OPINIÓN | Acció Ecologista – Agró
Tenen molt de valor els diferents alts càrrecs de l’actual govern PP-VOX en culpabilitzar dels actuals incendis a les actuacions passades dels governs del Botànic. Si busquem dèficits i errors en les estratègies de prevenció d’incendis hem de començar per mirar més lluny. Gran part del problema deriva dels plantejaments de l’antic ICONA (responsable de la gestió forestal estatal durant el franquisme i primers anys de la transició), les competències del qual van ser transferides al govern autonòmic valencià en 1985.
(En un adjunt, per no fer més llarg el comunicat, aportem dades per a que els periodistes interessats puguen ampliar i cercar més dades, cosa a la qual els convidem).
Aquests dies, a més de fer apreciacions i valoracions sobre governs anteriors, que resulten improcedents i que no responen a la més mínima anàlisi racional, diferents alts càrrecs de la Generalitat han reaccionat de manera deficient al repte que suposen els incendis patits.
Per exemple, una de les primeres actuacions ha estat suspendre les autoritzacions per a les cremes presumptament «controlades», que mai han estat controlades totalment, i per això han provocat centenars d’incendis als darrers anys, incloent-hi alguns de molt greus. Aquesta mesura és necessària perquè anem a un context en el qual no hi haurà cap «període segur». Açò serà cada vegada més urgent, amb el canvi climàtic, que malauradament ha vingut per a quedar-se, i només el podrem atenuar si s’adopten mesures més valentes que les actuals, incloent-hi cuidar millor els boscos, protegir-los i conservar-los. No ens sobren boscos, no ens sobra vegetació natural. Al contrari cada dia la necessitem més. Però gran part dels incendis, els podem evitar i la Generalitat NO està en la línia d’evitar-los. La seua «prevenció» a penes entra en actuar sobre les causes i es gasta la major part dels diners en coses que no eviten els incendis.
La mesura adoptada sobre les cremes no es pot improvisar, com evidentment s’ha fet, de manera descarada, i aplicar-la a llarg termini, sense tindre una alternativa ben pensada i preparada. No es pot prohibir les cremes (mesura correcta i necessària) sense tindre ja (o enllestir-la en un temps breu) una alternativa viable, sostenible i que no resulte gravosa ni per agricultors, ni per ajuntaments. Aquesta alternativa, la trituració de les restes agrícoles ja es coneix perfectament, però està clar que la consellera d’interior ni ho ha pensat, ni ho coneix, malgrat que és una possibilitat realista que no té cap contrapartida negativa i sí molts beneficis econòmics, socials i ambientals. Els anteriors governs del Botànic van iniciar els primers passos, però insuficients, en eixa direcció. Està ja recollida en documents oficials, estudiada en informes tècnics i aplicada, encara que siga experimentalment, en diferents casos (Vegeu la nota 1, al final del comunicat). Cal que s’implemente de manera generalitzada (tret d’excepcions molt ben justificades i controlades), que l’organització i les despeses econòmiques siguen a càrrec de la Generalitat i que s’incloga, amb una modificació urgent dels plans locals de prevenció i implementant-la de manera participativa, escoltant a tots els sectors afectats, per ajustar els detalls concrets a cada municipi. Si no es fa així, la supressió de les cremes causarà problemes i no es podrà mantindre.
Lamentablement, pel que s’ha vist, la Generalitat no té clar avançar de manera urgent en bastir l’alternativa de la trituració de les restes, ni tampoc en aprofundir i reforçar les mesures de veritable prevenció. De manera molt «oportuna» la Conselleria de Justícia s’ha afanyat a publicar unes inversions extraordinàries (8 milions d’euros) en la línia totalment contrària a la que s’hauria d’adoptar, insistint en els errors de sempre. La Generalitat ha anunciat grans inversions en una sèrie de mesures que presenta com a «prevenció» d’incendis, però que en realitat no eviten cap foc. Es tracta sobretot de mesures d’eliminació de vegetació natural del bosc, com ara «tallafocs» i altres formes de discontinuïtats que només en algun cas «poden» servir per a altres coses, però cap d’elles serveix, de cap manera, per evitar ni un sol incendi.
No evitaran els focs, per què no actuen sobre les causes humanes dels incendis. Per tant, no han aprés res. Per si quedava algun dubte, les inversions que s’anuncien no són ni per implementar la trituració de les restes agrícoles ni per cap altra mesura de veritable prevenció (com revisió de les línies elèctriques, millor regulació d’activitats i instal·lacions i infraestructures de risc, etc.). Ni tampoc són per ampliar i millorar ni la vigilància, ni la dissuasió, ni la detecció immediata. Per tant, seguirem com estàvem, cada vegada pitjor, perquè el canvi climàtic farà que amb més probabilitat, accidents i negligències es convertisquen en incendis, i una vegada desfermat i descontrolat el foc, serà cada cop més difícil d’apagar. Ja es poden fer «tallafocs» grans com camps de futbol. El foc els botarà o els travessarà amb gran rapidesa per l’herba que inevitablement brotarà, quan les condicions siguen desfavorables (cosa cada vegada més probable). Per tant, tindrem grans incendis una vegada darrere l’altra. Però ja sabem: l’administració es nega a aprendre dels errors i de les evidències que ens aporten les dades i els fets reals. Sense atacar les causes, patirem les conseqüències una vegada més. Fins quan?
(Nota 1) L’alternativa a les cremes (la trituració) existeix, molt clarament, i es va incloure en l’Estratègia Valenciana de Prevenció d’Incendis Forestals de 2017 que incloïa un projecte de trituració de restes agrícoles en l’àmbit dels Parcs Naturals amb intenció d’ampliar-se en un futur a totes les àrees forestals, estudiant també les vies de finançament (Línia 1, mesures 5 a 7).
La posterior Estratègia Mosaic, de 2022 inclou en l’apartat 5, dedicat a les Accions a adoptar, «l’impuls d’alternatives a la crema de restes agrícoles en la zona d’influència forestal», acció que en el document apareix com «en execució».
Per tant, urgeix que la «nova» administració recupere documents, informes, projectes i experiències i les actualitze i pose en marxa com més aviat millor, de manera planificada i ordenada. En dates encara més antigues, en 2011, amb un govern del PP, la Conselleria d’Agricultura ja va publicar (però sembla que mai va tindre en compte) un informe encarregat al Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de la CV en el que s’estudien, per comarques i tipus de conreu, el volum i altres característiques de la producció de restes agrícoles, valoritzables per obtindre pellets per a calderes (per a la qual cosa s’han d’arreplegar i triturar prèviament, i no cremar-les al camp).
ACLARIMENT ADJUNT
Després de la transferència de competències de l’extint ICONA (1985), el canvi administratiu no va suposar un canvi de personal, majoritàriament d’un sol col·lectiu professional (enginyers forestals) en el camp dels incendis i en els temes de gestió forestal; quan ja feia temps que molts sectors socials i científics demanaven una multidisciplinarietat, és a dir, més diversitat d’especialitats. El més greu és que tampoc van canviar, en res essencial, ni els objectius, ni les estratègies, ni formes d’actuació heretades.
L’intent més destacat de renovar la política forestal va vindre per part d’un dels governs del PSOE, i de mà, principalment, del conseller A. Escarré, l’únic gran professional i investigador expert en ecologia forestal que ha ocupat el càrrec de conseller de medi ambient i que va impulsar línies innovadores, però que va veure trencada la seua trajectòria, per una enorme i desgraciada pressió política i mediàtica basada en coses que no tenien res a veure amb la seua professionalitat i bona gestió.
Gràcies a ell es va impulsar el CEAM (creat el 1991), centre d’investigació científica de referència a escala internacional, encara ara, en la recerca aplicada de les dinàmiques atmosfèriques, la contaminació i la gestió forestal. Centre que ara sobreviu en condicions indignes, per falta de pressuposts i de consideració per part de l’administració. També en aquells anys es va promoure la Llei forestal valenciana (1993) que va suposar altre impuls de renovació i que, posteriorment, en diferents governs del PP i, emprant mecanismes poc democràtics i gens transparents (com la llei d’acompanyament de pressuposts de cada any) ha estat reduïda i descafeïnada. Una llei que va ser la resposta a una mobilització ciutadana promoguda per la Plataforma Salvem el Bosc, de la qual formava part Acció Ecologista-Agró i altres col·lectius de tot el territori valencià. La llei no era tot lo bona que volíem els ecologistes, però les retallades, nombroses i sense justificació, del PP, l’han empitjorada prou.
També els primers parcs naturals, incloent-hi els que salvaguarden algunes de les àrees forestals més valuoses van ser impulsats per governs anteriors al PP, que van declarar els 10 primers i van encetar els treballs per la protecció de la major part dels altres.
També va ser abans que governara el PP, que es va redactar el primer Pla de Reforestació i el Llibre blanc de la Gestió Forestal de la CV. Documents que es poden discutir i millorar, però que han suposat una base per avançar cap a una gestió forestal més sostenible que l’actual.
Durant els 20 anys de governs del PP, després d’aprovada la llei forestal (1995-2015) a penes es va avançar en desenvolupar els mecanismes previstos per la llei, portant un enorme retard en la redacció dels plans de prevenció d’incendis (PPIF) de Demarcació i locals (PPLIF), que recentment, durant els passats governs del botànic van experimentar un gran impuls. Això ha portat al fet que estiguen actualment quasi tots acabats o molt avançats, malgrat que els continguts encara són molt continuistes i discutibles, especialment en l’assignació dels pressuposts i en el dèficit en l’autèntica prevenció, en el sentit exacte de la paraula.
Cosa semblant ha passat amb els plans d’ordenació forestal (PORN) de demarcació que ara estan quasi tots acabats i justament els més recents, redactats durant els governs del Botànic, són els més rigorosos i ben fonamentats científicament.
Malauradament, incendis n’hem tingut molts al nostre territori, però els més greus els hem patit fa temps, sobretot els anys 70-80, i especialment en 1994, en el que es va registrar l’any més negre en matèria d’incendis. Cosa que el PP va saber emprar políticament en benefici propi, i que segurament va ajudar al canvi polític en 1995, junt amb altre gran error ambiental comés pel PSOE, en entestar-se en un traçat ecològicament agressiu de l’autovia a Madrid (que el PP va tindre la intel·ligència de modificar).
Però, en qualsevol cas, la situació que va portar al desastre del 1994 i que ha estat analitzat en llibres d’ecologia, va ser excepcional (però potser no tant en un futur pròxim) i considerat pels experts com un problema mundial que va afectar greument no sols a tota la Mediterrània europea (Espanya, Itàlia, Grècia…) sinó també als EUA, Austràlia i altres parts del món.
Més recentment (i governant el PP), en 2012, vàrem tindre l’any més greu (per extensions cremades) des de 1994 a l’actualitat, cremant-se quasi 56.000 ha. El responsable d’extinció en aquell moment, Serafin Castellano, conseller de governació va ser destituït en 2015 (quan era Delegat del Govern) per la seua relació amb una trama corrupta que li reportava beneficis en la contractació irregular d’avions defectuosos per a extingir incendis. (El judici encara està pendent, previst pel setembre d’enguany).
Per tant, el govern PP-VOX té pocs motius per a culpabilitzar al Botànic d’una gestió forestal que, quan estava en les seues mans, de cap manera es pot dir que va ser millor.
Actualment, tenim uns equips i unes estratègies d’Extinció que són de gran efectivitat, resultat d’anys de millora i increment dels recursos (per part de governs de diferents colors) i d’uns equips humans que han actuat moltes vegades de manera heroica, per damunt de les deficiències econòmiques i laborals que patien, i que encara ara necessiten millores i més recursos, com estan demanant els sindicats afectats.
Però pel que fa a la Prevenció, l’eficàcia de la qual es mesura pel nombre d’incendis, cal dir que el nombre anual d’incendis, de mitjana interanual, no ha millorat (no podem considerar un o uns pocs anys aïllats, sinó el conjunt, i comparar períodes raonablement llargs). Aquest nombre continua sent bàsicament el mateix que als anys 70-80, quan comencen les estadístiques fiables d’incendis forestals. Continua sent, en general, d’un poc més de 400 incendis anuals de mitjana.
Si simplificàrem les anàlisis, sense arribar al nivell de demagògia de l’actual govern, podríem dir que, realment, els millors resultats pel que fa al nombre d’incendis s’han assolit durant el Botànic. Des que tenim estadístiques fiables, a partir dels anys 70 del passat segle, només han hi ha hagut 6 anys amb menys de 300 incendis, 2 van ser els anys 1976 i 1977, els altres 4, consecutius, van ser de 2019 a 2022. Aquests quatre anys units als quatre anteriors, i coincidint amb els 8 anys de governs del Botànic, constitueixen l’únic període de 8 anys seguits, per sota de 400 incendis anuals. Açò no ha passat mai, abans. Només alguns pocs anys dispersos, el més llarg, de quatre consecutius, de 1985 a 1988. Tampoc governava el PP.
Però com pretenem ser més seriosos, no ho atribuirem a un factor polític fins que no disposem d’una major perspectiva temporal i major documentació. En tot cas, dir que els governs immediatament anteriors ho van fer pitjor en matèria ambiental i natural és un despropòsit demagògic i infundat, almenys, de moment, i tenint en compte la trajectòria i els fets del partit que fa les afirmacions. Tant de bo aquest govern, o qualsevol altre, ens demostre un dia, amb els fets, que les coses milloren. Seríem els primers a aplaudir.
