Rafael Narbona a Encontres a Beniarbeig: «El propòsit dels agermanats era la justícia igualitària» Rafael Narbona a Encontres a Beniarbeig: «El propòsit dels agermanats era la justícia igualitària»
LamarinaAlta.com
Cercador

Rafael Narbona a Encontres a Beniarbeig: «El propòsit dels agermanats era la justícia igualitària»

06 de febrer de 2023 - 18: 21

El professor Rafael Narbona, de la Universitat de València, va pronunciar la segona conferència d'Encontres Beniarbeig, celebrada dijous passat 2 de febrer. Abans, Toni González Picornell, membre de la comissió organitzadora i presentador de l'acte, es va dirigir al nombrós públic assistent i li va agrair la fidelitat mostrada al llarg dels deu anys del Encontres, nou si es descompta el que no es va celebrar a causa de la pandèmia.

La conferència sobre la Germania a la ciutat de València era molt esperada dins del cicle, sobretot perquè, com va dir Narbona, aquest moviment va néixer en aquesta ciutat i es va escampar posteriorment per pobles i ciutats del país, tant de la reialesa com de senyoriu . En aquest sentit, el professor va reivindicar la denominació de "Germania" en singular, que designa un únic moviment malgrat la diversitat i la gradualitat de les seves manifestacions.

Bàsicament, les reivindicacions dels agermanats es poden resumir en els propòsits d'obtindre justícia igualitària per a tothom: participació del poble al govern de la ciutat, extirpació dels abusos i proteccionisme dels gremis enfront del liberalisme dels comerciants que van promoure una producció, sobretot tèxtil, al marge dels gremis i van provocar una baixada dels preus però també una qualitat molt inferior dels productes.

En una primera etapa, segons l'exposició de Narbona, el moviment va tindre un caràcter legalista i va comptar amb l'aprovació del nou monarca Carles I. Cal tindre en compte que el 1482 es van imprimir els Furs i el 1515 el Llibre de Privilegis de la Ciutat i Regne de València.

Ambdues impressions, fetes a la ciutat en data tan propera a l'inici del 1519 del moviment agermanat, van suposar una profunda cultura política del poble i van donar base legal a les seves reivindicacions davant dels abusos senyorials que ignoraven precisament disposicions recollides al Llibre de Privilegis. Per exemple, el dret dels gremis a tindre representació als jurats de la ciutat, dret atorgat pel rei Pere el Gran el segle XIII i no aplicat posteriorment.

La Germania es pot entendre com un moviment popular en defensa de les lleis pròpies del regne i de la identitat de València en el context de les creixents monarquies centralitzades i oposades al foralisme. Paradoxalment, "aquell revolucionari en aquell temps era la mirada al passat i la recuperació de lleis promulgades segles enrere, que s'havien deixat d'aplicar", va ressaltar Narbona.

El ponent va repassar a continuació algunes causes que van abonar la revolta, com la por a un atac dels pirates, com havia passat uns anys abans a Cullera i altres llocs, cosa que va provocar una ordre d'armament dels gremis promulgada per Ferran el Catòlic que encara no s'havia complert i que la Germania finalment, amb el consentiment del rei Carles, va fer efectiva.

Una segona causa, va ser el profund sentiment religiós inspirat per les lectures d'autors com Rocatallada, Llull o Eiximenis, a més del llibre de Joan Alamany sobre la vinguda de l'Anticrist imprès el 1520. Una tercera causa assenyalada pel ponent va ser el temor, que ell va qualificar de xenòfob, a un alçament dels mudèjars. Cal afegir la importància del moviment mil·lenarista encarnat a la figura de l'encobert, o dels successius encoberts, que van ser entesos com una oposició als drets dinàstics de Carles I ia la proclamació d'un rei propi de la Corona d'Aragó en un fill de l'infant Joan d'Aragó i Margarida d'Àustria, segrestat en circumstàncies estranyes.

L'exposició del professor Narbona va destacar tot seguit el canvi en la política del monarca pel nomenament del virrei, el comte de Mèlito, un militar que es va oposar per la força de la milícia a l'organització política ia les reformes administratives de Germania, i també a la formació de l'exèrcit agermanat, cosa que va provocar la radicalització del conflicte i les campanyes militars

Es va referir especialment a la d'Esteve Urgellés, al nord del País Valencià, derrotada per l'exèrcit mascarat a Almenara. Finalment, Narbona va fer referència a l'arribada de Germana de Foix ia la cruel repressió que va practicar juntament amb el marit el duc de Calàbria.

La propera sessió d'Encontres a Beniarbeig tindrà lloc el dia 16 de febrer a càrrec de Vicent Terol, arxiver d'Ontinyent i d'Albaida, el qual parlarà sobre La Germania al País Valencià ia les Marines.

Deixa un comentari

    5.430
    1.669