La Fira Internacional de Turisme (FITUR) 2025, per als professionals del turisme mundial i els mercats receptius i emissors d'Iberoamèrica, ha arribat al final. La Marina Alta ha pogut comptar amb un poc de representació, sobretot amb la presència dels municipis més turístics, principalment els costaners.
Aquesta edició de la fira s'ha vist esquitxada per la polèmica estratègia marcada per la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana, sota el comandament de Marián Cano. Aquest any, es van suprimir els estands destinats als municipis sense marca pròpia al pavelló 7 d'IFEMA, on estava destinada la Comunitat Valenciana. D'aquesta manera, les localitats que no es van voler perdre la cita van haver d'enviar a les delegacions d'alcaldes, regidors i tècnics sota l'empara de les marques Visit València, Alacant City, Visit Elx, Costa Blanca, Turisme de Castelló, València Turisme i Visit Benidorm.
Des de la comarca, Xàbia, Calp, Dénia, Benissa, El Poble Nou de Benitatxell, Teulada Moraira i Pego han comptat amb representació palpable a la fira. Els que així ho van sol·licitar, van poder disposar d'un xicotet escenari propi per presentar les propostes turístiques de cara al nou any. Tot i això, la sensació general del gruix dels assistents és que no va ser suficient.
L'esmentada organització establerta per Conselleria no ha estat exempta de comentaris entre els assistents de la comarca, que van viure l'impolut espai blanc de la Comunitat Valenciana a Fitur com a proposta desangelada. La manca d'estands i la impossibilitat de mostrar-se sota els noms dels seus municipis o sense fullets explicatius de les tantes possibilitats que ofereix la Marina Alta van fer sentir els seus participants un poc invisibles de cara al món. No diguem ja per als xicotets i mitjans municipis que ni tan sols es van molestar a anar-hi.
El propòsit de l'estratègia, anunciada pel president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez, dies abans, era centrar-se «en una presencialitat municipal més gran, així com en estratègies experiencials i sensorials per al visitant». Pérez va assegurar que es buscava «primar l'experiència qualitativa i no centrar-nos tant en la quantitativa, ja que les xifres ens avalen com una de les destinacions predilectes de l'àmbit nacional i europeu i, per això, hem de posar el focus a les emocions».
El malestar va ser escenificat pels dirigents socialistes de ciutats tan rellevants com Dénia, Gandia, Cullera o Sagunt, que van arribar a protagonitzar una protesta in situ al pavelló. Segons la teoria, durant el cap de setmana, els municipis sí que podien oferir material propi al públic general, però llavors l'atenció mediàtica ja s'havia dissipat després que la majoria dels professionals del turisme i els polítics abandonessin IFEMA.
Tot i això, les localitats que van poder aprofitar l'oportunitat van participar de la «iniciativa de street marketing en ple centre de Madrid, gràcies a una caixa modular interactiva», com Calp, que va mostrar com es vivia la Setmana Santa, o Xàbia, que va emetre durant tota la setmana un vídeo promocional de els seus encants a 16 pantalles digitals estratègicament ubicades en alguns dels punts més concorreguts de la capital.
Sota el títol Costa Blanca Wine Experience, es va mostrar el potencial de la Denominació d'Origen Vins d'Alacant, amb la presència del seu president i alcalde de Llíber, Juan José Reus, i de la Ruta del Vi de la província. Allí van estar representats alguns cellers de la Marina Alta, procedents de Teulada Moraira i Xaló.
Així es va viure la Marina Alta a Fitur 2025
La programació a l'espai Costa Blanca va citar Xàbia, Calp, Benissa, Poble Nou de Benitatxell, Teulada Moraira i Pego per mostrar les seves propostes més innovadores per atraure el turisme aquest 2025. A més, els representants de cada municipi van mantindre diverses reunions amb entitats , associacions i empreses per marcar les línies de treball turístic dels propers mesos.
Xàbia
El Escacs Vivent de Xàbia, Festa d'Interès Turístic Nacional, va prendre l'escenari de la mà de l'alcaldessa, Rosa Cardona, el regidor de Turisme, José Marcos Pons, la directora dels Escacs Vivents, Raquel Violero i el president de la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto, Álvaro Monfort.
La localitat va mostrar l'evolució d'aquest esdeveniment que està a punt de fer 30 anys d'història. Van deixar palès que l'espectacle de l'Escacs Vivent combina teatre, estratègia i tradició amb la difusió de temes de rellevància social, explicant així la seva importància dins el municipi.
Calp
Per la seva banda, Calp va apostar per la tradició i pel seu recent renovat patrimoni històric. La Setmana Santa i els Banys de la Reina van copar latenció de lescenari. D'una banda, per aconseguir que l'acte religiós siga reconegut com a Festa d'Interès Turístic Autonòmic. De l'altra, per donar a conèixer el projecte de museïtzació del jaciment arqueològic a la vora del mar, que convida a ser visitat, després de la finalització de la primera fase de les obres d'adequació.
L'alcaldessa de Calp, Ana Sala, la regidora de Festes, Mariola Mulet, Mireia Ripoll, edil de Turisme, i el president de la Junta Major de Confraries, Pedro Ortolà, van ser els encarregats de les presentacions. La regidora de Turisme, a més, va aprofitar per revelar la celebració del 20è aniversari de les excavacions de la Pobla d'Ifac, un altre rellevant jaciment, situat al vessant del Penyal d'Ifac de Calp. Una imatge renovada i una exposició obriran aquest nou capítol de la Pobla al municipi.
Benissa
L'alcalde de Benissa, Arturo Poquet, i la regidora de Turisme, Virginia Pérez, van presentar el seu nou portal web turístic. Un projecte que integrarà el sistema d'intel·ligència turística i el Bessó Digital, dues eines que permeten analitzar dades clau sobre el comportament i les preferències dels visitants.
Tot i que no va ser l'única proposta del Consistori. La marca #BenissaNaturSport es va consolidar un any més a la fira, posicionant Benissa com un referent en turisme esporteu de natura. showcooking de cruet de peix de la mà del Restaurant Pizzeria Chaplin.
El Poble Nou de Benitatxell
Benitatxell es va endinsar a Fitur amb dues cridaneres propostes. «Turisme per respirar», un itinerari de cinc meditacions guiades en paratges icònics de la localitat, com ara el mirador del Portalet, la cala del Moraig, el Morro Roabit, el parc de les Fonts i els Pous de l'Abiar, d'una banda . I, de l'altra, va oferir una demostració en viu de l'elaboració de canyissos per a l'escaldà de la pansa i una exposició de productes locals.
Teulada Moraira
Per la seva banda, Teulada Moraira va tindre una àmplia representació a la fira aportant varies iniciatives turístiques. La seva nou catàleg, Escapa't a Teulada Moraira, proposa les activitats, festes i esdeveniments que discorren al nostre municipi al llarg de tot l'any. També es va proclamar com a Ciutat de Cultura i Escultura, proposant una ruta d'escultures monumentals que connectarà els seus dos nuclis urbans.
El Auditori Teulada Moraira va presentar, a més, la Mostra d'Enoturisme i Gastronomia Alere/Dolia en el marc del showcooking de FITUR 2025, de la mà del xef executiu Arturo Salvetti, que va elaborar carbassa cacauet rostida amb fonoll marí, ou en salaó, ametlla Marcona local i gelatina de vermut elaborat amb raïm Moscatell d'Alexandria.
Pego
La ruta urbana «Explorant Pego: carrers i llegendes», va ser la proposta pegolina per a aquest any. Aquest itinerari disposa de codis QR per donar a conèixer la història del municipi en viu.
AMT Smart Destination Awards i premis SICTED
Benissa i Dénia van estar nominades als AMT Smart Destination Awards, amb l'Smart Office de l'Ajuntament de Benissa i el desenvolupament d'una eina tecnològica per a la identificació d'habitatges d'ús turístic potencialment no reglats de Dénia. Finalment, el premi va ser per al tercer candidat, Las Palmas de Gran Canària, amb el seu projecte Datalab.
Per part seva, l'alcalde de Dénia i regidor de Turisme, Vicent Grimalt, va recollir el tercer premi «Millor destinació SICTED». Aquest reconeixement destaca el compromís de l‟equip gestor SICTED Dénia a favor de la comxicotetivitat dels serveis turístics i de la destinació en general, així com l‟impuls del projecte SICTED dins del seu territori.
I l'Ajuntament de Xàbia aconseguirà recuperar la distinció de bandera blava perduda per abocaments durant l'anterior legislatura socialista o no per a la platja de l'Arenal? Era la primera que va obtindre el municipi, l'any passat no es van fer les correccions necessàries; tant esforç a FITUR i després no correspon la realitat que el turista es troba?
El turista? I els veïns que? També anem a la platja, les paguem amb els nostres impostos, tots els serveis vénen dels nostres impostos. Turistes? Gent de pas.