Esdeveniment històric al Poble Nou de Benitatxell que recupera la memòria del municipi. Després de diversos dies de treballs d'excavació, s'ha confirmat la troballa de les restes arqueològiques de l'antic safareig de l'Abiar, tot un símbol del patrimoni local que va ser soterrat quan es va construir la carretera als anys 70.
Tot i la gran dificultat dels treballs pel nivell freàtic del terreny, que inundava d'aigua constantment l'àrea d'excavació, els arqueòlegs d'Arqueig Inventari, que són al capdavant de l'Oficina de Patrimoni i Arqueologia local, han confirmat l'excel·lent estat de conservació del safareig, que té 2,9 metres d'amplada i està colmatat a una profunditat d'1,5 metres a la part superior i 2,4 metres a la inferior.
Tal com suposen els experts, el safareig tindria almenys el doble de llarg que d'amplada, ja que, segons els testimonis de les dones grans que han col·laborat en la descripció i la recreació d'aquest espai, a l'època rentaven unes cinc dones per cada costat i dos a cada extrem. El paviment és ceràmic i estaria construït amb pedra i morter de calç i rematat amb pedres de rentar llises, que compten amb una característica inclinació.
A més del safareig, han aparegut altres importants elements com una antiga sèquia que es trobava separada del safareig per un mur de pedra i una ampolla datada entre els anys 1916 i 1934.
Com marca el protocol, aquestes troballes ja s'han notificat a la Conselleria de Cultura i s'està redactant l'informe corresponent. De moment, la zona quedarà fitada a costa de les indicacions de la conselleria amb els passos següents a seguir per a la seva recuperació.
Important espai social per a les dones al segle XX
El safareig de l'Abiar va ser a la primera meitat del segle XX un espai social molt rellevant, especialment per a les dones de l'època, que anaven caminant des del nucli antic per fer la bugada aprofitant les aigües dels pous. Als anys 70 es va tapar per construir l'actual carretera i les canalitzacions subterrànies, però fins ara es desconeixia si el safareig va ser destruït o simplement es va asfaltar a sobre.
A finals del 2021, l'equip de govern va començar a treballar en la seva possible recuperació. Al novembre, l'àrea de Patrimoni i Cultura, a càrrec de Víctor Bisquert, va encomanar un estudi amb georradar a l'entorn dels Pous de l'Abiar per intentar localitzar-lo i documentar-lo. Aquest estudi va concloure al desembre que "en els perfils de georradar realitzats s'han detectat una sèrie d'anomalies, les característiques de les quals ens fan pensar que podrien correspondre amb restes arqueològiques corresponents a diverses estructures existents a la zona investigada".
El següent pas va ser documentar la ubicació del safareig i les seves característiques a través del testimoni oral de diferents veïnes i veïns de més edat que van estar familiaritzats amb el seu ús a principis del segle XX. Aquests testimonis van ser gravats i recopilats, i el juliol del 2022, l'Ajuntament va estrenar en un emotiu acte públic el documental 'El llavador de l'Abiar. Memòria viva d'un poble' (es pot visionar al següent enllaç).
"Estem molt emocionats amb aquesta troballa", ha afirmat commogut l'alcalde, Miguel Ángel García. “És un fet importantíssim que recupera les arrels i tradicions de tots els poblers i les pobleres. El clauer va ser tot un símbol i un espai preciós que un dia, de cop i volta, van decidir arrabassar-nos sense cap mirament. Tot i l'oposició i les reivindicacions de la ciutadania, als anys 70 el van tapar i amb ell va quedar enterrada una part de la nostra història com a poble. Recuperar-ho és tot un triomf”.
Un triomf que, com ha assegurat el regidor de Patrimoni, Víctor Bisquert, ha estat possible gràcies a la inestimable col·laboració de les dones del poble que han ajudat amb la memòria a poder situar el safareig. “Sense els testimonis de Maria, Teresina, Isabel i Lola, així com de Pepe Vidal, ho hauríem tingut difícil. Elles i ell han estat les nostres guies en tot moment. Els estarem eternament agraïts”.
Bisquert, també responsable de l'àrea d'Igualtat i Polítiques de Gènere, ha destacat, a més, la perspectiva de gènere que té aquesta troballa. Aquest espai era regentat gairebé en exclusivitat per les dones, que, en un món d'organització patriarcal, havien d'assumir totes les tasques domèstiques i de criança, a més de les feines que feien fora de casa. Recuperar el safareig de l'Abiar és també retre homenatge a totes aquestes dones pobleres que es van deixar la pell per nosaltres i posar en valor el seu esforç”.
