L'arrossegament a la Mediterrània a debat: entre la conservació dels recursos pesquers i la supervivència del sector L'arrossegament a la Mediterrània a debat: entre la conservació dels recursos pesquers i la supervivència del sector
LamarinaAlta.com
Cercador

L'arrossegament a la Mediterrània a debat: entre la conservació dels recursos pesquers i la supervivència del sector

01 de gener de 2025 - 09: 00

El debat per la pesca d'arrossegament es torna a obrir després de l'aprovació de la reducció de dies de pesca per la Comissió Europea. La sostenibilitat de la pràctica sempre ha estat en dubte i ara s'aplicaran mesures per disminuir la «sobreexplotació del medi marí».

La incertesa ennuvola la pesca d'arrossegament: quant costaran les mesures de la UE als vaixells de la Marina Alta?

La necessitat de les mesures a la Mediterrània

César Bordehore, biòleg denier i professor d'Ecologia Marina a la Universitat d'Alacant, assegura que "no és una imposició arbitrària de Brussel·les, sinó una realitat que reflecteix l'estat crític dels recursos marins". El biòleg reflexiona la situació amb una analogia: «Imagina una persona amb hipertensió que ignora els avisos mèdics i no pren mesures per controlar-la. Eventualment, la seva salut col·lapsarà». En aquest cas, apunta l'expert, la hipertensió és la sobrepesca, el pacient, el sector pesquer, i el metge, la Comissió Europea. "Si seguim pescant més del que l'ecosistema pot regenerar, arribarem a un punt de no retorn, on les espècies marines no tindran temps per reproduir-se", adverteix.

La dràstica reducció a 27 dies de pesca ha estat una de les grans controvèrsies de la mesura, «una xifra de jornades que la part tècnica de la Comissió ha considerat com a òptima per evitar la desaparició d'espècies o que queden en nivells crítics», explica Bordehore i afegeix: «Quan parlem de sostenibilitat pesquera, és com gestionar un capital econòmic, si gastes més del que tens, et quedes sense res». En aquest sentit, assegura que la sobrepesca genera una «resposta tecnològica» que empitjora la situació, com l?augment de potència de motors o equips més sofisticats, que, malgrat els esforços, no aconsegueixen pescar més, perquè no n?hi ha més. «Això genera un cercle viciós que només accelera el col·lapse i el peix no col·lapsa a poc a poc, sinó de sobte, sense avisar. Tot i que cal assenyalar que el sector no té cap culpa de la situació a què ha arribat, perquè la legislació perquè l'estoc no baixés als nivells d'ara no en depèn».

Els esforços dels experts del medi marí ara es posen a fer veure la ciutadania la necessitat de les mesures. «Les poblacions de peixos i invertebrats estan baixant dràsticament i està demostrat. Les captures a Dénia han baixat un 50% en els darrers 20 anys i segueixen a la baixa», apunta Bordehore. El biòleg de Dénia veu en tot aquest procés d'implementar les noves mesures una part positiva perquè «per fi el sector pesquer i la Comissió Europea s'han adonat de què o canviem les coses o desapareix la pesca com a activitat productiva a la Mediterrània».

Per la seva banda, Basilio Otero, president de la Federació Nacional de Confraries, considera que les mesures de la UE «són correctes per assolir la sostenibilitat i es reben com a necessàries. És millor pescar menys i vendre bé». Tot i això, hi ha algunes qüestions que el sector pesquer creu importants a tindre en compte i que no s'han plantejat des d'Europa, com «considerar que a tot arreu es pesca igual» o la necessitat de establir convenis amb països que pesquen en territori compartit com el Mediterrani perquè «implantin les mateixes mesures». Un altre dels temors és que "la importació de productes estrangers creix al ritme que disminueixen les possibilitats de pesca dels pescadors europeus", indica el president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors. Per aquest motiu, assenyala la possibilitat de instaurar «un calendari de compliment de normes ecosistèmiques igual que tenim els productors europeus».

Més reserves marines, «però ben gestionades»

Tot i els matisos, la fi comuna és compartida: deixar al medi marí recuperar-se, perquè és l'única manera de tornar a assolir la productivitat de fa unes dècades sense que l'ecosistema pateixi tant que no pugui tornar a ser el mateix. objectiu de garantir aquesta recuperació, Bordehore planteja la urgència de crear més reserves marines a alta mar, «ja que el conflicte no sols depèn de la quantitat, sinó també de l'estructura de les talles. Les espècies més grans són essencials per a la reproducció, perquè poden generar entre el 40 i el 50% de la fecunditat d?una població, però són les més pescades», especifica.

El biòleg assegura que, de manera ideal, caldria protegir el 30% del mar, ja que en aquests moments les zones protegides són insignificants. «Permetria que les espècies es desenvolupessin sense pressió pesquera, beneficiaria la biodiversitat i, a llarg termini, també els pescadors, ja que les poblacions recuperades podrien repoblar àrees adjacents». En aquest camí, indica Bordehore, recentment s'ha aprovat un projecte europeu per a un grup de vint socis de diferents universitats dissenyar una gran xarxa de reserves marines a alta mar i afavorir la recuperació.

De nou, el president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors sembla coincidir amb la mirada científica de l'assumpte i assegura que és «un fan de les reserves marines, però les ben gestionades», matisa. Posa d'exemple la de Tabarca, «però n'hi ha d'altres a Espanya, que no anomenaré, que ho són perquè tenen el títol de reserva marina, però no funcionen com a tal». Per aquest motiu, assenyala que quan estan ben gestionades, "els primers anys són dolorosos, però al final és més el benefici que el cost". Sota el seu punt de vista, Otero creu que aquesta opció pot «significar la desaparició de molta gent del mar», però coincideix que «és una mesura de futur, un model molt interessant» que, si s'implementés, s'hauria d'estudiar com fer-ho de manera progressiva.

«Encara que la competència en pesca siga de la Unió Europea, els Estats membres es poden anticipar i proposar mesures més eficients», afirma Bordehore, que també assegura que, «la primera mesura que haurien d'implementar abans de res és fomentar, o més ben dit, facilitar, el desballestament dels vaixells». Tant el biòleg com Otero assenyalen que “hi ha moltes embarcacions més velles i que són un problema per als propietaris. Per aquest motiu, els pescadors fa molt de temps que demanen alguna solució en aquest àmbit». Aquesta proposta implicaria inversió estatal per retirar aquests vaixells del mercat i «extingir» cada empresa, un tràmit per al qual es necessiten molts recursos. «Si no es desballesten i cada vegada la pesca és menor, les empreses fan fallida», assenyala el biòleg.

En matèria de mesures, l'expert en ecologia marina llença dues propostes més per assegurar la supervivència del sector. «La segona seria fomentar les prejubilacions, l'ideal seria reduir el sector entre vaixells i empleats un 20 o 30%». La segona de les seves proposicions és assegurar que la viabilitat econòmica de les confraries no depengui de les captures realitzades, sinó que siga una cosa fixa. «Crec que s'haurien de dimensionar les confraries i assegurar aquests ingressos i si no s'arriba a la dimensió, pagar-ho amb diners públics. Simplement, perquè la pesca és una concessió pública, el peix sota l'aigua és públic, i una sèrie de vaixells tenen una autorització per pescar-los i posar-los al mercat com un servei al públic».

Deixa un comentari

    5.430
    1.669