La salut pública fa un segle era un tema força complicat. Sobretot, en època de postguerra, quan la gana i l'escassetat de recursos assolaven gran part de la societat. No en va, les creences populars i els remeis casolans per combatre els mals estaven a l'ordre del dia.
L'Arxiu Municipal de Dénia, a «La mirada de l'arxiu núm. 71» comparteix una curiosa dada a prop dels càntics que els més joves corejaven després dels batejos dels nadons de l'època. Aleshores, el temor que el nadó perdés la vida massa aviat portava les famílies a realitzar el ritu cristià en les dues primeres setmanes de vida del nouvingut. Tot i això, «la mortalitat infantil va anar disminuint a finals de la dècada dels 50 i els 60 del segle XX», assenyala l'Arxiu.
Aquesta por estava «interioritzada» a la societat i va quedar palesa en la popular cançó que deia allò de «padrí pollós». El propòsit dels més joves era aconseguir que els padrins del nadó celebressin la bondat que acompanyaria la criatura llançant caramels i diners a la eixida de l'església. Aquells nens que el corejaven àgilment podien accedir a les ofrenes llançades a l'aire que finalment queien a terra.
Segons anota l'Arxiu Municipal de Dénia, «la figura dels padrins, més enllà del sagrament, es veia com un suport de futur per al nadó» i especifica que, «els padrins, per ser bons, havien de tindre «possibles», simbolitzats en aquests caramels i diners que llançaven els joves».
La curiositat que destaca l'entitat deniera és que a cada municipi de la Marina Alta podia variar la fórmula emprava en aquest càntic. Sobre la que s'escoltava a Dénia, assegura que ja no es recorda amb prou feines, encara que n'han trobat una referència. Aquesta diu: «paripoll ric, que llenci confits/ padripollo pobre que llenci garrofes…».
Tot i això, l'Arxiu recull més variants que es distingeixen per localitats:
- A Pego: «Padrí pollós / ni un ni dos / el padrí picolí / la padrina picolina /si no llencin confitura / morirà la criatura».
- En Xàbia: «Padrí pollastre / llits de pers / tireu confits / bons i bonics / tireu confitura / si no, que es muga la criatura».
- A Ondara: «Padrí pollós / com la cua del gos / la padrina picotina / el padrí picotí / si no llencin confitura / és morirà la criatura».
Els seguidors de l'Arxiu Municipal de Dénia recullen dues versions més:
- A Beniarbeig: «Pardrí pollós / la cua del perr / el padrí picotí / i la padrina picotina / si no llencin confitura / que es muga la criatura».
- O de nou a Pego: «Padrí pollastre / ni un ni dos / el padrí pegolí / la padrina pegolina / si no tirés confitura / morirà la criatura».
Allò que comparteix tot el recopilatori per la geografia comarcal és «l'amenaça si no hi havia confitura», recalca l'Arxiu, que «sentenciava la mort de la criatura». Sona macabre, però aprofitava aquesta por a la mort del nascut llançant una mena de conjur per obtindre una recompensa. Si no fos així, el mal pesaria sobre la nova persona arribada al món. Eren altres temps, és clar.
*Pots ajudar a ampliar aquest repertori popular deixant en comentaris la versió i el municipi on s'escoltava.
