencià, van demostrar que la posada en valor de la Germània, el seu record i la recuperació de la memòria col·lectiva dels valencians és un repte i una obligació que hem d'assumir.
