Els parcs naturals i espais protegits de la Marina Alta són imprescindibles per conèixer la comarca. De nord a sud es poden trobar cinc d'aquests paratges que no fan res més que enriquir el seu patrimoni, mostrant els entorns més identitaris i distingits de la zona.
T'expliquem quins són, com arribar i algunes rutes per gaudir-los:
Parc natural del Penyal d'Ifac
El Parc natural del Penyal d'Ifac a Calp és un dels grans distintius de la Costa Blanca. La gran roca de massa calcària té una alçada de 332 metres sobre el nivell del mar, 53,3 hectàrees de superfície i 1 quilòmetre de longitud. El 1987, va ser el primer entorn de la província alacantina a ser declarat Parc Natural, a més de ser reconegut com a espai protegit malgrat la seva curta extensió.
El seu singular entorn unit a les característiques bioclimàtiques, sòls, situació i orientació del penyal fan que el paratge siga de gran rellevància i singularitat, albergant una àmplia varietat de flora i fauna. No en va se'l considera una de les set meravelles de la Comunitat Valenciana des del 2008, com a Parc Natural més visitat de tot el territori autonòmic.
Al costat oest, el voreja des del mar el Passeig Ecològic Príncep d'Astúries, per on s'ubica al seu torn la cala del Racó. Al davant, també s'admiren les Salines de Calp, l'extensió de la qual en l'època romana arribava des del Penyal fins a les muntanyes més properes. Però sí un poc completa la fascinant història del penyal és el jaciment arqueològic de la Pobla Medieval d'Ifac. Un recinte emmurallat de finals del segle XIII, que va ser instal·lat com a enclavament urbà a les faldes del penyal.
Finalment, la poblada va ser abandonada, instal·lant-se els seus veïns a l'actual nucli antic emmurallat de Calp. El Museu Arqueològic (MARQ), juntament amb l'Ajuntament de Calp, estan duent a terme els treballs arqueològics pertinents des del 2005 per recuperar i adequar la Pobla Medieval d'Ifach.
Com arribar
El penyal d'Ifac es troba entre la platja de la Fossa i la zona del port. Per arribar fins a l'entrada del parc natural cal dirigir-vos fins al carrer illa Formentera que finalitza al carrer del Penyal. Just en aquest punt hi ha les portes d'accés al paratge.
Per accedir-hi cal reserva prèvia, ja que l'aforament és límit a 300 persones per dia durant tot l'any. L´horari és lliure, sempre que no siga de nit.
ruta
La Ruta Roja és la via de pujada al Penyal, que comença al Centre d'Informació. El primer tram de la pujada està delimitat per un corriol tancat a la cara nord, fàcil de distingir per la seva forma en ziga-zaga. En recórrer-lo es pot trobar el primer mirador, de Ponent, la poblada medieval d'Ifach, una zona de pins tombats a causa de l'efecte del vent de llevant i, finalment, el mirador del Botànic Cavanilles.
Seguint pel corriol i un cop creuat el túnel que dóna pas a la cara est, aquest es bifurca i ofereix dues opcions. D'una banda, arribar al mirador anomenat parada de carabiners cap al sud o continuar fins al cim en el sentit oposat. És per arribar al capdamunt del Penyal d'Ifac quan la dificultat del camí s'endureix. Un cop a dalt, un vèrtex geodèsic indicarà el final del recorregut.
Paisatge protegit de la Serra de Bèrnia i Ferrer
La Serra de Bèrnia i Ferrer és un conjunt de serres litorals i prelitorals que separa de manera natural les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa. La seva cresta pronunciada d'uns 900 metres d'alçada li atorga gran part de la seva identitat com a paisatge protegit agrest. La figura de Bèrnia resulta fàcilment reconeixible des de diversos pobles com Xaló, Alcalalí, Benissa, Calp, Tàrbena, Callosa d'en Sarrià i Altea.
Segons l'explicació més tècnica de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, «la tancada barrera de la Serra de Bèrnia, és perpendicular al litoral i enfonsada al mar a l'extrem oriental pels trencants del Morro de Toix. S'orienta aproximadament de ponent a orient, segons una directriu nord-oest-sud-est i una longitud d'uns 9 quilòmetres».
L'elevat valor paisatgístic del conjunt li va atorgar, des del 2006, el títol de Paisatge Protegit de la Comunitat Valenciana. Tot i això, les 2.843 hectàrees d'extensió amb aquesta denominació es comprenen entre els termes municipals de Benissa i Xaló. Anteriorment, el 2001, va ser inclosa entre els Llocs d'Interès Comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, ja que la seua gran altitud, la màxima és de 1.129 metres sobre el nivell del mar, la diversitat morfològica i geològica i la seua proximitat al mar la doten d'una enorme riquesa a hàbitats i espècies de flora i fauna de la zona.
A banda del seu notori valor natural, la Serra de Bèrnia i Ferrer és un altre dels testimonis de la longeva història viscuda a la comarca. Es constata la presència humana entre els seus racons amb pintures rupestres, abancalaments per a l'agricultura o la ramaderia, o amb construccions d'alt interès, com ara la Torre i el Fort de Bèrnia.
on és
Des de la Marina Alta, la Serra de Bèrnia és al sud de Benissa i Xaló. Per visitar-la, la majoria de senders comencen la seva ruta a les Cases de Bèrnia.
ruta
Hi ha diverses rutes per conèixer en profunditat la Serra de Bèrnia i Ferrer, però una de les més conegudes és la circular pel sender PR-CV-7.
La ruta parteix des de les Cases de Bèrnia de Xaló, des d'on es eixirà en direcció sud-est. La pista baixa cap a la Font de Bèrnia, camí que connecta amb el sender PR-CV 436. En aquest punt cal deixar la pista i pujar per l'estreta senda a mà dreta.
El tram final s'ubica sota la paret de roca calcària on hi ha el Forat de Bèrnia de la part nord de la serra. Caldrà creuar-lo cap al sud, amb delicadesa, ja que el túnel és estret. Un cop travessat, caldrà agafar direcció nord-oest. Pel camí, un desviament dirigeix el visitant cap a les pintures rupestres de la Penya de l'Ermita del Vicari.
Caldrà desfer el recorregut cap a les pintures per reprendre la ruta principal. Aquesta dirigeix cap al Fort de Bèrnia. Aquest va ser construït el 1562 ordenat pel rei Felip II per evitar atacs barbaresc per la costa i revoltes morisques.
Des del Fort s'haurà de seguir la direcció nord-oest, passant per un mirador natural amb vista a la Penya l'Or i Bolulla. Des d'aquí, cap al nord, iniciar el descens de tornada a les Cases de Bèrnia.
Paisatge protegit de la Vall de les Sorts
El paisatge protegit de la Vall de les Sorts, a Teulada Moraira, és una vall agrícola que es caracteritza pels cultius de vinya, exactament de la varietat de moscatell romà. Destaca perquè, malgrat els canvis al municipi, des d'un caràcter agrícola a un altre urbà, Les Sorts continua sent un espai productiu de gran importància i ofereix funcions crucials en aspectes ambientals i paisatgístics. A més a més, és un punt de referència cultural i un símbol de la identitat del municipi.
Situat a prop del nucli de Moraira, Les Sorts és un lloc d'esbarjo tant per als residents locals com per als visitants. El paisatge de la vall agrícola és mereixedor de protecció i planificació per garantir la conservació dhàbitats i fauna, alhora que es proporciona la infraestructura necessària per al gaudi dels visitants.
La Vall de les Sorts és un paisatge en constant evolució, resultat de la interacció humana al llarg de la història. El seu estatus reflecteix la necessitat de salvaguardar-ne els valors naturals, paisatgístics, estètics i culturals. El Ajuntament de Teulada Moraira va proposar la implantació de la figura de Paisatge Protegit per a la vall el 2005 i li va ser concedit el 2006. Aquest títol promou una gestió activa, considerant els processos econòmics, socials i territorials que influeixen en el seu desenvolupament i adaptació a noves realitats històriques.
on és
Les Sorts es troba entre el nucli urbà de Teulada i el de Moraira. Per arribar-hi cal agafar la carretera de Teulada a Moraira.
ruta
La ruta que recorre la Vall de les Sorts és una passejada fàcil pels voltants de la vall. Es pot iniciar al carrer Girona, punt que connecta amb la carretera de Teulada a Moraira. És un trajecte recte, amb una vorera enganxada a la vall.
De la Girona es passa al carrer Guadalajara i després al camí de la Camarrocha. Aquest finalitza pels voltants del Poliesporteu Les Sorts i l'Espai la Senieta de Moraira.
Parc natural de Montgó
El Parc Natural Montgó és un dels paisatges més impressionants de la costa valenciana, que combina bellesa natural i un ric patrimoni cultural i arqueològic. Va ser designat com a Parc Natural el 1987, abastant una extensió de 2117.68 hectàrees.
S'estenen entre els municipis de Dénia y Xàbia, amb una altitud que arriba als 753 metres. Aquest parc és testimoni del pas de l'home al llarg de la història i es caracteritza per la seva riquesa cultural i arqueològica. Aquesta afirmació es fonamenta per la gran varietat de troballes i indicis existents al Montgó que hi constaten la presència humana des del paleolític, el neolític, l'edat de Bronze, l'època ibera, romana, musulmana i medieval fins a l'actualitat.
Una de les principals característiques del Montgó és la seva diversa flora, amb més de 650 espècies de plantes, incloent-hi endemismes com el Carduncellus dianius. Aquest parc s'estén fins al mar al cap de Sant Antoni, que acull la Reserva Natural dels fons marins del cap de Sant Antoni.
Com arribar
Es pot accedir al Parc Natural del Montgó des de Xàbia, al sud del massís, o des de Dénia, al nord d'aquest. El Centre d'Interpretació del Parc Natural del Montgó, on hi ha el desplegament d'informació més gran, s'ubica al parc públic del Bosc de Diana de Dénia.
ruta
Són nombroses les rutes que recorren el Montgó, tant des de Dénia com des de Xàbia. Cada municipi ofereix uns itineraris diferents per gaudir al màxim del parc natural.
Una de les més escollides és la que condueix al cim des del camp de tir de Dénia, junt ala carretera de les Planes. Es caracteritza per ser un camí amb força pendent i, tot i ser una de les rutes més curtes, la dificultat és alta.
Arribats a l'aparcament del camp de tir, la senda porta fins a una pista ampla on es pren el camí a la dreta del Montgó. Caldrà seguir la pista fins al corriol que puja al cim en ziga-zaga. L'últim tram per la carena de roca calcària és el més complicat, encara que les vistes valen tot l'esforç.
Parc natural de la Marjal Pego-Oliva
El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és un gran aiguamoll situat entre la localitat de Pego, a la Marina Alta, i Oliva, a la Safor. La seva extensió abasta 1.255 hectàrees i es troba enclavada en una ferradura muntanyosa formada per les serres de Mostalla, Migdia i Segària.
La marjal es caracteritza per la seva rica biodiversitat, les aigües d'alta qualitat i abundància. Dos rius principals creuen la seva àrea: el Bullent o Vedat al nord i el Racons o Molinell al sud. A més, el parc natural compta amb nombrosos afluents i brolladors coneguts com a ullals.
El 1994, la Marjal de Pego-Oliva va ser declarada Parc Natural sota la Llei 11/94 del 27 de desembre. Aquest paratge també gaudeix de reconeixement internacional en formar part del Conveni Ramsar de 1971 per a la protecció de zones humides. I, d'altra banda, està integrat a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea i es considera una Zona Especial de Protecció per a les Aus (ZEPA).
on és
La Marjal de Pego-Oliva es troba separant ambdues localitats i províncies, la de València i la d'Alacant. Per accedir al parc caldrà arribar al terme municipal de Pego i buscar el pàrquing i el berenador de la Muntanyeta Verda.
ruta
El Parc Natural de la Marjal-Pego Oliva té moltes rutes per conèixer l'entorn. En els darrers anys, s'ha impulsat el turisme ornitològic, ja que és un paratge perfecte per albirar aus. A més, el projecte de recuperació de l'àliga pescadora a la Marjal, dut a terme també des de temps recents, intenta finalitzar amb èxit la reintroducció d'aquesta majestuosa au perquè la Marjal es convertix en una de les llars.
Una de les rutes que discorre pels voltants de l'aiguamoll i que permet, a més, endinsar-s'hi, és la de la Muntanyeta Verda. És de fàcil accés, des del mateix pàrquing, i és molt fàcil de fer. El sender d'aquest recorregut comença deixant a mà esquerra el pàrquing i l'àrea recreativa que s'hi troba.
La ruta és circular, envolta la Muntanyeta esmentada i permet, dins dels dies i horaris d'obertura, pujar al promontori per observar la Marjal des de dalt. Més informació i imatges de la ruta.