L'abandonament territorial i demogràfic que dóna com a resultat un despoblament agreujat amb el pas del temps porta actiu des dels anys 60 a tot el territori valencià Al voltant d'una quarta part de les localitats de la Comunitat Valenciana continuen perdent població de forma sostinguda a les darreres. dècades.
La Llei 5/2023, de 13 d'abril, de la Generalitat, integral de mesures contra el despoblament i per l'equitat territorial a la Comunitat Valenciana assenyala algunes causes del problema com «la crisi del sistema agropecuari tradicional, la concentració econòmica a les ciutats, l'accelerat procés d'urbanització o la manca de serveis i oportunitats». Tot això, lligat a la «falta de consciència sobre els problemes que comportava el desequilibri territorial i unes polítiques públiques desencertes que aprofundien en aquesta inequitat», va provocar el col·lapse del sistema rural valencià abocant els municipis més xicotets ia l'interior cap a l'inevitable fenomen demogràfic de la despoblació.
Aquesta llei estableix els indicadors o criteris que es consideren per determinar els municipis que es troben en risc de despoblació. Aquests són la densitat de població, que ha de ser inferior o igual als vint habitants per quilòmetre quadrat; el creixement demogràfic, menor o igual al 0%; la taxa de creixement vegetatiu, menor o igual a -10%; el índex d'envelliment, major o igual al 250%; el índex de dependència, major o igual al 60%; i la taxa migratòria, menor o igual a 0%.
El cas de la Marina Alta
L'Institut Valencià d'Estadística va publicar el mes d'octubre passat les darreres xifres sobre els Indicadors demogràfics de despoblament de la Comunitat Valenciana. Basant-se en les dades del portal estadístic de la Generalitat, l'Observatori Marina Alta apunta que la mitjana de la comarca ha millorat des del 2018 en alguns indicadors, però ha empitjorat en altres.
Les millores s'observen en el cas de la densitat poblacional, passant de 226,67 habitants per quilòmetre quadrat el 2018 a 252,1 el 2023. També respecte a la taxa migratòria, del 3,04% al 10,18% en cinc anys , ia l'índex de dependència, que el 2018 era de 61,54% i l'any passat era del 60,71%.
No obstant això, els indicadors que han empitjorat són els del creixement demogràfic, que passa del 32,58% el 2018 al 14,68% el 2023, en la taxa de creixement vegetatiu, passant de -1,98% a -3,22 % en cinc anys, ia l'índex d'envelliment, que ha augmentat del 169,6% al 184,81%.
La Marina Alta disminueix el nombre de municipis en risc de despoblació en cinc anys
Històricament, és l'interior i les zones muntanyenques de la comarca on es localitzen els municipis amb uns indicadors de despoblació molt més intensos. Les dades disponibles es remunten només al 2018, però l'Observatori apunta que en cinc anys, la Marina Alta ha passat de tindre vuit localitats en risc de despoblació a cinc.
Sobre això, assenyala que Castell de Castells, la Vall d'Ebo, la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar, a més de la Vall d'Alcalà, "sempre han estat considerats municipis en risc de despoblació". El 2018, també es trobaven en risc les localitats d'Alcalalí, Sagra i Sanet i Negrals.
Considerar una localitat en risc moderat de despoblació és quan s'assoleixen els requisits a, almenys, quatre dels indicadors, o bé la població del municipi és igual o inferior a 100 habitants, segons indica el Observatori Marina Alta en la seva darrera recopilació de dades.
En el cas de Alcalalí, el 2018, la seva taxa de creixement vegetatiu era de -14,64%, la taxa migratòria era del -6,01%, l'índex d'envelliment estava al 549,02% i l'índex de dependència en 104,09%, aconseguint aquests quatre indicadors. El 2023, ja no es considera en risc, ja que ha millorat la taxa migratòria pujant-la al 13,53%.
Pel que fa a Festival, el 2018 complia amb cinc dels indicadors, estant en risc alt despoblació. índex d'envelliment (0%) i l'índex de dependència (20,31%) Actualment, ha millorat el creixement demogràfic (4,99%) i la taxa migratòria (11,99%).
Quant a Sanet i Negrals, la localitat aconseguia els quatre indicadors de taxa de creixement vegetatiu, que estava en -11,11%, la taxa migratòria era del -0,31%, el seu índex d'envelliment era del 312,86% i l'índex de dependència era del 80,50%. Mentre que el 2023, la seva taxa migratòria ha pujat al 17,10%, sortint del rang de municipi en risc.
Les cinc localitats en risc de despoblació de la comarca
Castell de Castells, la Vall d'Ebo, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar i la Vall d'Alcalà són les cinc localitats en risc de despoblació de la comarca actualment. En risc molt alt hi ha la Vall d'Ebo, en risc alt queden Castell de Castells, la Vall de Gallinera i la Vall d'Alcalà, i en risc moderat hi ha la Vall de Laguar.
A continuació es presenta una taula amb els indicadors de cadascun d'aquests municipis actualitzats amb les dades del 2023, segons la Generalitat:
| municipi | habitants | Densitat de població | Creixement demogràfic | Taxa de creixement vegetatiu | Taxa migratòria | Índex d'envelliment | Índex de dependència |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Castell de Castells | 445 | 9,69 | -4,30% | -41,12% | 6,52% | 435,14% | 81,48% |
| La Vall d'Alcalà | 174 | 7,61 | -1,14% | -17,82% | 12,07% | 491,67% | 67,62% |
| La Vall de Gallinera | 581 | 10,83 | -2,35% | -22,38% | 10,50% | 330,91% | 68,30% |
| La Vall de Laguar | 873 | 37,87 | -1,24% | -55,10% | 30,93% | 372,41% | 88,77% |
| La Vall d'Ebo | 230 | 7,09 | -28,79% | -33,48% | 0,43% | 1.025% | 64,29% |
A més de tindre una baixa densitat de població en general, exceptuant a la Vall de Laguar, el que tenen en comú aquestes localitats és un baix nivell de creixement demogràfic, tots es troben per sota del 0%. D'altra banda, també crida l'atenció el altíssim índex d'envelliment, que en el cas de la Vall d'Ebo arriba a l'1.025%.
La gent se'n va perquè no hi ha feinacal viatjar1horaper treballar no hi ha botigues no hi ha bancs a no hi ha benzineres el que si hi ha en abundància és la tranquil·litat i el cant dels ocellets però clar això no omple el plat cada dia caldria reflexionar carreteres estretes us estime atots sls de shi dalt😍