Arrels vives: com afrontarien els joves d'hui la vida del segle XX a la Marina Alta?

Per no perdre les arrels, cal conèixer-les, aprendre'n i saber voler-les. Però, coneixen realment els nostres joves les seves? La seva història? Com era la vida a la comarca cent anys, o més, enrere? Sumits en un context social, mediambiental, polític i econòmic totalment diferent i amb tots els avenços en tecnologia que coneixem hui dia, les persones que comencen el seu camí a la vida s'enfronten a qüestions totalment diferents a les dels nostres grans.

Un dels protagonistes d'Arrels vives, de Col·lectiu Mirades

«Hi ha hagut més canvis en els darrers 100 anys que en mil·lennis», raona José Gayà, director i productor de Pedreguer, mentre xerrem amb ell als Pòrxens. Després d'estudiar en profunditat la història completa de la Marina Alta en un dels seus darrers documentals més reeixits, Venim de lluny, va veure clar que «els més joves no coneixen la nostra història». Per aquesta raó, el seu últim afany rau a posar tot al seu abast perquè això no segueixi passant.

José Gayà, de Col·lectiu Mirades, durant l'entrevista

Col·lectiu Mirades

Gayà és una de les parts fonamentals de Col·letiu Mirades, la productora audiovisual independent establerta a la comarca i organitzada en forma de cooperativa audiovisual sense ànim de lucre. Des de principis del 2000 han dedicat la seva feina, i ho segueixen fent, a la producció i realització de cinema documental i de ficció de temàtica social, cultural i històrica sota una mirada de consciència social, acompanyant causes per la justícia, defensa del medi ambient i dels drets humans.

Converses a 'Arrels vives', de Col·lectiu Mirades

Quan les gotes es fan pluja, Trobades d'Exili, Els fils del tauler, L'art de la llata o Els germans Comes i Pedreguer: altruisme i generositat són alguns dels treballs que n'avalen el propòsit. En nombroses ocasions, Gayà i el seu equip s'han centrat en les seves arrels, a la terra que els va veure créixer i volen que la riquesa cultural i històrica que ens pertany no caigui en l'oblit, donant sentit així al proper llançament: Arrels vives.

Arrels vives

Els protagonistes indiscutibles de Venim de lluny, les dones i homes més grans dels nostres pobles, són posseïdors de grans coneixements i sabers que estan desapareixent amb ells. «Això ho hem de mostrar, perquè anem cap a un futur totalment diferent i incert». Gayà apunta a un panorama d'emergència climàtica, d'addicció a les pantalles, individualisme "tremend", de pèrdua de la indústria familiar i de l'agricultura i la pesca.

Converses amb la gent gran de la Marina Alta a 'Arrels vives', el nou projecte de Col·lectiu Mirades

Per aquest motiu, l'equip de Col·lectiu Mirades, amb José Gayà, Pau Barrull i Nerea Expósito, a Arrels vives, ja en fase de rodatge, torna a conversar amb les àvies i avis, centenaris, majoritàriament, de la Marina Alta. L'objectiu clar és «que no queden en l'oblit» totes aquestes experiències passades de la nostra gent gran i que ens han portat on ens trobem ara.

D'esquerra a dreta, Pau Barrull, José Gayà i Nerea Expósito, durant l'enregistrament d''Arrels vives'

Les tres parts clau del nou documental

D'aquesta manera, sense deixar de banda els grans esdeveniments del segle passat (la Guerra Civil i la migració), perquè «el context de repressió era el que era», però sense que acaparin l'atenció central, la productora retratarà «sociològicament i antropològica» com vivien aquestes persones. La seva quotidianitat a través de diverses temàtiques: comunitat i modes de vida, educació, «que era terrible, controlada pel franquisme», cultura, sanitat, situació de la dona, tecnologia i la relació amb la natura, entre d'altres.

Escena d'Arrels vives, de Col·lectiu Mirades

A més d'aquest fil conductor, Arrels vives mostrarà a les persones «que hui dia intenten recuperar, encara que de forma utòpica, els costums, oficis i vida del segle passat» i com ho traslladen a la gent més jove.

Plànol del documental 'Arrels vives', de Col·lectiu Mirades

Gayà ens avança una d'aquelles històries. La de Tadeu, un agricultor de Xaló, que comptarà als seus néts com amb més de 80 anys tira endavant un camp de vinya a la Vall de Pop, «prop d'on es pretén construir el PAI de Llíber i afrontant una sequera brutal».

Plànol d''Arrels vives', el nou documental de Col·lectiu Mirades

La pesca a Dénia i les peixateries als pobles, «que gairebé no queden», l'escaldà de la passa a Gata de Gorgos, l'elaboració de cordes per a la confecció de cadires o els forns tradicionals i l'ofici de forner també conformaran aquesta part del documental.

Enregistrament del documental 'Arrels vives', de Col·lectiu Mirades

I com que una cosa porta a l'altra, d'aquest fil sorgeix una altra pauta a tractar. La productora reunirà les protagonistes més grans amb alumnes dels centres educatius de la comarca per debatre i intercanviar idees sobre la seva vida al segle XX en contraposició amb l'estil de vida actual.

Plànol d'Arrels vives, de Col·lectiu Mirades

Com reaccionarien aquests joves de la comarca si no tinguessin electricitat a casa?, sense internet ni telèfons mòbils? Com és la relació amb la natura? Coneixen els oficis històrics de la zona? Com serien capaços d'afrontar la vida del segle passat a la Marina Alta? «Confrontarem els dos mons», avança el productor.

Protagonistes d''Arrels vives', de Col·lectiu Mirades

I quina forma donaran a tot això? Arrels vives estarà format per un llarg documental, «d'uns 70 minuts», i de nou de curts, «un per cada poble de la Marina Alta que ha volgut col·laborar en el projecte». Dénia, Gata de Gorgos, Pedreguer, Ondara, Verger, Poblets, Poble Nou de Benitatxell, Xaló, Orba i la seva gent tornaran a ser protagonistes de les pantalles el proper 2025.