La variant de la CV-728 al seu pas pel Ràfol d'Almúnia continua fent parlar. La setmana passada, la Diputació d'Alacant va assenyalar a través d'un comunicat de premsa que l'«ambiciós projecte, acabat fa uns mesos» aconseguia reduir significativament el trànsit de vehicles per l?interior del nucli urbà de la localitat. Cosa que és certa, la desviació ha solucionat el gran problema. Tot i això, lluny de donar el projecte per conclòs, els veïns i veïnes del Ràfol viuen amb la certesa que queden coses per fer.
El projecte colossal de la Diputació que porta de cap a la Rectoria des de fa 3 anys
Els treballs esmentats, que pertanyen a la primera fase del projecte i que han afectat tant la CV-728 com la CV-729, han inclòs l'execució d'una variant, segons explica Diputació, al límit nord-est del sòl urbà del municipi. D'aquesta manera, s'elimina "el caràcter actual de travessia i, per tant, redueix els nivells de contaminació acústica i ambiental i millora la funcionalitat, la seguretat viària i la qualitat de vida dels veïns de la localitat", assegura el comunicat de l'àrea d'Urbanisme de la Diputació.
Pel que fa als aspectes tècnics, la Diputació destaca que el tram de la CV-728 en variant connecta amb el camí de Segària mitjançant una glorieta de 46 metres de diàmetre exterior i continua fins a la intersecció amb la CV-729, que es resol també amb una glorieta de 55 metres de diàmetre exterior.
En aquest sentit, Urbanisme provincial ha explicat que «amb aquesta actuació posem fi a un problema històric que existia al municipi, ja que, fins ara, tots els vehicles que circulaven des o cap a Pego, inclosos els pesants, ho havien de fer per l'interior del nucli urbà». La Diputació ha invertit més de 1.500.000 milions d'euros a l'actuació, tot i que inicialment estava prevista en 1.098.983,06 euros.
«Encara que ho donin per acabat, no està acabat. Té moltes deficiències, sobretot a les terminacions i amb el curs de l'aigua, en com han canalitzat les aigües. L'obra no estava ben planejada des de primera hora», assegura Estefania Rovira, alcaldessa del Ràfol d'Almúnia a LamarinaAlta.com. A més que les obres han estat en marxa des del febrer del 2022, amb les conseqüents molèsties que ocasionen per al dia a dia dels veïns, la localitat més afectada segueix patint els estralls provocats per la primera fase del projecte.
«S'inunden molts bancals, semblen piscines quan plou. La rotonda de baix no arriba a drenar bé l'aigua, i per això també se sol inundar», explica Rovira, o que hi ha despreniments de penyals que cauen a la nova carretera entre rotondes cada vegada que plou o fa vent. En aquest sentit, els veïns tenen la sensació, i així ho han comprovat, que les obres no estan ben plantejades, ni de bon tros finalitzades «com toca».
D'altra banda, l'alcaldessa també destaca que, malgrat les molèsties que provoca, sempre han rebut l'atenció de la Diputació pel que fa a les queixes i les possibles solucions. «Vaig parlar amb Arturo Poquet, diputat de l?àrea d?Urbanisme, per comunicar-li totes les deficiències. Abans de Nadal van venir els tècnics de la Diputació i en van prendre nota de tot. Encara no sabem res més, però suposo que fa temps que estudiar la situació i plantejar la solució a tot», explica Rovira.
L'Ajuntament del Ràfol ha actuat sempre d'intermediari entre els veïns afectats, com els dels bancals inundats, i l'entitat provincial. «Vam aportar fotos de tot i vam donar algunes idees per solucionar els problemes, però nosaltres no som tècnics ni tenim les competències per actuar, perquè és competència de Diputació».
L?alcaldessa admet que sí, s?ha posat solució al «problema històric» de l?excessiu trànsit de vehicles per dins del Ràfol d?Almúnia, però amb això han sorgit altres problemes per als que esperen rebre solucions satisfactòries aviat.
