El medi natural és tan fascinant com ampli, ric i interessant, i la Marina Alta és una zona d'abundant exuberància natural. Entre les moltes possibilitats, la comarca, per la seva ubicació costanera a la conca mediterrània i l'altíssima varietat d'hàbitats que té, és un lloc de gran rellevància per observar aus.
Aquest any s'ha presentat un enorme treball de recopilació de l'avifauna de la Marina Alta, que recull «258 espècies d'aus residents, estivals o hivernants, així com les de pas i ocasionals». El llibre Les aus de la Marina Alta, editat per l'Institut d'Estudis Comarcals IECMA, té com a autors els experts Joan Sala, Isabel Caminal, Cristina Sala i Itziar Colodro.
Topar-se amb aquesta guia és, sens dubte, tot un món per descobrir. Reuneix fitxes sobre cadascun dels ocells que és possible trobar en algun moment a la comarca, a més de més de 600 fotografies que mostren la bellesa exacta de cada espècie.
Indagant sobre l'extraordinari món de les aus al nostre territori, trobem Pep Cantó, «ornitòleg, naturalista i educador ambiental des de fa més de 30 anys al Parc Natural de la Font Roja», tal com es defineix, encara que empra el terme « ocellari» en tantes ocasions com coneixements expressa. Natural de Alcoi, és graduat en Dibuix Publicitari per l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat, cosa que mostra en els seus treballs com a pintor naturalista.
El paper de les aus al seu entorn
En Pep ens il·lustra que són tan importants les aus per a l'entorn que, al final, comparteixen amb els humans. «Són excel·lents bioindicadors». Anota en aquest sentit que el canvi climàtic està afectant les aus de diverses maneres. Per exemple, que cada cop n'hi ha menys que crien o passen l'hivern aquí perquè les condicions han canviat.
«Si abans les tords migraven fins a València per passar l'hivern, ara es queden a França perquè ja no necessiten baixar tant al sud per trobar un clima més càlid. A més, tenint primaveres tan càlides i seques, els ocells no crien aquíperquè no hi ha aigua, no hi ha floració i si no hi ha floració no hi ha invertebrats, que és el seu menjar».
D'altra banda, l'ornitòleg assenyala la funció essencial al control de plagues. Per exemple, apunta que les orenetes poden menjar grans quantitats de mosques i mosquits a l'any, i per això «millor insecticida que les aus, cap».
Les aus a la Marina Alta
"La diversitat d'hàbitats del territori valencià permet que moltes aus l'utilitzin, ja siga per criar, passar l'hivern o com a parada durant les migracions cap a l'Àfrica o cap al nord d'Europa", afirma l'ornitòleg. I concretament a la Marina Alta és on l'aturem per conèixer la riquesa d'aus que es poden observar.
Cantó assenyala des del corb marí emplomallat al Penyal d'Ifac de Calp, «una espècie força escassa a la Comunitat Valenciana», fins a la busquereta sarcera a l'interior, com a la Vall de Laguar oa la Vall d'Alcalà, la nidificació del pit-roig a l'interior, que es produeix a Castell de Castells, o el àguila pescadora a la Marjal, amb el seu projecte de reintroducció que s'està duent a terme a Pego.
Encara que si preguntem per les més comunes o fàcils d'albirar, aquest és el llistat de Pep Cantó:
- Gorrió comú: una de les espècies més conegudes i que apareix ràpidament a degustar molles de pa o de restes de menjar humà a terrasses i altres espais.
- Verdet: els mascles presenten tonalitats grogues intenses i són molt abundants al litoral.
- Penya capnegra: es mou ràpidament i incansablement buscant insectes entre la vegetació. A l'hivern menja xicotets fruits, propagant les llavors de forma notable.
- Mirlo comú: és molt conegut. El mascle té un plomatge negre i un bec groc en època de zel, el de les femelles és marró.
- oreneta comuna: els seus nius de fang en forma de bol són fàcilment detectables a cases i edificis. Finalitzat l'estiu és un espectacle veure-les emprendre la migració cap a zones subsaharianes.
Pel que fa a les més difícils d'albirar, l'expert esmenta el àguila cuabarrada, «que es pot veure en certes zones interiors, però estan comptades», el mussol real o el falciot pàl·lid, «que només ve entre mitjans d'abril i agost per criar, i després se'n va».
Recomanacions per a l'observació
Per fer una escapada i triomfar a l'observació de les aus «el més important és matinar. Les aus estan més actives durant les primeres quatre o cinc hores del dia, que són les més productives per observar diferents espècies», assenyala Cantó. D'altra banda, la documentació, saber on anar i portar prismàtics són altres dels consells de l'expert ocellaire.
Per acabar, però no menys important, respectar l'entorn, la fauna, les propietats privades… «Bàsicament, cal ser respectuós amb tot allò que t'envolta. De vegades no cal anar-te'n a la muntanya oa un parc natural, ja que en parcs urbans també hi pots trobar aus adaptades a la vida a la ciutat».
L'auge de l'ocell, birding o birdwatching: una activitat respectuosa per explorar
Segons assenyala l?expert, la península ibèrica, i concretament la costa mediterrània, té una riquesa d?espècies que no es troba en altres zones d?Europa. Això atrau molts aficionats i experts d'altres països que vénen aquí buscant aquestes espècies úniques. És una altra de les bondats de les aus al territori valencià.
«Generen una riquesa econòmica considerable, no obstant, crec que aquesta oportunitat està molt poc explorada, encara que sí que ha experimentat un auge considerable els últims deu anys», opina Cantó. És el que actualment es coneix com ocell o observació d'aus, però «és l'ocell de tota la vida».
Els anys 2007 a 2010, les Abubillas venien al meu jardí junt aVia Augusta, picatejant a fons la terra. Mai més n'he vist una.
Perquè ??