El jaciment arqueològic Pobla d'Ifac de Calp era una xicoteta població de colons que va sorgir a finals del segle XIII als peus del Penyal d'Ifac i que hi va viure durant uns cent anys. Hui encara es conserven algunes restes d'aquella civilització medieval. Gràcies a la tasca realitzada pel Museu Arqueològic Provincial d'Alacant (MARQ), es pot saber com va néixer aquest lloc, quines característiques tenia i com era la gent que l'habitava.
- 1.
- 2.
- 3.
Característiques
La Pobla d'Ifac de Calp s'estenia al llarg de 70.000 m2 al nord del Penyal i presentava una muralla immensa de 800 metres de llarg. L'exterior de la muralla es feia servir per a la deposició de restes materials i orgàniques. A l'actualitat, es conserven 200 metres de la gran muralla a l'àrea nord i deu torres al sortint. Les torres mesuraven al voltant dels 11 i 13 metres d'alçada per aquell temps.
L'estil arquitectònic del lloc es cataloga com a gòtic de colonització. Allí la distribució de les cases i negocis es feia a partir de l'eix central que suposava el carrer principal, típic de les viles medievals.
A més d'aquests espais també hi havia un edifici polític de dues plantes on s'allotjava el poder i l'administració de la Casa de Llúria, una església, una duana, tallers, magatzems i cases.
Destacava el paper de l'església, que a més de lloc de culte, servia com a refugi o magatzem de collites, entre d'altres usos. Les campanes valien tant per avisar del canvi d'hora com per alertar els habitants en cas de perill. D'altra banda, al seu portal es juraven, publicaven i redactaven documents, i se celebraven els placeta (xicotets mercats), a més de reunions que mantenien la confraria o la comunitat local.
Història
La Pobla d'Ifac de Calp es comença a construir al segle XIII, a càrrec de l'almirall Roger de Llúria. Aquesta terra va ser donada per la Corona a aquest personatge històric després del seu paper com a militar i diplomàtic a la Mediterrània en temps de la conquesta cristiana (entre 1232 i 1245 sota el regnat de Jaume I).
Allí comença el projecte el 1297 amb la intenció d'ocupar els territoris que havien pertangut als musulmans i fer servir la població de colons cristians. Els colons procedien de les comarques centrals i occidentals de Catalunya i es trobava, fins ara, dispersos per les alqueries del terme cadastral de Calp.
El cap de família es va encarregar de la construcció de les primeres estructures i muralles de la vila fins a la seva mort el 1305. L'absència del seu fill i hereu home, Roger de Llúria i Lancia, provocarà que sigan la vídua Saurina d'Entença i la filla Margarita de Llúria i Entença els qui s'encarreguin Amb la intenció de mostrar el poder i prestigi de la família, aquesta última va fer construir una gran església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.
La història de la Pobla d'Ifac de Calp és més aviat efímera, ja que només va arribar a durar uns 100 anys. Al segle XIV, la població es va traslladar al que és actualment el centre històric i la zona emmurallada de Calp degut, entre altres causes, a la Guerra dels Dos Peres entre les corones de Castella i Aragó, que va afectar especialment a la regió valenciana. El 1359 es produiria una parcial destrucció del lloc a mans de la flota castellanogenovesa i el lloc finalment seria abandonat malgrat alguns intents de repoblació a principis del segle XV.
Els seus habitants
Gràcies als estudis del (MARQ), es pot saber que la Pobla d'Ifac de Calp no comptava amb un elevat nombre de persones en aquesta comunitat. Tot i això, era l'única entitat urbana que concentrava els poders senyorials, col·lectius, socials i religiosos d'aquell territori.
La població comptava amb diferents tipus d'habitants: cossos de guàrdia, entitats jerarquitzades i individus i famílies cristianes, que provenien probablement de les terres catalanes i formaven part de la colonització feudal que es va donar a finals del segle XIII i la primera meitat del segle XIV .
En aquesta comunitat va destacar la importància de la pesca, ja que la població s'alimentava en gran mesura de peix, mol·luscs i crustacis. Els recursos vegetals també van tindre un paper rellevant en el funcionament de la població, ja que els edificis estaven fets de fusta i calia la llenya per escalfar les llars.
A més, com que era típic en un poble medieval, la religió formava part del dia a dia dels habitants. Per això, l'església suposava un lloc essencial on tenien lloc diferents activitats, no només religioses.
Fonts: La població medieval d'Ifac. Museu Arqueològic Provincial d´Alacant (MARQ).
