El panorama musical en valencià a la Marina Alta està experimentant una transformació, amb noves propostes i gèneres que van més enllà de la música reivindicativa que tradicionalment ha caracteritzat la comarca. Joan Sánchez, des de la seva mirada crítica com a periodista musical, destaca el renéixer cultural de la Marina Alta i planteja interrogants sobre la seva evolució i futur.
L'evolució de la música a la Marina Alta
La Marina Alta abasta molt del panorama musical valencià, comenta Joan amb fermesa. I és que tot i que sovint s'associa aquesta comarca amb gèneres musicals molt específics, com ara la música reivindicativa, Joan considera que l'escena local està evolucionant cap a nous horitzons. «Estem passant de la música reivindicativa, com la de la Gossa Sorda, a altres gèneres com el pop amb artistes com Sandra Monfort o Abril», explica.
Aquest canvi reflecteix un fenomen comú a moltes parts del país: els nous artistes busquen ampliar els seus horitzons i trencar les barreres locals, apostant per un so més modern i diversificat, i portant el valencià a altres contextos més globalitzats. Joan subratlla que aquest despertar és un senyal positiu, però també planteja certs interrogants sobre la preservació de l'essència de la música en valencià.
El repte de la música reivindicativa
Tot i que Joan valora el creixement de gèneres com el pop o la música urbana, no dubta a assenyalar que la música reivindicativa continua sent un pilar essencial de la música en valencià. A parer seu, l'escena està perdent un poc aquesta dimensió política i social que tant va caracteritzar generacions anteriors. "El que em preocupa és que si deixem de banda la música reivindicativa, el valencià podria quedar relegat a un pla molt més superficial", adverteix.
Tot i això, Joan també és conscient que la música està en constant evolució, i que les noves generacions tenen altres maneres d'expressar les seves inquietuds. La clau, segons ell, és trobar un equilibri: «Crec que la música reivindicativa continua sent necessària, però també cal apostar per altres gèneres. La varietat de propostes és allò que farà que el valencià segueixi sent una llengua viva dins de la música».
També, esmenta Pep de la Tona com un clar exemple d'artista que està ocupant un espai que comença a faltar a l'escena musical, i encara que molts l'adoren, també rep crítiques per allunyar-se de l'estil del grup anterior: La Gossa Sorda.
El paper clau de les dones al renaixement musical
Joan també assenyala el paper clau que estan tenint les dones en aquest renéixer musical, destacant com artistes com Sandra Monfort o Abril estan marcant la diferència no només des del musical, sinó també en la posada en escena, el vestuari i l'estètica de les seves propostes. «Les dones s'ho estan 'currant' molt més, en tots els sentits», apunta, remarcant com aquestes artistes estan elevant el nivell de professionalització i aportant una frescor necessària a l'escena valenciana.
L'auge dels festivals i la sostenibilitat econòmica
Un aspecte clau que en Joan destaca en la situació actual és l'auge de festivals i concerts dedicats en valencià. «Estem en un període de creixement molt guai», afirma amb optimisme. La creació d'espais per a la música al valencià, impulsats per promotors que abans no apostaven per aquest tipus de propostes, ha permès que artistes emergents puguen mostrar la seva feina i connectar amb un públic més ampli.
No obstant això, Joan també és realista i posa en evidència un tema que, sovint, es passa per alt: la sostenibilitat econòmica de la música. En una societat capitalista, els artistes necessiten un retorn econòmic per poder continuar treballant i vivint del seu art. "La música és una indústria, i al final, si no hi ha un rèdit econòmic, no es pot continuar treballant en ella", reflexiona. La creació de música no sols implica escriure cançons o gravar discos, sinó també organitzar concerts, gires i festivals, cosa que requereix un esforç considerable en termes de temps i recursos.
La indústria musical i el valor del valencià
Joan reconeix que, encara que molts artistes creen per amor a l'art, la realitat és que la indústria musical és un negoci, i per tant, els artistes han de trobar maneres de finançar la seva feina. «El problema és que molta gent espera que els músics treballin només per amor a la música, però vivim en un sistema que exigeix un rendiment econòmic», explica.
A la Marina Alta, el panorama musical està en constant transformació. I gràcies a la visió crítica i compromesa de joves com Joan Sánchez, la música valenciana segueix evolucionant i, sobretot, continua sent una veu viva i necessària a la societat.
