A Benitatxell, dues dones ofereixen la seva perspectiva sobre com ha canviat la vida de les dones a la Marina Alta en els darrers 90 anys. Gema Fontes, farmacèutica jubilada nascuda el 1943, i Josefa Llobell, Pepica, nascuda el 1933, comparteixen les seves experiències sobre treball, educació i els canvis socials que van marcar les seves vides.
El treball com a base de la independència
Gema Fontes va trobar a la farmàcia una professió que li va proporcionar independència econòmica. Tot i arribar a Benitatxell sense parlar valencià, va aconseguir integrar-se, comprar la seva pròpia farmàcia i establir-se al lloc. «Em vaig comprar el cotxe, vaig començar a eixir, i em vaig quedar aquí». La seva història reflecteix l'accés de les dones al món laboral a la seva època.
Pepica, en canvi, va treballar en diferents oficis, des de brodar fins a fer barrets i bosses de plàstic. El seu testimoni reflecteix la realitat de moltes dones de la seva generació, que treballaven per mantindre les famílies sense aconseguir l'autonomia que Gema va aconseguir més tard.
Les restriccions d'abans i la llibertat d'hui
Les diferències entre les dues generacions es fan evidents quan es parla de les limitacions imposades a les dones. Pepica: «Tenia els meus diners i, de manera que guanyava fent barrets, ens els apantàvem a casa». Aquestes limitacions no eren només econòmiques, sinó també socials. Relata com la seva mare imposava estrictes horaris per eixir i com la vigilància sobre les noies era constant.
Gema, per la seva banda, se sorprèn en reflexionar sobre la llibertat de les relacions sentimentals actuals. Mentre que a la seva joventut les relacions eren més estables, hui observa com les joves tenen més capacitat de decidir amb qui estar i quan trencar una relació. «Hui ets amb ell, fins i tot t'hi viuràs, i quan has estat dos mesos vivint et sembla que no és el que vols i ho deixes. Aquest sí que ha estat un canvi radical».
El pes de la tradició i l'església
Pepica rememora les estrictes tradicions imposades per l'església, com l'ús de maneguets i el dol. «Quan anàvem a l'església ens posàvem maneguets… i quan moria algun familiar, ens vestiem tots de negre». Hui aquests costums han quedat enrere, permetent a les noves generacions expressar-se amb més llibertat.
Consells per a les noves generacions
Tot i les seves diferències, tant Gema com Pepica coincideixen que hui les dones tenen més oportunitats i llibertats. Gema anima les joves a seguir professions com la farmàcia o la medicina i els recorda la importància de la responsabilitat i la independència.
Pepica, en canvi, adopta una postura més distant: «No sé quin consell donar-los, perquè crec que elles mateixes fan tot allò que volen».
Dues mirades, un mateix camí
Les històries de Gema i Pepica reflecteixen la transformació de la vida de les dones a la Marina Alta. Tot i que les èpoques són diferents, totes dues coincideixen que la vida de les dones ha millorat, però cada generació enfronta els seus propis desafiaments en la lluita per la igualtat.
