Quan el mes de febrer del 2023 l'Oficina de Patrimoni de Benitatxell va descobrir el primer vestigi del safareig de l'Abiar, tot semblava apuntar que el seu estat de conservació, després de 50 anys soterrat, era bo. Hui, amb la totalitat de la seva estructura destapada després de tres dies d'excavacions, aquest vaticini encara és millor: «Aquesta troballa, en el terreny de la restauració, és un deu. Està en perfecte estat de conservació», assegurava amb evident emoció Humberto García, que, juntament amb Alejandro Gomis i Adrián Rodríguez, conforma l?equip d?arqueòlegs encarregats de les excavacions.
Els seus murs i rajoles s'han conservat perfectament malgrat enterrar-se aquesta construcció tradicional en obrir-se una carretera als anys 70. Fa 9 metres de llargada, cosa que concorda amb el testimoni oral de la gent gran a qui es va entrevistar, especialment a dones ( Maria, Teresita, Isabel, Lola i Pepe), que apuntaven que antigament, quan rentarien la roba al safareig, es col·locaven sis dones a cada costat i tres més a cada punta.
Si aquestes dades són il·lusionants, encara ho és més el fet que l'excavació hagi coincidit amb el centenari de la primera evidència escrita que es té de l'existència del safareig l'any 1924. A l'assaig de Rosa Seser Memòries sanitàries dels pobles del districte de Dénia conservades a l'Arxiu Municipal de Dénia. 1984-1924 (III) publicat a la revista de recerca aguaits de l'IECMA, apareix una menció al safareig de l'Abiar: «No hi ha mercat ni escorxador;
Des de llavors, el safareig de l'Abiar va ser a la primera meitat del segle XX un espai social molt rellevant, especialment per a les dones de l'època, que anaven caminant des del nucli antic per fer la bugada aprofitant les aigües dels pous. Als anys 70 es va tapar per construir l'actual carretera i les canalitzacions subterrànies, i fins i tot la seva excavació es desconeixia si el safareig va ser destruït o simplement es va asfaltar a sobre.
Com ha estat recuperar, pas a pas, aquest important espai social per a les dones
A finals del 2021, l'equip de govern va començar a treballar en la seva possible recuperació. Al novembre, l'àrea de Patrimoni, a càrrec de Víctor Bisquert, va encomanar un estudi amb georradar. El pas següent va ser el de documentar la ubicació i les seves característiques a través del testimoni oral de diferents veïnes i veïns de més edat. Aquests testimonis van ser gravats i recopilats, i el juliol del 2022, l'Ajuntament va estrenar el documental El llavador de l'Abiar. Memòria viva d'un poble.
Al febrer del 2023 es van descobrir part de les seves restes en una primera excavació per a la seva localització, però el nivell freàtic del terreny inundava constantment l'àrea d'excavació i l'omplia de fang i aigua. Després d'això, s'han portat diferents actuacions per instal·lar noves canonades i canalitzar l'aigua, tasca que no ha estat fàcil atesa la seva localització a una de les zones més baixes del municipi i, per tant, amb més filtracions d'aigua subterrànies.
A més, s'ha decidit esperar el moment idoni per realitzar els treballs amb l'objectiu d'entorpir el mínim possible el trànsit de vehicles a la zona, ja que en el darrer any han coincidit diverses obres de reurbanització com la del camí de l'Abiar o la de l´avinguda d´Alacant.
Ara, després de treure la llum tota l'estructura, s'acotarà la zona i s'iniciaran els treballs de neteja a mà més minuciosos per part de l'equip d'arqueòlegs. Mentrestant, la carretera serà d'un únic carril, però amb dos sentits de circulació, que s'indiquen mitjançant senyalització i ressalts per preservar la seguretat viària. Els darrers passos seran la restauració total del safareig i el seu entorn amb l'objectiu de museïtzar-lo i posar-lo en valor.
