La Marina Alta atresora entre els seus paisatges característics prop de 5.000 hectàrees de frondosos bancals de cítrics. Els tarongers, en gran mesura, però també llimoners i pomelers copen bona part dels seus terrenys i és difícil no trobar algun racó dedicat a aquests cultius als seus trenta-tres municipis.
Els tarongers porten a la comarca des de la convivència de les seves terres amb els musulmans, cap al segle X. Utilitzaven la Citrus aurantium, una varietat amarga, per a la decoració de jardins o per a l'elaboració de licors i confitures, segons assenyala la MACMA. Entre els segles XV i XVI van arribar els primers tarongers dolços, més semblants als que coneixem ara, però no va ser fins al XX quan la Marina Alta va triomfar pel món amb les seves varietats.
El final del segle XIX i el principi del XX va significar el canvi del cultiu estrella. La fil·loxera va deixar les vinyes i el comerç de la passa en crisi i va arrasar amb la dedicació dels pobles i els seus veïns i veïnes. Però l'edat d'or de la passa a la comarca va deixar oberta la porta a l'exportació a països estrangers i, així, el territori va començar a guanyar fama més enllà dels límits.
Les localitats on el regadiu era més factible van començar a apostar cada cop més per les taronges. Per aquest motiu, la majoria de les marjades de les localitats que envolten la Serra de Segària i que segueixen el curs del riu Girona, així com Pego, l'Atzúbia i Forna, estan conformats per tarongers. L'aposta pel monocultiu va prosperar i els cítrics, les seves aromes i la tradició que en desprèn són un senyal d'identitat de la comarca.
L'expansió de la taronja i el comerç es va caracteritzar en bona part per l'exportació internacional dels fruits. I fer atractiu i diferenciar els diversos comercialitzadors del cultiu va propiciar una bona tira de marques comercials que requerien una imatge determinada. Colors cridaners, escenes entranyables o la tradició van ser part de la inspiració del disseny gràfic de lèpoca per a la venda dels cítrics.
La Fundació CIRNE de Xàbia, a través d'Antoni Espinós Quero, aporta a Aguaits, la Revista d'Investigació i Assaig de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, a la seva edició del 2020, una gran recopilació d'etiquetes, marques i textos sobre aquest fenomen visual que va acompanyar els bons temps de la taronja a la comarca.
Els destins més coneguts cap a on viatjaven els productes eren Nova York o el Regne Unit, però en aquest etiquetatge fins i tot s'adapten els textos a l'alemany, deixant veure el potencial i l'abast dels comercialitzadors.
Una altra de les curiositats de l'exportació de taronja que es pot apreciar als reclams visuals del segle XX és el gran prestigi que aportava la ciutat de Dénia. Competint amb Gandia com a principal port d'exportació, el nom de la capital de la Marina Alta era sinònim de qualitat. Per aquest motiu, es poden trobar algunes etiquetes amb origen a Sanet, però amb la denominació Dénia també present.
Beniarbeig
Sanet i Negrals
-
Etiqueta 'Extra Selected Pilar Gadea. Spania Sanet Denia Spanien'
-
Etiqueta 'Extra Virginia Gadea Selected. Sanet Denia Spanien'
-
Etiqueta 'Extra Apfelsinen Selected, J. Mut Mut, Sanet Denia Spanien'
-
Embolcall 'Extra Apfelsinen Selected, J. Mut Mut, Sanet Denia Spanien'
Pego
-
Etiqueta de 'Fruits selectes, Muselina. Jose i Salvador, Pego'
-
Etiqueta 'Taronges. Fill de Carmel Ortolà, Pego'
-
Etiqueta 'Importació d'Espanya, Taronges superiors. Fill de Carmel Ortolà, Pego'
-
Etiqueta 'Oranges extra. Carmel Ortolà, Pego'
Pedreguer
-
Embolcall 'Jesus Fornes. Pedreguer, Extra Feine Apfelsinen, Import d'Espagne'
-
Embolcall 'JA Fornes Pedrós. Pedreguer, Import d'Espagne'
Ràfol d'Almúnia
– Espinós Quero, A. (2020). Etiquetes de taronja a la Marina Alta. A l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (Ed.), AGUAITS. Revista de recerca i assaig de l'IECMA (núm. ed. 41-42, pp. 89-101).
