Un grafit per a molts encara hui segueix sent 'alguna cosa il·legal', cosa de gamberros, de xavals amb caputxa, de bandes i nits de vandalisme. Potser perquè ho ha estat en molts casos o potser també per la pròpia naturalesa de l'grafit, un moviment artístic pioner en els anys 70 als carrers de l'Bronx, que unit a l'hip-hop, actuava com a forma de protesta de la població negra empobrida i oblidada en una societat capitalista.
Però, igual que als carrers del barri novaiorquès, el que hui es pot veure als d'Ondara, Benigembla, Dénia, La Xara o Jesús Pobre són obres d'art. En efecte, parlem de grafits, d'art urbà, d'omplir de color i missatges socials els carrers. En aquest cas, és obra de Tardor, un artista del grafit nascut a La Xara que deixa al·lucinat qualsevol vianant.
"Pintar al carrer és com pintar en un museu amb les portes obertes"
Tardor va començar amb 15 anys a dibuixar alguns esbossos i quan va reunir un poc de diners per comprar esprais, va eixir al carrer. "Pintar al carrer és com pintar en un museu amb les portes obertes i m'agrada aquesta sensació de jugar amb els edificis, pensar el disseny i la història idònia per a cada lloc".
La vida d'l'artista no sol ser fàcil, sobretot viure d'això. Pitjor si el teu treball no està tan ben vist per la societat perquè se ix dels cànons preestablerts i et posen més d'una trava. "No ha estat un camí senzill però a dia d'hui puc dir que viu de l'art. Des de molt jove tinc encàrrecs de el món de l' muralisme i amb això han vingut projectes grans ". Tardor ha tingut sort, però també art.
Mural de Dresden: Art i valor
Art i valor va ser el que va tindre per visibilitzar el creixent moviment feixista a Dresden (Alemanya) a través d'un mural en efecte 3D. Durant el procés va sentir la incomoditat dels veïns mentre pintava. Això és el que et té l'art de carrer, que estàs exposat en tot moment a la crítica, bona (i també dolenta).
Sense eixir de la comarca també trobem obres excepcionals com els murals realitzats a la llera del riu Alberca, 'Ofegar les penes' i 'Atrapada en el temps'. Encara Tardor ens explica que si hi ha un mural que li va marcar personalment ser un autoretrat que va pintar fa uns 3 anys. "No és una de les meues millors obres, he millorat la tècnica però va marcar l'inici de moltes obres posteriors, vaig canviar la manera de veure el que feia i vaig buscar transmetre alguna cosa més".
A més, també recorda amb especial afecte el primer mural de grans dimensions a què es va enfrontar i va ser a Jesús Pobre. 28 metres de llarg per 6 metres d'alt en 7 dies. El va titular 'El feminisme és la clau', volent narrar la xacra de l'patriarcat en la nostra societat i representant amb la clau que aquesta problemàtica es pot vèncer amb educació i lluita feminista.
"Els grafits pretenen reconquerir la imatge de la ciutat"
Per a un artista de carrer imaginem que el confinament no va ser fàcil. "Vaig intentar prendre-m'ho amb paciència i em vaig centrar en fer pintura digital que és un vessant que m'agrada molt", però reconeix que no li va acabar de funcionar perquè "em costava treure idees vivint cada dia les mateixes rutines".
Ara, amb la situació pandèmica més estabilitzada, Tardor 'torna al carrer' i ja té diversos encàrrecs i projectes a la comarca que encara no ens pot explicar però que estem segurs que seguiran omplint de vida els carrers de la Marina Alta. A més, també venen des de la seva botiga online samarretes, prints i quadres.
Per a ell, el grafit "no pretén vendre res, tan sols vol reconquistar la imatge de la ciutat en la qual el ciutadà del carrer sembla no tindre ni veu ni vot".
Recorregut pels grafits de Tardor
Tardor parla sense necessitat de dir ni una sola paraula. Així és el món de l'grafit, expressar realitats socials que funcionen com autèntiques 'bufetades' a la societat amb esprais, amb imatges, amb metàfores ... Amb art. "M'agrada que les meues obres expliquin una història o que transmetin alguna cosa, encara que no ha de ser interpretada de la mateixa manera per tots els espectadors, crec que aquesta és la gràcia també, que cadascú pugui donar-li un sentit segons les seves vivències".
Ondara, la Xara, Dénia ... Us deixem un recorregut per les seves obres més conegudes i espectaculars.
Ofegar les penes - Ondara
Atrapada en el temps - Ondara
El feminisme és la clau - Jesús Pobre
Mural a la façana de l'centri Llunàtics - Dénia
Grafit Autoretrat - Madrid
Temps - la Xara
Destinació - Ondara
